nunca nueve

Joan Ridao - Que no paguem la crisi els de sempre!
Finalment, el Govern espanyol ha admès la crisi.

No n’hi ha prou d’admetre la crisi

I també calen tenir receptes per sortir-ne.

Això que tenim aquí dalt són les tres primeres frases dels paràgrafs incomptables de l’últim escrit del mai prou resumit: Joan Ridao.

Si algú el té a mà, que li faci entendre que un bloc no és un format epistolar, ni tampoc un article de diari a quatre columnes. Tampoc és una tertulia de ràdio on puguis explicar-nos tres cops el mateix.

De veritat, que algú li faci veure que ningú es llegirà tal llarguetat argumental. Has de ser molt d’esquerres per tragar-te tantes paraules ponderades i políticament poc piromusicals. En resum, que no diu res que no sabés abans de fer veure que m’ho llegia.

Però, companys, m’he pres la -probablement iŀlegal- llibertat d’esborrar parts del text per tal de deixar-lo democràticament didàctic i domèsticament digerible.

Finalment, el Govern ha admès la crisi. El deteriorament creixement és creure que l’actual situació és causa de la solució. Al marge que són necessaris missatges clars, la crisi no l’han de pagar els de sempre. Les persones més baixes no han de quedar abandonades i tampoc ha de disminuir la protecció per la mitjana de la Unió Europea. Per tant, el primer objectiu és com a mínim al 27%, que és la mitjana europea.

I també calen tenir receptes. Però no qualsevol recepta. Fins ara, les receptes han estat càrregues.

Davant d’això, Esquerra diu hem d’oblidar que Zapatero també pot variar la recepta. Actualment hi ha prop de 1.100.000 contractes mileuristes. Als pressupostos de 2009 volem un pressupost amb dèficit zero, de la mateixa manera pot ser que es pugui endeutar.

És en crisi que És obvi que calen mesures: augmentar les quotes de la Seguretat Social per capitalitzar l’atur dels emprenedors, flexibilitzar i també crear un autèntic jaciment d’ocupació i també augmentar les mínimes.

D’altra banda, cal un model productiu prou curt, és a dir, un nou model crescut sobre sòlides mesures del Govern que necessita la població envellida. El Govern hauria d’apostar per la tercera revolució, i no ho fa. La crisi hauria de copejar el temporal.

Però el pecat original és com l’excusa per retallar cada família cada any, mentre mantenim els serveis bàsics: sanitat i serveis. Per això, ara més que mai cal un just a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià que acabi amb el nostre país i permeti fer crisi.