fora de la feina per furtar

Avui, el meu pare i jo, hem anat a fer un dinar de negocis, consistent en anar al restaurant de sota a menjar la coneguda paella dels dijous. De segon m’he cruspit un codillo colze amb xampinyons i de postre pastís de poma. Però la notícia no és aquesta.

La notícia tampoc és que hagi passat res amb cap cambrer sobre el català. La notícia és que el cambrer nou de fa dos mesos ja estava buscant feina de nou.

I el cuiner responsable del restaurant -que ja ens va dir quan el va contractar que tenia un mal pressentiment- ha dit, fregant-se significativament els dits, que el noi feia hores extres.

El noi treballava bé, i era espavilat. Massa espavilat direu. No. Massa espavilat no.

El tema és que un cop fet fora, s’acaba la festa. M’ha recordat allò que diuen que quan estàs negociant no t’has d’aixecar mai de la taula. Encara que estigueu en desacord total, el que s’aixeca: perd.

També he recordat allò que diuen de l’efecte socialitzador de la feina. Què farà algú sense feina i que és espavilat? Reincidirà en el manlleu d’euros aliens? Quines ganes tindrà de treballar pels altres si els altres el tracten com un element intercanviable? Ell s’ha equivocat, però el cuiner a vegades no li surt la paella del tot bé. I el meu pare i jo, tornem. En canvi el cambrer no tornarà.

Ara recordo un pilot famosíssim -de l’època on els pilots d’avions podien ser famosos-, que casi es va matar perquè un mecànic principiant li havia preparat malament el seu avió. I ell, enlloc de fer-lo fora li va ordenar preparar-li el seu següent avió.

I avui he llegit aquests punts que són interessants en general, i aplicables en el nostre ex-cambrer i el seu ex-cap:

Warren Buffett’s 7 Secrets for Living a Happy and Simple Life
Shilpan: “Making money isn’t the backbone of our guiding purpose; making money is the by-product of our guiding purpose.”

El cuiner no sé si farà menys diners, però ha perdut un bon cambrer i la nova cambrera és ben poc espavilada.

Quin és el “guiding purpose” del cuiner? Si es fixa en els calers fa fora el cambrer. Si es fixa en alguna altra cosa, potser no.

Warren Buffett: “If you’re doing something you love, you’re more likely to put your all into it, and that generally equates to making money.”

Si el cuiner cuina per amor, potser no farà fora el cambrer. Si el cuiner hi posa tot el que pot en el restaurant, potser trobarà com fer que el cambrer no robi.

I l’última frase em porta a una altra idea que a mi em serveix per tenir raó sempre (cosa que sempre va bé). Primer de tot és que els problemes que són fàcils de resoldre no són problemes. Els problemes són allò que li dones una volta i no surt res, li dones una altra volta i no surt res.

Bé, això no us servirà per tenir raó. 😛

El que serveix per tenir raó és saber que no has de convèncer a ningú de res. No has de convèncer al cambrer que robar està malament. No cal perquè ja ho sap.

El que has de fer és trobar el sistema perquè no robi.

Què tal si el cuiner deixava tota la caixa en mans del cambrer i busca una manera que el mateix cambrer compti els clients, i al final del dia: el que ell ha comptat i el que ell ha cobrat ha de quadrar?

I ara acabaré amb una mica de teoria:

El que fa els homes millors homes no és com les girafes que simplement han de ser millors girafes (hi ha una tira de la Mafalda on un es pregunta perquè els homes han de guanyar-se la vida sent advocats si les girafes se la guanyen sent girafes). El que fa millor els homes és trobar la manera, externa a ells, de fer millor les coses.

En aquest sentit, l’home prehistòric va veure que escanyar mamuts era un pèl complicat i es va fer un sistema extern per poder-se’l menjar. Diguem-li pedra esmolada.

En aquest sentit, el cuiner espera que el cambrer sigui bo per ell mateix, quan hauria de proveir-se d’una pedra esmolada.

Això de l’home prehistòric també és un bon exemple amb la gent que s’apunta al gimnàs i no hi va, i espera anar-hi a base de dir-se que hi ha d’anar. Com si els prehistòrics matessin mamuts a base de dir-se que l’han de matar.

4 thoughts on “fora de la feina per furtar

  1. Pingback: nunca nueve » bec orxata poc ecològica

  2. Pingback: nunca nueve » per trobar s’ha de buscar

  3. Pingback: nunca nueve » el del restaurant amb sense personal

  4. Pingback: nunca nueve » Ja Vi Kan

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *