The Pirate Bay envaix el Guinardó

IMG_6871 - The Pirate Bay

Caminant pel barri (per si no ho sabíeu formo part de la hortoguinardosfera) he trobat aquest logo.

I és el logo del gran trobador The Pirate Bay*

Segurament dec ser l’únic natiu que se n’ha adonat perquè (per si no ho sabieu) al meu barri no les visitem pàgines com aquelles (ilegals i tal).

* Google serveix per buscar, i The Pirate Bay serveix per trobar.

cinc dies de cinc anys

Fa cinc dies que aquest bloc va fer cinc anys. Però què són cinc anys en la vida d’una abella? Doncs, francament, són unes quantes vides.

Havia pensat si fer una festa/trobada/meeting/vesprada per sociabilitzar-nos un poc ja que l’hiper-mediàtic Manuel Castells ens va dir que aquells que internetejen són més sociabilitzants i, en conseqüència, estan més sociabilitzats (és sociòleg l’home).

Si us plau, aquí podeu votar el dia que preferiríeu.

Tot en molt condicional perquè tampoc sé si s’acabarà fent. Però si es fa, seran convidats especials en moz i na mei per l’únic motiu que tinc una certa constància que llegeixen el bloc des que era ben petitet.

Hi estan convidats tothom que estigui llegint el bloc i hi tingui un cert interès.

posa una dona a la teva vida

20080901_esport_tcm32-80716 (2)

A l’esport hi faltes tu

Això d’aquí dalt és la propaganda de la Generalitat per aconseguir que més dones s’ocupin dels nens quan fan esport. I això que abans sonava tan de dretes i ara sona paritari i mandangues de la igualtat, crec que també s’hauria d’aplicar pels homes. Ja sabreu que els socialistes també fomenten la lectura en adolescents fent anuncis on diuen que els regalaran revistes perquè ja de ben petitets tinguin bones costums i creixin sent persones llegides (idees que abans eren més de dretes que d’esquerres).

I és que cada dia veig més homes que aposten pel camí fàcil de la homosexualitat. I el Govern hi hauria de fer algo. I fer algo és sinònim de fer anuncis a la tele perquè els ciutadans pensin que has fet algo. I per això he fet un esbós d’una campanya per conscienciar als homes que les dones serveixen per alguna cosa més que per treballar.

2434272694_b498c5de2a_b (3)

He titulat la campanya: “posa una dona a la teva vida”; perquè el gaspatxo Alvalle està molt bo, però els que fan les dones estan molt més bons i, elles, bones.

Prou de discriminar les dones en les relacions de parella. Volem la paritat ja!!!

S’ha d’iniciar una campanya institucional perquè els homes deixin d’apostar sempre tan sovint per altres homes en les seves relacions de parella. Hem d’acabar amb aquesta discriminació que impedeix la penetració de les dones en aquest món tan patriarcal.

Si la Generalitat no comença a empapelar el metro per conscienciar-me, jo mateix corro el risc d’acabar amb un altre home. Esteu avisades.

política pre-escrita

Mirem-nos amb especial atenció la següent foto, i traiem-ne conclusions polítiques.

IMG_6914

Abans de res dir que la dependenta del Fnac em va impedir fer una altra foto on també sortís la contraportada del llibre del Carod. Aquest fet és una d’aquelles coses tontíssimes que tenim el goig de gaudir en aquesta civilització que després d’inventar-se les coses les prohibeix “per seguretat”, “per copyright”, “normes internes” o altres motius estúpids.

Comencem pels números. El llibre de l’Artur Mas té 176 pàgines. El llibre del Carod té 312 pàgines. El llibre del Carod no el vaig fullejar, però el del Mas sí, i vaig veure que està en tres idiomes, cosa que fa que, de fet, el llibre sigui d’unes miserables 60 pàgines. I ja m’explicareu perquè la “reflexió i proposta” del Mas sobre el catalanisme ha d’estar en Castellano i English.

La segona cosa hiper-forta que vaig veure és la frase final de la contraportada:

Aquest llibre constitueix, doncs, una de les aportacions conceptuals i una de les propostes més sòlides que hagi fet, en els darrers anys, un dirigent català amb una alta responsabilitat política.

I al costat d’aquest llibret hi ha el llibre del Carod que, imagino, proposa el 2014 per fer un referèndum. Bastant patètic el Mas, la veritat.

I l’últim que diré és el to general de la portada del Carod i la contraportada del Mas.

Paraules del llibre del Mas: “repensar la trajectòria històrica, l’abast i el futur del catalanisme”, “cercar una sortida que permeti superar la fase actual del projecte”, “proposa els camins que han de permetre, en un horitzó no llunyà”. Frases vaporoses sense contingut ni direcció.

No citaré la pregunta de la portada del Carod, amb només el subtítol ja en tinc prou: “2014, que parli el poble català”. Això si que és una proposta sòlida d’algú que vol dirigir políticament.

I fins aquí la meva visita a l’Fnac, on no vaig comprar res. :mrgreen:

La crisi es passeja pel Passeig Maragall

IMG_6947

Això que tenim aquí és un tros del Passeig Maragall, l’illa que fa cantonada amb Carrer de l’Art. El passeig és bastant comercial, i fins i tot tenen la seva associació.

Ara repassaré els locals comercials d’aquesta illa:

Començant per l’esquerra: hi havia una franquícia de Tecnocasa, franquícia que s’ha mogut una mica més enllà a un local més petit. Al costat hi havia una botiga petita de roba estil hippy. Veiem que els dos locals tenen el mateix cartell de lloguer.

Al costat hi ha una fruiteria regentada per xinesos. Al costat una Caixa Terrassa. Al costat hi havia una altra immobiliària que ha tancat directament. Al costat hi ha el típic basar xinés. I al costat hi havia una La Caixa que han tancat recentment i han agrupat els clients a una altra La Caixa que hi ha allà mateix.

El resum de l’illa és: 4 locals per llogar, 2 locals de xinesos i una Caixa Terrassa.

Esperem que els xinesos tinguin una llibreta a la Caixa Terrassa 🙄

arròs o nocilla?

IMG_6951

Després d’un mes a la Índia menjant arròs amb llenties en salsa picant, per fi ja puc tornar a menjar Nocilla del Comerç Just i recuperar el meu sobrepès mentre “[consigo] que muchas familias recuperen la esperanza en un futuro mejor. Colabora con nosotros consumiendo la crema de cacao de la gente solidaria”.

Malauradament, (igual que a can Triodos) encara no ha arribat el moment de ser solidaris amb els catalans ni d’aconseguir que recuperin l’esperança en un futur on els pots de Nocilla Solidària vagin etiquetats en català puguin ser consumits en la llengua autòctona.

Si els catalans tinguessin una multinacional estrangera que els estafés diners donant-los menys del que realment els pertoca pel producte que generen, segur (però, segur de veritat) que els d’Intermon-Oxfam ja estarien “manos a la obra” per ajudar-nos.

Sony, Blu-Ray is not enough

Slashdot | Bad Signs For Blu-ray
“More than six months after HD-DVD gave up the ghost, there are several signs that Sony’s rival Blu-ray format is struggling to gain consumer acceptance. According to recent sales data from Nielsen, market share for Blu-ray discs in the U.S. is declining, and Sony and its Blu-ray partners are trying several tactics to boost the format — including free trial discs bundled into magazines and cheap Blu-ray players that cost less than $200.”

Ja fa gràcia que quan Blu-Ray és l’únic format d’alta definició a la venda, aquest no aconsegueixi despertar l’interès del consumidor.

Però l’interès en l’Alta Definició hi és. Només cal preguntar-ho a les 20 mil persones que s’estan baixant, ara mateix, la cerimònia inaugural del Jocs Olímpics xinesos en 720p (5k seeders+15k leechers). I el primer comentari diu que havien estat 140 mil!

Què ha passat Sony?

El que ha passat és que Sony no ha sabut entendre la realitat, i ha fet un DVD, però millor. I què passa? Que la gent ja no vol es mou per trossets de plàstic.

Per què m’he de gastar tantíssims diners en una tele 1080p + el reproductor Blu-Ray + els plàstics rodons amb pelis dins, quan l’alternativa són fitxers de 4GB de 720p baixats per internet?

Sony, out of touch again?

El Blu-Ray triomfarà segur, però mentrestant tots podem veure pelis en alta definició sense obrir-nos les butxaques. :mrgreen:

Aquí teniu una altra reflexió meva sobre els 720p vs 1080p

Canon ens porta a una crisi

A finals d’Agost 2005 Canon va anunciar la Canon A620. A finals d’Agost 2006 va anunciar la Canon A640 (el més destacable és una pantalla més gran), i a finals d’Agost 2007 va anunciar la Canon A650 (el més destacable és una òptica de 6x amb IS). I què va anunciar a finals d’Agost 2008? Aquestes merdufles.

Què té la sèrie té l que m’impedeix comprar una altra càmera?

Sobretot, sobretot, una pantalla que es gira. La protuberància per agafar-la amb una mà la fa molt pràctica. Que vagi a piles normals, a vegades també va bé.

A nivell de fotògrafs és interessant perquè és una càmera prou petita per ser portable a tot arreu, però té més qualitat que les portables petites.

Som una pila d’usuaris esperant que Canon ens permeti gastar-nos els diners en la A660.

convertir informació en diners

Fa uns mesos un amic em va dir que volia ser ric, i jo li vaig dir que creia que ser-ne no havia de ser tan difícil. Si en vols ser, en pots ser i no és res tan especial d’aconseguir.

El que passa és que la majoria de gent té coses més interessants a fer que fer-se ric.

Li vaig dir que per ser ric havies de mirar cada dia les coses que passaven. Tenir una mirada, una actitud on els diners formen part de la decisió. Que, nosaltres, sabem moltes coses que valen diners. Que hi ha gent que paga per saber coses que a ell i a mi ens són ben òbvies. (potser no li vaig dir així, però farem veure que sí).

I avui, al metro, he tingut una conversa que pot servir per veure això.

Assentat i escoltant La Casa Azul amb el mòbil, remirava també un catàleg d’Orange que fullejava el veí. I quan estava escoltant la cançó “Mis Nostálgicas Manías”, el veí ha cregut convenient dir-me que aquells telèfons estaven molt bé de preu. Jo li he dit que si que estaven bé de preu. I després d’explicar-nos mútuament que realment 0€ és un preu molt bo per un mòbil nou, ell m’ha dit que el problema és que són de contracte, i que les trucades són mes cares.

Llavors li he dit que no són més cares, sinó tot el contrari: més barates.

I llavors m’ha preguntat quan pagava al mes. I li he dit: 20€. I ell ha acceptat estar pagant més.

Els lectors perspicaços ja haureu vist que ell pot pagar més perquè truca més, no perquè sigui més car.

(he deixat l’escrit a mig escriure durant una hora, i he perdut el fil)

El tema és que oferint l’empresa telèfons més barats i tarifes més barates, el senyor pensava que era més car. I és més car? Segurament sí, perquè si has d’anar carregant d’euros el mòbil, i gastaràs menys que si t’ho cobren automàticament a finals de mes.

Què és millor? Jo tinc contracte.

Què és millor si vols fer-te ric? Si vols fer-te ric, el que has de saber és quan estàs pagant a finals de mes i quan val a cèntim per minut.

I quan dic que ho has de saber, vull dir que ho has de saber. No allò de “ja ho miraré”. Ho has de saber-saber.

Com veieu, l’home del metro, no només pagava més cares les trucades sinó que, a més, tenia un mòbil més senzill, i a més, parlava menys per telèfon.