la preservació digital
“La oscura era digital” sobre la preservació digital * L’home dibuixat
Encara no he vist aquest documental, però com que altres cops he sentit la història que en el futur la gent no sabrà què fer-ne dels fitxers que fem ara, vull dir un parell de coses, ara que les tinc al cap, i abans que les oblidi. (això ja és una idea a tenir-la present)
Servidor ja té una certa experiència mantenint fitxers guardats en anterioritat. Tinc trenta anys i tinc fitxers de quan en tenia 15. M’importen aquests fitxers? No, no m’importen un pepino cogombre. (segona idea a tenir al cap)
Si avui tenim els textos de la Grècia Clàssica és perquè uns monjos de l’Edat Mitjana tenien l’interès d’anar-los copiant. I triaven els llibres a copiar segons el seu interès particular. Hi ha llibres que ells podien llegir i nosaltres no. Hi ha llibres que avui sabem que existien perquè altres llibres el citen però ja no existeixen.
La Katherine em va dir que ella imprimia algunes fotos perquè el paper queda, i les fotos digitals no quedaran. Jo li vaig dir que és evidentíssim que les generacions futures sabran llegir un JPEG. Sobretot si aquesta gent té fills.
Fins avui, jo he fet unes 25000 fotos. Si les dono a algú el problema serà seu per trobar-hi res que valgui la pena mantenir. En tot cas, quedaran les 4 fotos que he anat posant al Flickr. Per cert, de tot el bloc i mes rera mes, la pàgina més visitada és aquesta.
El problema no és si perdrem la memòria, el problema és si els interessarà guardar-la. La foto de gent despullada a Montjuïc potser sobreviurà, les meves enèsimes fotos a la Sagrada Família, potser no. I si sobreviuen serà perquè algú ha fet un backup de tots els fitxers que tinc sense ni parar-se a mirar què hi ha. Total, només seran un parell de Terabytes.
Abans, en posar una cosa per escrit hi havia una voluntat de fer-ho perdurar, de veure que era quelcom destacable. I el filtre ja estava fet. Avui tenim infinitat d’informació que no val per a res, arxivada i requetearxivada. Així que no us preocupeu en si al segle 32 podran escoltar els nostres MP3, perquè segurament podran, i sabran que la Britney Spears va ser l’última en fer-se hiper-milionària cantant cançonetes.
PD: Passeu-vos per aquest enllaç on podreu veure com des del 2005 mantinc viva la televisió del 2003.
2 Comments »
RSS feed for comments on this post. TrackBack URI
Leave a comment
Line and paragraph breaks automatic, e-mail address never displayed, HTML allowed: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

July 17th, 2008 @ 18:27 (102)
Quina casualitat,avui m’estic dedicant al back up, demà canvio de feina. Segurament tot d’això quedarà requetetete arxivat per sempre. M’agrada la forma que tens d’endreçar les coses. Jo seria incapaç.
July 17th, 2008 @ 18:43 (113)
sort en la nova feina, i sort en els back up