bicicleta india

IMG_5052

Aquesta bicicleta, qui l’arregla i la bicicleta del darrera son la historia d’avui.

Hem llogat la bicicleta per 40 rupies. I en un moment hi anàvem dos. I en aquell moment s’ha punxat la roda, i he anat a qui les llogava per veure que feia.

M’ha dit que ens havia vist que hi anavem dos i que la bici nomes era per una persona (amb moltes gesticulacions i exclamacions). Li he dit que no ens ho havia dit aixo. M’ha dit que li haviem de pagar la reparacio i que eren 20 rupies. Pero ni jo deia que si que pagava, ni ell tenia cap interes en arreglar-ho. Deu minuts mes donant voltes sense que avanci la conversa. Es mira una mica la roda i diu que s’ha de canviar el neumatic: S’ha fet un tall vertical perque hi anavem dos en la bicicleta (punt important) i que ell ara haurà d’anar a 200 km per buscar un neumatic nou. I aixo val 100 rupies. Li pregunto si no en te mes. Em diu que no! Li dic que com carai pot portar un negoci de lloguer de bicicletes i no tenir neumatics de recanvi. Em diu que no en te.

Li dic que el neumàtic de la bici no es nou i per tant jo no li pagaré un de nou. Em diu que si que es nou. Li dic que m’ho demostri. Em diu que per treure el neumàtic i veure’l, primer haig d’acceptar el preu perquè sinó no es posa a treballar. Llavors, vaig a buscar jo les típiques palanques per treure el neumàtic i ho intento jo. Poso la primera però no me’n surto en la segona i al final be ell i treu el neumàtic ell mateix.

El neumatic esta fet un colador 7 partxes, cada un mes gran que l’anterior. I llavors li dic: “you are a liar”. Em diu que no es un mentider. Li dic que si. Em diu que els pegats no els ha posat ell, que els han posat els clients. Li torno a dir que es un mentider. Li dic que em volia fer pagar 100 rupies. Em diu si crec que es fara ric per 100 rupies. Ara ja no se que li vaig dir, pero l’acusava de mentir, de lladre de misleading, etc.

Llavors mirem la roda i, efectivament, no tenia cap tall i tenia una “simple” punxada feta per una popular planta amb espines d’aquestes terres. Es a dir, res que fos causat per anar dos en bici, que es pel que ell m’havia culpabilitat i em volia fer pagar.

Llavors comenca a arreglar la punxada, Hi posa un pegat i segueix perdent aire, un segon pegat i segueix perdent, un tercer pegat i sembla que ja no perd aire. Entremig jo li he dit que la roda de davant (la que no s’havia punxat) estava poc inflada i que si no estan ben inflades es punxen mes rapid. Basicament el que faig es donar-li la culpa a ell.

En aquest moment em diu que ell no es qui porta el lloguer i que qui ho fa es el que jo em pensava era el mecànic. Enfadat com una mona com estava li dic que perquè estava parlant amb ell si ell no pinta res.

Em diu que el responsable no sap angles i que li esta fent de traductor. Cosa que es una veritat a mitges, perquè el presumpte traductor em deia coses sense consultar-li al presumpte responsable.

Arribats a aquest punt, es disculpa, es posa a un costat i al cap d’uns minuts se’n va. Uns minuts mes tard el mecanic/responsable ja ha posat els tres pegats a la bici i ja esta inflant la roda. Llavors em pregunta si esta prou inflada, li dic una mica mes. I una mica mes encara. I llavors demana si cal inflar la roda davantera i li dic que si. Una mica mes. Una mica mes. Ja esta be.

I llavors em diu que li pagui el que vulgui. I jo li dic que li pagaré 10 rupies. I ell em dona les gracies.

I en aquest moment, a punt de marxar amb la bici, se sent pfffffff….. i, efectivament, la roda punxada ha tornat a desinflar-se.

En aquest moment el responsable/mecànic m’ha ofert la seva bicicleta (la que esta darrera i del dret) i jo me n’he anat amb aquesta bicicleta, que tenia les rodes poc inflades.

Com a conclusió només diré que l’economia de cap país pot funcionar si es dediquen a prendre el pèl sistemàticament.

L’única manera de guanyar calés (i parlo del que lloga bicicletes) és que el client només es preocupi de pedalar i pagar.

I si les rodes es punxen cada 10 dies s’ha de repartir el cost entre els 10 usuaris, i el mateix amb el cost d’anar a buscar neumàtics. I si fa aquestes coses enlloc de fer pagar els clients cada cop que passa això -que per mi es una situació incomode i per ell una situació habitual-, llavors es posarà a pensar en com fer-ho perquè es punxin menys les rodes, i llavors començarà a ser mes eficient, més productiu i mes ric.

100 rupies mes ric cada dia.

6 thoughts on “bicicleta india

  1. El problema d’aquesta mena de negocis és que existeix la iniciativa, però no la formació o el seny per a portar-los. Diguéssim que són un embrió d’empresa i tampoc cal anar a la Índia per trobar-se’n.
    Si la pitjor anècdota que ens has d’explicar és aquesta, dedueixo que tot va bé per aquelles longituds/latituds, oi?

  2. si, podriem dir que si, pero mira, ara fa una estona m’estava cridant amb un indi perque no volia que connectes el cable usb al port del darrera i volia que nomes fes servir el frontal. pero jo necessitava mes de dos usbs i per aixo necessitava el de darrera. Li he dit que ahir els vaig fer servir en aquell altre ordinador, i llavors m’ha deixat connectar-lo en aquell ordinador enlloc d’aquest. S’enten? no gaire.

  3. Pingback: nunca nueve » interfono: telefono

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *