nunca nueve

Avui he tingut una visió. De cop i volta se m’han creuat dos fets que tots sabem però no associem:

El primer fet és que els sub-desenvolupats tenen cybercafès on algú es guanya la vida havent invertit comprant un ordinador i cobrant un lloguer per deixar-lo fer servir.

I l’altre fet paraŀlel és veure com aquí, en aquestes latituds tan democràtiques, quan els pisos eren massa cars, fèiem manifestacions i debats a la tele perquè d’alguna manera arribés a passar que ens puguem comprar un pis.

Pensem-ho costat per costat: allà aconsegueixen ordinadors i internet, i aquí que tothom pot comprar-se un ordinador i de llarg, ens queixem. Jo diria que som una societat massa benestant.