netejant terres de trens indis

Els terres dels trens estan bruts, i per això hi ha indis que s’arrosseguen pel terra netejant-los, i es guanyen el que la gent li vulgui donar.

Avui ens ha passat això al tren. Un nen/noi se’ns ha posat per entre les cames per treure la brutícia de les nostres 24 hores en tren. I li hem donat no se quantes rupies. Però quan marxava he vist que s’havia deixat un racó sense netejar i li he dit.

Això a la resta de catalans els ha semblat insensible per la meva part.

També em resulta interessant dir que aquell tros de terra l’havien embrutat uns altres indis, i que nosaltres els havíem dit repetidament que no tiressin les pellofes dels cacauets al terra, i que les tiressin per la finestra (cosa que en aquestes latituds es un acte civilitzador).

En qualsevol cas: es un abús de la meva posició haver-li dit? Jo diria que l’estic tractant d’igual a igual en dir-li que ens ha demanat diners per netejar el terra però el terra no esta net.

Li estem donant diners perquè es un pobre noi que s’ha de posar a netejar terres? O perquè ens ha netejat el terra encara que no li hem demanat?

A mi em recorda una cosa que em van explicar: que si un pobre et ve a demanar diners a la porta, es mes digne tirar-lo escales avall que ignorar-lo.

En aquest sentit, aquest tema esta sobre la taula en altres moments del viatge. Com quan companys de viatge em van dir que ells, en el fons, ho fan tot per egoisme. Perque fins i tot ajudar als altres es una forma d’egoisme.

Jo els vaig dir que aixo no podia ser. Que tot no pot ser egoisme de la mateixa manera que tot no pot ser blau.

Seguirem pensant en aquestes coses.

Pero vull afegir dues coses mes: la primera que recordo que Chesterton va dir que ell era nihilista (o alguna altra cosa lletja) fins que va llegir un llibre nihilista. En aquest sentit a mi podríem dir que em passa una mica així, perquè el contingut teòric del Ioga (amb tres anys de ioga a l’esquena) esta molt be, fins que el veus en acció.

L’Hinduisme/budisme/zen i aquestes coses, consisteixen en tenir una molt bona opinió de tu mateix. El cristianisme seria el reves, assumeixes que ets un pecador i a partir d’aquí podem començar a fer coses bones.

bicicleta india

IMG_5052

Aquesta bicicleta, qui l’arregla i la bicicleta del darrera son la historia d’avui.

Hem llogat la bicicleta per 40 rupies. I en un moment hi anàvem dos. I en aquell moment s’ha punxat la roda, i he anat a qui les llogava per veure que feia.

M’ha dit que ens havia vist que hi anavem dos i que la bici nomes era per una persona (amb moltes gesticulacions i exclamacions). Li he dit que no ens ho havia dit aixo. M’ha dit que li haviem de pagar la reparacio i que eren 20 rupies. Pero ni jo deia que si que pagava, ni ell tenia cap interes en arreglar-ho. Deu minuts mes donant voltes sense que avanci la conversa. Es mira una mica la roda i diu que s’ha de canviar el neumatic: S’ha fet un tall vertical perque hi anavem dos en la bicicleta (punt important) i que ell ara haurà d’anar a 200 km per buscar un neumatic nou. I aixo val 100 rupies. Li pregunto si no en te mes. Em diu que no! Li dic que com carai pot portar un negoci de lloguer de bicicletes i no tenir neumatics de recanvi. Em diu que no en te.

Li dic que el neumàtic de la bici no es nou i per tant jo no li pagaré un de nou. Em diu que si que es nou. Li dic que m’ho demostri. Em diu que per treure el neumàtic i veure’l, primer haig d’acceptar el preu perquè sinó no es posa a treballar. Llavors, vaig a buscar jo les típiques palanques per treure el neumàtic i ho intento jo. Poso la primera però no me’n surto en la segona i al final be ell i treu el neumàtic ell mateix.

El neumatic esta fet un colador 7 partxes, cada un mes gran que l’anterior. I llavors li dic: “you are a liar”. Em diu que no es un mentider. Li dic que si. Em diu que els pegats no els ha posat ell, que els han posat els clients. Li torno a dir que es un mentider. Li dic que em volia fer pagar 100 rupies. Em diu si crec que es fara ric per 100 rupies. Ara ja no se que li vaig dir, pero l’acusava de mentir, de lladre de misleading, etc.

Llavors mirem la roda i, efectivament, no tenia cap tall i tenia una “simple” punxada feta per una popular planta amb espines d’aquestes terres. Es a dir, res que fos causat per anar dos en bici, que es pel que ell m’havia culpabilitat i em volia fer pagar.

Llavors comenca a arreglar la punxada, Hi posa un pegat i segueix perdent aire, un segon pegat i segueix perdent, un tercer pegat i sembla que ja no perd aire. Entremig jo li he dit que la roda de davant (la que no s’havia punxat) estava poc inflada i que si no estan ben inflades es punxen mes rapid. Basicament el que faig es donar-li la culpa a ell.

En aquest moment em diu que ell no es qui porta el lloguer i que qui ho fa es el que jo em pensava era el mecànic. Enfadat com una mona com estava li dic que perquè estava parlant amb ell si ell no pinta res.

Em diu que el responsable no sap angles i que li esta fent de traductor. Cosa que es una veritat a mitges, perquè el presumpte traductor em deia coses sense consultar-li al presumpte responsable.

Arribats a aquest punt, es disculpa, es posa a un costat i al cap d’uns minuts se’n va. Uns minuts mes tard el mecanic/responsable ja ha posat els tres pegats a la bici i ja esta inflant la roda. Llavors em pregunta si esta prou inflada, li dic una mica mes. I una mica mes encara. I llavors demana si cal inflar la roda davantera i li dic que si. Una mica mes. Una mica mes. Ja esta be.

I llavors em diu que li pagui el que vulgui. I jo li dic que li pagaré 10 rupies. I ell em dona les gracies.

I en aquest moment, a punt de marxar amb la bici, se sent pfffffff….. i, efectivament, la roda punxada ha tornat a desinflar-se.

En aquest moment el responsable/mecànic m’ha ofert la seva bicicleta (la que esta darrera i del dret) i jo me n’he anat amb aquesta bicicleta, que tenia les rodes poc inflades.

Com a conclusió només diré que l’economia de cap país pot funcionar si es dediquen a prendre el pèl sistemàticament.

L’única manera de guanyar calés (i parlo del que lloga bicicletes) és que el client només es preocupi de pedalar i pagar.

I si les rodes es punxen cada 10 dies s’ha de repartir el cost entre els 10 usuaris, i el mateix amb el cost d’anar a buscar neumàtics. I si fa aquestes coses enlloc de fer pagar els clients cada cop que passa això -que per mi es una situació incomode i per ell una situació habitual-, llavors es posarà a pensar en com fer-ho perquè es punxin menys les rodes, i llavors començarà a ser mes eficient, més productiu i mes ric.

100 rupies mes ric cada dia.

política índia

IMG_4642

Això que tenim aquí dalt és la festa d’aniversari d’un polític que viu al costat de l’hotel on he dormit en el primer dia a Bombai, o Mumbai, o com li vulgueu dir.

La festa va durar unes dues o tres hores. A part d’aquest grupet de balladors, hi havia tres grups de percussió cada un al seu ritme. Us podeu imaginar el merder, i per si no fos poc, pel carrer seguien passant cotxes, i en els dos sentits (!).

El gruix de la festa va ser que tothom pujava a l’escenari i li donava un regal florístic i una abraçada al polític. Quatre policies havien de posar ordre, i malgrat tot, no ho aconseguien.

IMG_4644

Tothom parlant a l’hora, tothom donant indicacions, tothom fent el que volia, tothom pendent del polític-ídol.

Com que tothom havia de donar el seu ramet de flors al polític, el polític ni se les mirava, i els collars de flors no estaven ni un segon al seu coll. I al final de la festa, tanta flor va anar directament a les escombraries.

IMG_4646

Un altre punt interessant va ser quan el polític va regalar dues bicicletes a dos que no poden caminar. El polític també va regalar gelats i unes postres dolces que a mi em van agradar força 🙂

IMG_4654

I al final de tot va fer un míting explicant que allò no era la seva festa d’aniversari sinó una festa de tothom i que el seu partit defensava els drets dels que estaven allà superant les castes i religions. Això em va dir un militant que hi havia entre el públic. I, llavors, jo també el vaig aplaudir.

Potser m’equivoco, i com que no sé res de les castes, probablement ho faci, però em va semblar veure que allà hi havia certa gent aliena a la política, gent que sap que el seu lloc és saltar i cridar, gent que sap que té una posició dominant.

Pel que vaig veure ahir, aquesta gent ja pot anar a votar, però votaran tan massivament, tan a cegues, tan sabent que el seu paper és votar a aquella persona i no l’altre, que no diria que viuen en una democràcia. És com si els del Madrid votessin a un i els de Barça a un altre.

I avui m’he trobat amb un noi de 18 anys que estudia “accounting” i m’ha dit que el país no es desenvolupa per culpa dels polítics, i jo li he dit “well, may be not, may be not”.

IMG_4676

cyber cafès vs manifestacions per pisos

Avui he tingut una visió. De cop i volta se m’han creuat dos fets que tots sabem però no associem:

El primer fet és que els sub-desenvolupats tenen cybercafès on algú es guanya la vida havent invertit comprant un ordinador i cobrant un lloguer per deixar-lo fer servir.

I l’altre fet paraŀlel és veure com aquí, en aquestes latituds tan democràtiques, quan els pisos eren massa cars, fèiem manifestacions i debats a la tele perquè d’alguna manera arribés a passar que ens puguem comprar un pis.

Pensem-ho costat per costat: allà aconsegueixen ordinadors i internet, i aquí que tothom pot comprar-se un ordinador i de llarg, ens queixem. Jo diria que som una societat massa benestant.

375 ciutats

Noname

Aquest és el mapa de ciutats des d’on han visitat aquest mateix bloc aquest últim mes. Com veieu se’m resisteix Àfrica, Canadà, Russia i Groenlandia. Cosa que arreglaré properament ni que sigui explicant acudits de l’estil: “anaven un negre, un canadenc i un rus per Groenlàndia, i va el rus i diu […]”.

Perquè us feu una idea de quin públic tenim, sapigueu que l’escrit més llegit clicat del mes ha estat sexe i diners, que només amb 9 dies ha superat la resta d’articles del Juliol.

Dos clàssics d’aquest bloc són la gent que arriba buscant “Spencer Tunick” (normal perquè surt gent despullada) i també “Francesc Sanuy“.

Un altre clàssic que va acumulant visites és impost de successions.

anònim?

Taking social networks abroad – Why MySpace and Facebook are failing in Japan
A perfect example of a cultural misconception: Mark Zuckerberg [CEO of Facebook] recently said in Tokyo one of Facebook’s unique selling points is the usage of real names and photos in profiles. This may be true but it’s exactly what Japanese web users usually try to avoid. And they already have a high-trust, invitation-based social network anyway: Mixi.

Cito això perquè alguna vegada se m’ha acusat de ser anònim.

a la India per bloc

http://www.eduard.cat/
http://indiaparade.blogspot.com/

Aquests són dos blocs d’un amic i un amic de l’amic que estan a la India. Jo els aniré a veure i els enllaço per si voleu seguir-los.