començar de nou
Avui estava parlant amb qui conec des de fa 4 anys, però no havia vist fins avui.
El primer que vaig escriure en aquest bloc (que inicialment es deia “o-Blog“) estava títulat “començo de 9″ i deia “Què puc dir-te que no sàpigues…”. L’intent del bloc era posar-hi les coses que cregués que algú més havia de saber.
Avui escric sota el títol “començar de nou” perquè arrel de veure que la gent em troba i em llegeix pot llegir no pel que dic, sinó pel qui sóc.
I ja sé perquè m’incomoda que, el que escric i pot llegir tothom, no només ho llegeixi tothom sinó que ho llegeixin certes persones concretes. Podríem dir que m’agrada escriure sense després veure’m atrapat pel que he dit. Podríeu dir que ja sabia que ho llegiria ‘tothom’. I jo diré que ho pot llegir tothom que li interessi llegir-ho, però no que ho llegeixi tothom que sense interessar-li, hi busqui “coses”.
El que realment vull és poder començar de nou. Poder conèixer gent nova i relacionar-mi novament. Sense que aquesta persona, de cop i sense llogar un investigador privat, amb un simple cop al Google sàpiga tant de mi.
També vull deixar enrera el passat, i poder dir que m’importa un comino què fa la gent que fa tantíssims anys que no veig i que ja sé que seguiran igual que quan ens veiem (jo també segueixo igual pels altres segurament).
En aquest sentit recordo un conte d’Isaac Asimov on ja existia una màquina per veure el passat, però estava controlada per l’Estat, costava molt tenir-hi accés i es controlava què publicaven del que havien vist del passat. I l’Estat ho feia així perquè si permetien mirar en la màquina què havia fet tal persona ahir, llavors ja no era mirar el passat des d’un punt de vista històric i tenia implicacions socials.
I el conte s’acaba aquí, i això també.
8 Comments »
RSS feed for comments on this post. TrackBack URI
Leave a comment
Line and paragraph breaks automatic, e-mail address never displayed, HTML allowed: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>
July 26th, 2008 @ 15:04 (961)
Cercar aquestes “coses”, no deixa de ser una mena d’interès. No com aquest que tu consideres meś positiu, però si un interès de saber coses de tu, que potser el lector si que considera que vol saber.
El blog no és més que una altra faceta de la nostra personalitat.
July 26th, 2008 @ 18:53 (120)
Doncs que tinguis molta sort, perquè començar de nou sempre és una aventura. Jo crec que tot i que el blog pugui ser una altra faceta de la teva personalitat això no vol dir que vulguis que tothom conegui la resta. De fet, perquè la gent fa servir altres noms sinò?
July 27th, 2008 @ 0:03 (335)
Lidia, no és que vulgui començar de nou, però en conèixer algú preferiria coneixe’ns i no arrossegar el que pugui trobar per internet.
De fet, no hi ha res a fer. Igual que en el conte la màquina de veure el passat ja estava inventada, doncs internet també. Esperem que de la mateixa manera que ningú mirarà les 25 mil fotos que he fet, ningú es llegirà tot el bloc
July 27th, 2008 @ 9:57 (748)
Pots comptar que jo no ho he fet
July 27th, 2008 @ 12:56 (872)
com que tampoc ens coneixem cara a cara…
July 27th, 2008 @ 14:24 (933)
Realment és complicat, però crec que val la pena intentar-ho.
De totes maneres, quan comences a llegir un blog, ho fas a partir del post d’aquell dia i dels d’abans, simplement en fas una ullada.
I quan coneixes algú igual. El coneixes des d’aquell dia i li fas quatre preguntes sobre d’on ve i què ha fet (o a vegades ni això…)
Deixa’t emportar…
August 1st, 2008 @ 11:17 (803)
jo normalment separo una mica el que es la vida “bítica” de la “real”. Molts dels meus amics no saben que tinc bloc, i els que ho saben és o bé pq tb en tenen o bé pq estàn en un “grup” d’amics amb qui ens relacionem molt a través d’inet. El bloc, doncs, és quelcom semi-privat de lo que no en parlo normalment (malgrat pugui reflexar opinions que després defenso en públic).
I si, fa certa ràbia que certa gent pugui seguir una mica el teu dia a dia a través del bloc. Gent que preferiries que no pogués saber res de tu. Però bé, això seria com demanar-li als amics que no li expliquin res de tu a certa gent… i això no pot ser oi? O sigui que al final penses “mira doncs, mentre no em truquin o m’enviin mails que llegeixin el que vulguin tu!!!”
salut i calor! (bufff, amb lo be que s’estava de vacances dormint amb edredó!!)
August 1st, 2008 @ 12:58 (873)
salut