quan busques dona de neteja

Divendres, una amiga atractiva (com sinó?) m’explicava que no acaba de trobar una dona de neteja.

En tenia una de per allà on ve la immigració avui, però la va perdre ara no sé ben bé perquè. Però si que recordo que li pagava 9 o 10 euros, i feia 4 hores setmanals en un pis de quatre habitacions, que jo diria és el doble de gran que el meu. Si que recordo que la dona se li queixava que el pis era molt gran per netejar-lo en quatre hores.

La dona que neteja el meu pis em va dir que necessitava 3 hores i li pagués 12€. I així ho faig. A part de netejar el pis també em planxa samarretes que jo no havia planxat mai, i altres coses d’aquest estil.

I jo, en aquest cas hi veig un problema empresarial.

La meva amiga diu que el seu pis es pot netejar en 4 hores, i jo sé que és veritat. Ella ho pot fer, i segurament les dones de neteja també poden.

L’amiga em comentava que ella animava i donava suport a la dona perquè veiés que la valoraven. El problema és quan ho fas per fer-ho enlloc de fer-ho perquè així ho sents.

I ara permeteu-me que faci un tall: Com ho fas per “sentir” que has de valorar la feina d’un altre? T’has de preguntar què és una dona de neteja. T’has de posar al seu lloc. Conèixer la persona. Escoltar què diu. Entendre que els humans quan ens queixem d’una cosa no vol dir que aquella cosa sigui queixosa, però vol dir que la persona es queixa. Perquè el més difícil d’un problema és saber ON està el problema.

Tornant a la dona de neteja.

Potser si que jo pago massa i treballa massa hores per un pis que només hi visc jo i és petit. L’amiga deu tenir raó que s’ha de pagar menys, i també en que només amb una hora més que jo es pot netejar un pis bastant més gran que el meu i que, a més, hi viuen tres persones.

Però el que és important és que jo tinc el tema solucionat, i ella quan trobi una nova dona de neteja haurà d’estar pendent de si neteja bé o de si fa tot el que ha de fer.

És veritat que si li pagués més per hora i la contractés per 6 hores a la setmana, hauria de pagar bastant més. I bé, els nostres sous no estan per tantes alegries. També és veritat que en el meu pis petit i les poques hores, noto menys si estic pagant més.

Però és que a mi em sembla que si pensem només en diners, no aconseguirem tenir mai diners (enllaç a cita del Warren Buffet que diu el mateix).

I en el fons, el que a mi m’interessa és tenir el tema de la neteja solucionat. Igual que vull tenir aigua corrent i no preocupar-me de res, també vull el mateix amb la neteja.

Fins i tot si la dona cobra més del que cobro jo treballant.

Quan li vaig dir a l’amiga el que li pagava a la dona de la neteja, ella em va dir “doncs a veure si estàs fent com el conte de Robert i les cabres”, que ara no sé com va, però sospito que és això de pagar-li més a la dona de neteja del que jo cobro per treballar.

Però és que la meva feina m’agrada més que netejar. Pagar-li, encara que sigui més, a la dona de neteja em permet passar-me aquelles hores treballant.

Pagar una dona de fer feines em permet escriure el bloc, per exemple. El bloc no em dóna res, però prefereixo pagar-li i escriure’l, que netejar jo mateix i tenir els diners.

Fins aquí la reflexió sobre diners, dones de neteja i visions de la vida i/o perspectives personals.

Wimbledon HD 2008

Ja podem veure el partit entre Rafa Nadal i Roger Federer a Wimbledon d’aquest any en alta definició! :mrgreen:

Jo l’he vist aquesta tarda-nit. Poso algunes fotos:

Wimbledon.2008.Men's.Final.AC3.5.1.720p.x264-QXE.mkv_010058519

Wimbledon.2008.Men's.Final.AC3.5.1.720p.x264-QXE.mkv_018475199

Wimbledon.2008.Men's.Final.AC3.5.1.720p.x264-QXE.mkv_010823679

És curiós que el Federer ha fet 204 punts i el Nadal 209. I amb això ja ha guanyat. El Federer ha fet molts, però molts errors tontos. En canvi ha sabut fer els punts quan estava acorralat. Dos punts de partit ha tingut el Nadal que no ha sabut guanyar, i per això han estat jugant una hora i mitja més. I fins dos minuts abans d’acabar el partit, el Federer sembla que anava a guanyar.

Llàstima dels errors tontos de Federer 😐

començar de nou

Avui estava parlant amb qui conec des de fa 4 anys, però no havia vist fins avui.

El primer que vaig escriure en aquest bloc (que inicialment es deia “o-Blog“) estava títulat “començo de 9” i deia “Què puc dir-te que no sàpigues…”. L’intent del bloc era posar-hi les coses que cregués que algú més havia de saber.

