homes de vestuari
Per totes les dones que mai hagin entrat a un vestuari d’homes d’un gimnàs, ara us faré cinc cèntims del que podem arribar a fer, encara que la majoria no ho fem. 
La primera situació l’he vist avui mateix. Un home que s’havia posat primer la roba interior, consistent en uns calçotets bòxer i uns mitjons estil executiu que li arribaven just per sota el genoll. Estèticament lamentable.
Una cosa que he vist vàries vegades és un home que posa la tovallola al terra per acabar-se de vestir, i el pots arribar a veure des de nu sobre una tovallola, com totalment vestit amb mitjons (i sabates!) sobre una magnifica tovallola blanca que t’ha proporcionat el gimnàs.
Una altra cosa que us farà gràcia, noies, és que els nois que es nota que fan màquines es miren al mirall del vestuari sense samarreta per saber com són. Aquests homes són els que normalment porten la tovallola lligada com si fos una faldilla.
Haig de dir que es nota que s’han acabat les classes perquè he notat un augment de jovent a les sales. També he notat un augment de bellesa femenina, però això, crec que és cosa meva. 
La situació més desagradable per mi és la de l’home que es posa desodorant/colònia amb tanta generositat que la resta també devem sortir fent olor.
No he explicat la situació més disfuncional. Si heu llegit fins aquí us mereixeu llegir-la: Hi ha homes amb aparença totalment normal que es posen la samarreta o camisa per dins dels calçotets. La imatge és esgarrifosa. Un home sense pantalons s’aixeca la tira dels calçotets per encabir-hi la part baixa de la camisa i deixar-la ben tibant. Pot sonar a monòleg de tele, però és veritat i passa. A Barcelona hi ha gent amb la camisa per dins dels calçotets.
Jo, ja fa anys que penso que els vestidors no haurien de ser per gènere sinó per edat. El difícil és on posar el tall, però els joves haurien d’estar junts, els de mitja edat junts, i els sèniors en la seva zona.
Jo crec que si no es fa és perquè les dones com a concepte general són així de singulars en aquestes coses.
Jo, per la meva part, estic cansat de compartir vestuari amb “homes”.
Per cert, algun home ha intentat donar-me conversa al vestuari. I jo, evidentment prefereixo donar conversa en un vestuari de noies.
Socialistes, per quan una societat realment igualitària?
4 Comments »
RSS feed for comments on this post. TrackBack URI
Leave a comment
Line and paragraph breaks automatic, e-mail address never displayed, HTML allowed: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>
July 8th, 2008 @ 16:26 (018)
molt interessant.
m’ha donat la idea de fer un post sobre els vestuaris xinesos… però encara he de madurar la idea… no crec que estigui preparada per parlar d’aquestes intimitats!
July 9th, 2008 @ 9:38 (735)
jo només puc dir que ahir quan estava despullat al vestuari del gimnàs em vaig recordar del post i vaig riure molt
July 9th, 2008 @ 11:20 (805)
oh marina, esperaré el teu escrit sobre vestuaris xinesos!
tramunana, sort que vas riure perquè jo algun cop m’esgarrifo. Els que posen la tovallola al terra em superen.
July 9th, 2008 @ 21:22 (224)
t’oblides dels que es passen 3 hores passejant-se en boles: ara m’afaito, ara em poso desodorant, ara em poso cremetes, ara miro el mòbil, aix que m’he deixat el xampú a la dutxa! ara torno,… ah, no t’has fixat en com la tinc? No et preocupis, abans de vestir-me em posaré tota la roba al banc per tal de remenar-la una estona més abans de tapar-la definitivament i que et penedeixis de no haver-me mirat quan jo ho feia.
Almenys això passava al DIR de Gran de Gràcia l’època que hi vaig anar. Es notava una mica qui era gai i qui no