nunca nueve

Això que tenim aquí dalt és la festa d’aniversari d’un polític que viu al costat de l’hotel on he dormit en el primer dia a Bombai, o Mumbai, o com li vulgueu dir.

La festa va durar unes dues o tres hores. A part d’aquest grupet de balladors, hi havia tres grups de percussió cada un al seu ritme. Us podeu imaginar el merder, i per si no fos poc, pel carrer seguien passant cotxes, i en els dos sentits (!).

El gruix de la festa va ser que tothom pujava a l’escenari i li donava un regal florístic i una abraçada al polític. Quatre policies havien de posar ordre, i malgrat tot, no ho aconseguien.

Tothom parlant a l’hora, tothom donant indicacions, tothom fent el que volia, tothom pendent del polític-ídol.

Com que tothom havia de donar el seu ramet de flors al polític, el polític ni se les mirava, i els collars de flors no estaven ni un segon al seu coll. I al final de la festa, tanta flor va anar directament a les escombraries.

Un altre punt interessant va ser quan el polític va regalar dues bicicletes a dos que no poden caminar. El polític també va regalar gelats i unes postres dolces que a mi em van agradar força

I al final de tot va fer un míting explicant que allò no era la seva festa d’aniversari sinó una festa de tothom i que el seu partit defensava els drets dels que estaven allà superant les castes i religions. Això em va dir un militant que hi havia entre el públic. I, llavors, jo també el vaig aplaudir.

Potser m’equivoco, i com que no sé res de les castes, probablement ho faci, però em va semblar veure que allà hi havia certa gent aliena a la política, gent que sap que el seu lloc és saltar i cridar, gent que sap que té una posició dominant.

Pel que vaig veure ahir, aquesta gent ja pot anar a votar, però votaran tan massivament, tan a cegues, tan sabent que el seu paper és votar a aquella persona i no l’altre, que no diria que viuen en una democràcia. És com si els del Madrid votessin a un i els de Barça a un altre.

I avui m’he trobat amb un noi de 18 anys que estudia “accounting” i m’ha dit que el país no es desenvolupa per culpa dels polítics, i jo li he dit “well, may be not, may be not”.