Avui escric sota el títol “començar de nou” perquè arrel de veure que la gent em troba i em llegeix pot llegir no pel que dic, sinó pel qui sóc.

I ja sé perquè m’incomoda que, el que escric i pot llegir tothom, no només ho llegeixi tothom sinó que ho llegeixin certes persones concretes. Podríem dir que m’agrada escriure sense després veure’m atrapat pel que he dit. Podríeu dir que ja sabia que ho llegiria ‘tothom’. I jo diré que ho pot llegir tothom que li interessi llegir-ho, però no que ho llegeixi tothom que sense interessar-li, hi busqui “coses”.

El que realment vull és poder començar de nou. Poder conèixer gent nova i relacionar-mi novament. Sense que aquesta persona, de cop i sense llogar un investigador privat, amb un simple cop al Google sàpiga tant de mi.

També vull deixar enrera el passat, i poder dir que m’importa un comino què fa la gent que fa tantíssims anys que no veig i que ja sé que seguiran igual que quan ens veiem (jo també segueixo igual pels altres segurament).

En aquest sentit recordo un conte d’Isaac Asimov on ja existia una màquina per veure el passat, però estava controlada per l’Estat, costava molt tenir-hi accés i es controlava què publicaven del que havien vist del passat. I l’Estat ho feia així perquè si permetien mirar en la màquina què havia fet tal persona ahir, llavors ja no era mirar el passat des d’un punt de vista històric i tenia implicacions socials.

I el conte s’acaba aquí, i això també.

el Gobierno deixa sense diners a FREMAP

Avui he sabut que el Gobierno Español ha deixat sense diners a FREMAP. (frase tendenciosa)

Inversions, coses que estaven previstes de fer, etc. Tot s’ha aturat perquè el Gobierno Español ha de donar l’aprovació a aquests projectes, i els ha dit que no. Per ara, passa com puguis.

I ara recordeu que fa uns mesos el nostre estimadíssim Zapatero ens va donar 400€, que començaran a deixar-nos de cobrar de la seguretat social (o no sé encara com anirà el malabarisme) aquest mes de Juliol.

Abans de saber aquest fet, em prenia la crisi com si fos però no fos. Fet i fet, no tinc ni cotxe ni hipoteca.

I ja poden sortir experts a la tele a explicar que la crisi serà si ens posem tots a perdre la confiança en consumir. Què em diran quan és el Gobierno que para les màquines?

En fi, jo posaré el meu granet de sorra i prometo gastar-me tot el sou, de manera tal que a finals de mes ja no em quedi res. Serà la meva manera d’estimular l’economia. I si cal, aniré més sovint al restaurant.

baixa de l’ADSL de 20MB d’Orange

Em donaré de baixa de l’ADSL d’Orange. És l’ADSL més patètic i cutre que m’he vist obligat a fer servir, quan en teoria havia de ser el millor. Havia de tenir 20Mb de baixada i 1Mb de pujada. En realitat tinc ara mateix 250KB/s de baixada i 25KB/s de pujada.

A la feina tenim l’ADSL de 20Mb de Jazztel i el mateix torrent que a la feina baixa a 1200KB/s (sí, mil dos-cents), a casa baixa a la merdosa velocitat de 60KB/s (sí, seixanta).

La pàgina del router em diu que estic connectat a 10403 kbps de baixada i 368 de pujada. (Si faig una prova em diu 6000 i 200 aprox.) Això vol dir que tenia més pujada quan tenia l’ADSL normal (sense que fos el de 20MB) que ara. Francament patètic. Pagar més i tenir menys, aquest és el lema d’Orange.

Vaig trucar per donar-me d’alta el 27/06, el 15/07 rebo el router, i avui he decidit donar-me de baixa (encara no ho he fet). Sort que he vist a la web que tens un mes sense compromís de permanència.

L’experiència més irreal és que si ara em truco del fix al mòbil em surt un número que al trucar-lo no em truco a casa meva sinó a casa d’algú altre. 😯 (això pot ser un error tonto, però és una cosa més que m’ha passat)

La meva experiència no té perquè ser el normal en Orange. Un amic que té el mateix, el router li diu +700 de pujada.

bec orxata poc ecològica

IMG_4462

Això que tenim aquí dalt són 9 bidons d’orxata comprats a la Jijonenca d’Avinguda Gaudí quasi-cantonada amb Rosselló.

Hi ha un bidó de dos litres i 9 d’un litre + 2 que s’estan rentant + 3 que he donat.

I l’últim dia que vaig anar a comprar-ne, li vaig dir al venedor que ja en tenia un munt. Jo ja sabia que ell no accepta bidons de tornada, ni te’ls compra ni et rebaixa el preu si tu portes el teu embàs. Però li vaig voler dir perquè, carai, què n’haig de fer de tants bidons?

El que m’interessa i em fa escriure-ho al bloc és que va dir que abans si que acceptaven reomplir bidons (o acceptar-los de tornada, ara no ho sé), però que alguns bidons els portaven en mal estat i va decidir no acceptar-ne cap, i vendre orxata i bidó tot junt per 4€.

I em fa pensar com fem les coses en la nostra societat. És veritat que aquell era un home gran (i em va semblar de raonaments poc profunds), però aquell home creu una bona solució deixar d’acceptar tots els bidons perquè alguns no estan en condicions.

I jo estic convençut que tota la humanitat no funciona així. Que és en aquest mundillo que em rodeja que fan les coses pensant-les d’aquesta manera tan mal pensada.

Em recorda el cuiner-cap que va fer fora el cambrer per robar.

I em recorda també l’escaladora morta a Montserrat que l’endemà mateix va incentivar la regulació de just el que estava fent.

Foxconn saboteja Linux

Foxconn deliberately sabotaging their BIOS to destroy Linux

No està mal! Una empresa que fabrica plaques mare escriu malament la bios perquè Linux peti.

I tal com escriu qui ho ha descobert, aquesta denúncia és el tercer resultat quan busques foxconn i linux. Li ha tocat la grossa a l’empresa Foxconn.

I la resposta de l’empresa quan li envia la queixa per email: “aquesta placa no suporta Linux”. Però és que no només no suporta Linux sinó que no compleix les especificacions ACPI.

(esperant que can caballe se’n faci ressò)

aeropuertos ideologicos españoles

Iberia apuesta por El Prat desde donde operará hasta 10 vuelos transoceánicos en 3 años
Conte ha señalado que los vuelos transoceánicos estarán orientados “fundamentalmente” hacia América porque los vuelos de largo radio se nutren un 50% de pasajeros de Europa y para volar desde España hacia Asia, los clientes que vienen de otros puntos de Europa tendrían que deshacer el recorrido hecho y añadirían dos o tres horas más de viaje. “Esto no es sostenible”, ha dicho Conte, que ha añadido que hasta que no haya suficiente demanda interna para volar hacia el Este no potenciarán este tipo de vuelos.

El President d’Iberia, Fernando Conde, ens acaba d’explicar que des de Barcelona no podran sortir mai dels mais avions cap a Asia perquè els europeus perdrien dues o tres hores de viatge.

Això ho va dir el Maig passat.

I ara us explicaré un pròxim vol que faré:

escala a Helsink per anar a Mumbai

Barcelona-Helsinki-Mumbai. Com veieu travessaré Europa en un vol de cinc hores. I perquè ho faré? Perquè era el vol més barat. Finnair ven els vols més barats, i amb diferència, per anar a Bombai.

Per què ni Iberia que pot volar directament ni Air France ni cap altra companyia identitària no aconsegueix competir en preus amb Finnair?

El senyor Fernando Conde ens pren el pèl adduint motius geogràfics per discriminar l’Aeroport del Prat.

Però tranquils, els españols no tenen res en contra Catalunya, són uns incompetents de dalt a baix (recordo la frase sobre incompetència d’un amic). I la prova que són incompetents és aquesta altra notícia on uns españols demanen impedir la competència i volen fer-los creure que la solució als problemes és que els donin més diners. (amb dos collons)

Com veieu els españols tracten igualment d’imbècils a catalans que anglesos.

I ara quatre cites del que diuen diversos catalans:

Vicent Partal i Josep Huguet estan a favor de “triar” fer escales que no siguin a Barajas. En contraposició tenim a Ramon Tremosa (cito d’oides) que diu que el que no fa l’Estado Español per Catalunya ho farà el mercat. Jo, evidentment, estic amb el segon, enlloc de creure que comprar un bitllet d’avió és una opció política que demana la militància del català conscienciat (i les cançonetes de sempre).

I citar també el nostre estimat Joaquim Nadal, actualment Conseller de Política Territorial i Obres Públiques:

El conseller Nadal admite que ‘el mercado manda’ pero sitúa la clave para El Prat en la descentralización de AENA

“El mercado manda” diu el Nadal quan el President d’Iberia li diu que és geogràficament impossible volar des de Barcelona a Asia. Passarell de polític, diria jo.

I per acabar citar el President Montilla:

Montilla destaca el domini d’Iberia en l’activitat del Prat

el Ridao en poques paraules

Joan Ridao – Que no paguem la crisi els de sempre!
Finalment, el Govern espanyol ha admès la crisi.

No n’hi ha prou d’admetre la crisi

I també calen tenir receptes per sortir-ne.

