popArb 2008
Aquest cap de setmana passat vaig anar a Arbúcies en un festival musical que es diu popArb.
Amb 30 anys a l’esquena aquest va ser el meu primer festival musical, i el primer cop que vaig de càmping amb els amics.
Aquí una foto amb els de la Orchestra Fireluche tocant a la piscina del poble.
Musicalment em va agradar La Casa Azul i Mishima, però també Roger Mas. No havia escoltat mai amb deteniment cap dels tres, però ara me’ls baixaré i tot. 
Aquí una foto amb el de La Casa Azul. És una mica Mónica Naranjo l’home aquest.
Arbúcies és la mar de maca i té reconets ben agraïts, però el motiu per escriure al bloc és: la seva gent. 
Els dos cops que vam menjar en un restaurant, dos cops que van prendre nota i servir primer a altres taules que havien arribat més tard. Ara que ho escric em sembla poc, però allà em sulfurava.
En un altre moment anava jo caminant pel carrer per l’asfalt -entre uns cotxes aparcats i per on circulen els cotxes-, i una dona va abaixar la finestra per dir-me que havia de passar per la vorera, i quan jo li anava a contestar, va apujar el vidre i el seu marit accelerà, deixant-me a mi amb la paraula a la boca, i sense poder respondre-li. Respondre-li que les voreres estaven plenes de gent. Gent que sortia a grapats del concert. Això em va fotre molt també.
La part curiosa vindria representada per aquest escrit amb guix a la paret: “Ricard ♥ Ahlam”, on espero que Ahlam sigui una noia. 
El tema és que els negres parlaven català, cosa que tampoc m’hauria de sorprendre perquè avui he anat a un paqui de ronda Sant Antoni i quan li he preguntat quant era m’ha respost amb visible reafirmació i orgull: “u cinquanta”, enlloc de l’antiquat i desagradable: “uno cinquenta” de tota la vida.
[editat] ja està bé que els lectors hagueu vist 15 vegades la foto de les noies a la piscina en un dia, i només 3 i 4 cops les altres dues fotos. Ja us val. 
8 Comments »
RSS feed for comments on this post. TrackBack URI
Leave a comment
Line and paragraph breaks automatic, e-mail address never displayed, HTML allowed: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>
July 1st, 2008 @ 10:03 (752)
ets una miqueta barrufet rondinaire eh?
July 1st, 2008 @ 10:28 (769)
sí, una mica si. Sobretot amb les coses que no tenen ni cap ni peus. De fet, trobo els dos comportaments bastant incivilitzats. També passa que no m’agrada que passin de mi.
July 1st, 2008 @ 13:36 (900)
M’agrada saber que compartim també el bon gust per la música.
Mishima i Roger Mas… Si t’agrada això et recomano escoltar el DeliCatessen d’iCAtFM cada nit a les 9pm o sino a través de podcast com faig jo que no ho puc sentir en directe perquè són les 3 de la matinada!
July 1st, 2008 @ 18:36 (108)
I què passa si Ahlam és un noi?
Entenc que et cabregin aquestes situacions, però potser també són molestes pel desordre que generen, vull dir que no és que passin estrictament de tu, perquè ni tan sols saben que tu existeixes (no crec que cap dels participants en aquestes situacions ara et recordin), però generen desordre perquè passen primer els últims o perquè no tens el dret de resposta… Pot ser?
July 1st, 2008 @ 18:43 (113)
Jo penso com l’anònimament… què passa si Ahlam és un noi? O per embolicar-ho més: què passa si Ricard és una noia?
July 2nd, 2008 @ 2:07 (421)
no passa res. Visca l’homosexualitat i fora la societat heteropatriarcal.
July 5th, 2008 @ 17:34 (065)
Bones, jo tambè vaig anar al poparb aquest any i precisament una de les coses que mes em va agradar del poble va ser la seva gent. Vaig anar-hi amb una amiga y desprès dels concerts no teniem on dormir així que ens vam posar a dormir al carrer quin remei… doncs cap allà a la matinada hi habia un noi del poble tot preocupat insistint que ens aixequéssim i que anéssim a dormir a un lloc que ell sabia que podriem dormir millor, el que passa que habiem begut massa i no teniem forces per aixecarnos pero el detall d’aquell noi que no era capaç de deixarnos alli dormint..
L’endemà voliem tornar cap a Barcelona i no teniem cotxe per tornar ni sabiem quins autocars hi havien, doncs em vaig trobar un noi marroquí del poble que habiem conegut la nit abans i es va oferir per portarnos a barna en el seu cotxe fins i tot ens volia convidar a dinar amb ell i els seus nevots.. només us volia explicar aquestes anécdotes per que veieu que la gent d’Arbúcies es de puta mare.
Salut.
July 5th, 2008 @ 22:27 (268)
bé, gràcies pel comentari. aprofitar per dir que no penso que la gent d’Arbúcies sigui mala gent, però si que m’agradaria que el que explico no hagués passat.
per cert, per mostrar que nosaltres tampoc som mala gent vegis que vam trobar una noia acurrucada pel terra i vam anar a veure si la podíem ajudar.