nunca nueve

Estava jo ara llegint els orígens del Flying Spaghetti Monster arrel d’aquesta aparició difosa a can digg.

I estava pensant que ja fa tres anys que se’n parla del Spaghetti Monster, i farà força temps que en vaig sentir a parlar. Cosa que m’ha fet reflexionar en el significat del temps a internet.

Pot ser que algú, avui mateix, pengi alguna cosa a internet i que fins d’aquí tres anys no tingui cap rellevància. Pot ser que ho llegís fa dos anys i que avui ho llegeixi com a nou (perquè jo he canviat? Algun dia llegiré el meu bloc com a nou?).

I això m’ha fet pensar en un professor (aquest) deia que els esclaus existirien fins que les coses no es moguessin soles. Frase que a ell li servia per dir que sempre existiren els esclaus, i a mi em va fer pensar que, de mica en mica, les coses es van movent bastant soles. Per posar un exemple físic: jo em moc per una escala a sota terra, i sense moure’m gaire, puc arribar a l’altra punta de Barcelona. Si ens pensem en internet és força més fàcil veure com la discografia de La Casa Azul es mou i es multiplica sense esclavatge.

I també tenia un altre professor (d’EGB i de ciències naturals en aquest cas) que explicava (farà uns 15 anys) que si aconseguíssim passar de tres dimensions a zero i després a tres un altre cop, aconseguiríem moure les coses sense cap esforç. Passant el món a zero dimensions ho tenim tot aquí, i transformant a tres un altre cop podem estar nosaltres a qualsevol lloc. Res, només volia dir que amb internet aconseguim que tot estigui aquí.