Això que tenim aquí dalt són les tres primeres frases dels paràgrafs incomptables de l’últim escrit del mai prou resumit: Joan Ridao.

Si algú el té a mà, que li faci entendre que un bloc no és un format epistolar, ni tampoc un article de diari a quatre columnes. Tampoc és una tertulia de ràdio on puguis explicar-nos tres cops el mateix.

De veritat, que algú li faci veure que ningú es llegirà tal llarguetat argumental. Has de ser molt d’esquerres per tragar-te tantes paraules ponderades i políticament poc piromusicals. En resum, que no diu res que no sabés abans de fer veure que m’ho llegia. 🙄

Però, companys, m’he pres la -probablement iŀlegal- llibertat d’esborrar parts del text per tal de deixar-lo democràticament didàctic i domèsticament digerible. 8)

Finalment, el Govern ha admès la crisi. El deteriorament creixement és creure que l’actual situació és causa de la solució. Al marge que són necessaris missatges clars, la crisi no l’han de pagar els de sempre. Les persones més baixes no han de quedar abandonades i tampoc ha de disminuir la protecció per la mitjana de la Unió Europea. Per tant, el primer objectiu és com a mínim al 27%, que és la mitjana europea.

I també calen tenir receptes. Però no qualsevol recepta. Fins ara, les receptes han estat càrregues.

Davant d’això, Esquerra diu hem d’oblidar que Zapatero també pot variar la recepta. Actualment hi ha prop de 1.100.000 contractes mileuristes. Als pressupostos de 2009 volem un pressupost amb dèficit zero, de la mateixa manera pot ser que es pugui endeutar.

És en crisi que És obvi que calen mesures: augmentar les quotes de la Seguretat Social per capitalitzar l’atur dels emprenedors, flexibilitzar i també crear un autèntic jaciment d’ocupació i també augmentar les mínimes.

D’altra banda, cal un model productiu prou curt, és a dir, un nou model crescut sobre sòlides mesures del Govern que necessita la població envellida. El Govern hauria d’apostar per la tercera revolució, i no ho fa. La crisi hauria de copejar el temporal.

Però el pecat original és com l’excusa per retallar cada família cada any, mentre mantenim els serveis bàsics: sanitat i serveis. Per això, ara més que mai cal un just a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià que acabi amb el nostre país i permeti fer crisi.

sexe i diners

Sexe i diners tenen una cosa en comú. I suposo que és aquesta similitud el que els fa importants, però, pejorativament importants. Com a mínim en aquest mundillo postcristià en que vivim.

De què et serveix tenir diners? Tenir diners només et serveix per tenir diners. Comprar si que et serveix. Però comprar és aliè als diners. Per exemple, amb els mateixos diners pots comprar-te roba bonica o roba lletja.

Amb el sexe és el mateix. De què serveixen les relacions sexuals? Per tenir-ne. Igual que amb els diners, estarem d’acord que està bé tenir-ne. De fet, tenir sexe i diners són dues de les coses que més ens preocupen a tots (o m’ho sembla a mi, disculpa‘m Bruno).

Ni tenir sexe ni diners t’aporta res més que tenir sexe i diners. El fet de tenir-ne no implica que tinguis res més que allò mateix. El fet que en tinguis no vol dir res més que el fet d’haver-ne tingut. Tenir-ne no implica que en puguis seguir tenint. Per seguir tenint-ne has de seguir fent “coses” perquè cada dia és un començar de nou. Cada dia has d’anar fent coses per seguir anant-ne tenint.

Haver tingut sexe i/o diners, en tot cas, el que farà és que d’aquí una setmana els trobis a faltar.

Amb diners pots fer coses que valguin molt la pena. Amb el sexe també pots fer coses que valguin molt la pena.

Quan ens regalem coses el que fem és buscar coses que valguin la pena per l’altre.

Un cap de setmana amb la parella, sopant en un restaurant, o en un pis a la costa (cosa que jo ja no puc fer), i fer l’amor amb llum tènue, i etc. <-- això costa diners i inclou sexe. Però l'atractiu no són ni els diners gastats ni el sexe. Però sense diners ni sexe seria el mateix, oi? Una altra similitud: entre guanyar diners o no guanyar-ne, no diré que no hi hagi diferència, però és que tu ets el mateix amb feina o sense feina. I les mateixes persones podem tenir relacions sexuals continuades que no tenir-les, i seguim sent igual. I tan sexe com diners poden anar de tres segons. Dius una frase incòmode en algun moment, i et quedes sense parella. No dius el que has de dir a la feina i també perds calers. I finalment, sexe i diners van lligats intrínsecament amb els altres. Els altres et donen diners, i el sexe també.