política índia
Això que tenim aquí dalt és la festa d’aniversari d’un polític que viu al costat de l’hotel on he dormit en el primer dia a Bombai, o Mumbai, o com li vulgueu dir.
La festa va durar unes dues o tres hores. A part d’aquest grupet de balladors, hi havia tres grups de percussió cada un al seu ritme. Us podeu imaginar el merder, i per si no fos poc, pel carrer seguien passant cotxes, i en els dos sentits (!).
El gruix de la festa va ser que tothom pujava a l’escenari i li donava un regal florístic i una abraçada al polític. Quatre policies havien de posar ordre, i malgrat tot, no ho aconseguien.
Tothom parlant a l’hora, tothom donant indicacions, tothom fent el que volia, tothom pendent del polític-ídol.
Com que tothom havia de donar el seu ramet de flors al polític, el polític ni se les mirava, i els collars de flors no estaven ni un segon al seu coll. I al final de la festa, tanta flor va anar directament a les escombraries.
Un altre punt interessant va ser quan el polític va regalar dues bicicletes a dos que no poden caminar. El polític també va regalar gelats i unes postres dolces que a mi em van agradar força
I al final de tot va fer un míting explicant que allò no era la seva festa d’aniversari sinó una festa de tothom i que el seu partit defensava els drets dels que estaven allà superant les castes i religions. Això em va dir un militant que hi havia entre el públic. I, llavors, jo també el vaig aplaudir.
Potser m’equivoco, i com que no sé res de les castes, probablement ho faci, però em va semblar veure que allà hi havia certa gent aliena a la política, gent que sap que el seu lloc és saltar i cridar, gent que sap que té una posició dominant.
Pel que vaig veure ahir, aquesta gent ja pot anar a votar, però votaran tan massivament, tan a cegues, tan sabent que el seu paper és votar a aquella persona i no l’altre, que no diria que viuen en una democràcia. És com si els del Madrid votessin a un i els de Barça a un altre.
I avui m’he trobat amb un noi de 18 anys que estudia “accounting” i m’ha dit que el país no es desenvolupa per culpa dels polítics, i jo li he dit “well, may be not, may be not”.
7 Comments »
RSS feed for comments on this post. TrackBack URI
Leave a comment
Line and paragraph breaks automatic, e-mail address never displayed, HTML allowed: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>






September 10th, 2008 @ 17:16 (761)
[...] que en l’escrit del polític tenia l’impressió que els indis van a votar perquè toca sense entendre ben bé què estan [...]
November 4th, 2008 @ 4:02 (210)
[...] cada indi passa pel costat, i la resta d’indis ja s’ho farà. Això lliga amb la meva idea que allà falta [...]
January 22nd, 2009 @ 0:42 (071)
[...] el que més em costa saber què escriure. Es nota que tenen més al cap la idea de grup. Aquests sí que saben què és la política. Són històricament una ‘evolució’ de [...]
January 31st, 2009 @ 2:55 (163)
[...] també em recorda els indis que fan el que poden amb la democràcia importada del Regne [...]
May 30th, 2009 @ 4:47 (240)
[...] aquell polític indi, primer l’omplien de flors com si fos d’una casta superior, i després [...]
November 8th, 2009 @ 1:35 (107)
[...] havia més política en aquella perruqueria que en l’aniversari del polític indi. Comments [...]
January 25th, 2010 @ 6:47 (324)
[...] tal com vaig veure a l’Índia, l’important de la política no és votar. Comments [...]