netejant terres de trens indis

Els terres dels trens estan bruts, i per això hi ha indis que s’arrosseguen pel terra netejant-los, i es guanyen el que la gent li vulgui donar.

Avui ens ha passat això al tren. Un nen/noi se’ns ha posat per entre les cames per treure la brutícia de les nostres 24 hores en tren. I li hem donat no se quantes rupies. Però quan marxava he vist que s’havia deixat un racó sense netejar i li he dit.

Això a la resta de catalans els ha semblat insensible per la meva part.

També em resulta interessant dir que aquell tros de terra l’havien embrutat uns altres indis, i que nosaltres els havíem dit repetidament que no tiressin les pellofes dels cacauets al terra, i que les tiressin per la finestra (cosa que en aquestes latituds es un acte civilitzador).

En qualsevol cas: es un abús de la meva posició haver-li dit? Jo diria que l’estic tractant d’igual a igual en dir-li que ens ha demanat diners per netejar el terra però el terra no esta net.

Li estem donant diners perquè es un pobre noi que s’ha de posar a netejar terres? O perquè ens ha netejat el terra encara que no li hem demanat?

A mi em recorda una cosa que em van explicar: que si un pobre et ve a demanar diners a la porta, es mes digne tirar-lo escales avall que ignorar-lo.

En aquest sentit, aquest tema esta sobre la taula en altres moments del viatge. Com quan companys de viatge em van dir que ells, en el fons, ho fan tot per egoisme. Perque fins i tot ajudar als altres es una forma d’egoisme.

Jo els vaig dir que aixo no podia ser. Que tot no pot ser egoisme de la mateixa manera que tot no pot ser blau.

Seguirem pensant en aquestes coses.

Pero vull afegir dues coses mes: la primera que recordo que Chesterton va dir que ell era nihilista (o alguna altra cosa lletja) fins que va llegir un llibre nihilista. En aquest sentit a mi podríem dir que em passa una mica així, perquè el contingut teòric del Ioga (amb tres anys de ioga a l’esquena) esta molt be, fins que el veus en acció.

L’Hinduisme/budisme/zen i aquestes coses, consisteixen en tenir una molt bona opinió de tu mateix. El cristianisme seria el reves, assumeixes que ets un pecador i a partir d’aquí podem començar a fer coses bones.

2 thoughts on “netejant terres de trens indis

  1. jo crec que haver-li dit que no tot estava net ha estat un acte “integrador”, es a dir, t’has integrat i has exigit. No fer-ho hauria estat condescendent i colonialista.

    On vagis fes el que vegis 🙂

  2. Molt interessant!

    Llegint en Rikki veig que ja us heu separat dels altres. Que vagi molt bé la resta del viatge.

    Jo no crec que tot sigui egoïsme, l’altruïsme existeix!

    Salut!

    Edu

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *