Divendres, una amiga atractiva (com sinó?) m’explicava que no acaba de trobar una dona de neteja.

En tenia una de per allà on ve la immigració avui, però la va perdre ara no sé ben bé perquè. Però si que recordo que li pagava 9 o 10 euros, i feia 4 hores setmanals en un pis de quatre habitacions, que jo diria és el doble de gran que el meu. Si que recordo que la dona se li queixava que el pis era molt gran per netejar-lo en quatre hores.

La dona que neteja el meu pis em va dir que necessitava 3 hores i li pagués 12€. I així ho faig. A part de netejar el pis també em planxa samarretes que jo no havia planxat mai, i altres coses d’aquest estil.

I jo, en aquest cas hi veig un problema empresarial.

La meva amiga diu que el seu pis es pot netejar en 4 hores, i jo sé que és veritat. Ella ho pot fer, i segurament les dones de neteja també poden.

L’amiga em comentava que ella animava i donava suport a la dona perquè veiés que la valoraven. El problema és quan ho fas per fer-ho enlloc de fer-ho perquè així ho sents.

I ara permeteu-me que faci un tall: Com ho fas per “sentir” que has de valorar la feina d’un altre? T’has de preguntar què és una dona de neteja. T’has de posar al seu lloc. Conèixer la persona. Escoltar què diu. Entendre que els humans quan ens queixem d’una cosa no vol dir que aquella cosa sigui queixosa, però vol dir que la persona es queixa. Perquè el més difícil d’un problema és saber ON està el problema.

Tornant a la dona de neteja.

Potser si que jo pago massa i treballa massa hores per un pis que només hi visc jo i és petit. L’amiga deu tenir raó que s’ha de pagar menys, i també en que només amb una hora més que jo es pot netejar un pis bastant més gran que el meu i que, a més, hi viuen tres persones.

Però el que és important és que jo tinc el tema solucionat, i ella quan trobi una nova dona de neteja haurà d’estar pendent de si neteja bé o de si fa tot el que ha de fer.

És veritat que si li pagués més per hora i la contractés per 6 hores a la setmana, hauria de pagar bastant més. I bé, els nostres sous no estan per tantes alegries. També és veritat que en el meu pis petit i les poques hores, noto menys si estic pagant més.

Però és que a mi em sembla que si pensem només en diners, no aconseguirem tenir mai diners (enllaç a cita del Warren Buffet que diu el mateix).

I en el fons, el que a mi m’interessa és tenir el tema de la neteja solucionat. Igual que vull tenir aigua corrent i no preocupar-me de res, també vull el mateix amb la neteja.

Fins i tot si la dona cobra més del que cobro jo treballant.

Quan li vaig dir a l’amiga el que li pagava a la dona de la neteja, ella em va dir “doncs a veure si estàs fent com el conte de Robert i les cabres”, que ara no sé com va, però sospito que és això de pagar-li més a la dona de neteja del que jo cobro per treballar.

Però és que la meva feina m’agrada més que netejar. Pagar-li, encara que sigui més, a la dona de neteja em permet passar-me aquelles hores treballant.

Pagar una dona de fer feines em permet escriure el bloc, per exemple. El bloc no em dóna res, però prefereixo pagar-li i escriure’l, que netejar jo mateix i tenir els diners.

Fins aquí la reflexió sobre diners, dones de neteja i visions de la vida i/o perspectives personals.

Sexe i diners tenen una cosa en comú. I suposo que és aquesta similitud el que els fa importants, però, pejorativament importants. Com a mínim en aquest mundillo postcristià en que vivim.

De què et serveix tenir diners? Tenir diners només et serveix per tenir diners. Comprar si que et serveix. Però comprar és aliè als diners. Per exemple, amb els mateixos diners pots comprar-te roba bonica o roba lletja.

Amb el sexe és el mateix. De què serveixen les relacions sexuals? Per tenir-ne. Igual que amb els diners, estarem d’acord que està bé tenir-ne. De fet, tenir sexe i diners són dues de les coses que més ens preocupen a tots (o m’ho sembla a mi, disculpa‘m Bruno).

Ni tenir sexe ni diners t’aporta res més que tenir sexe i diners. El fet de tenir-ne no implica que tinguis res més que allò mateix. El fet que en tinguis no vol dir res més que el fet d’haver-ne tingut. Tenir-ne no implica que en puguis seguir tenint. Per seguir tenint-ne has de seguir fent “coses” perquè cada dia és un començar de nou. Cada dia has d’anar fent coses per seguir anant-ne tenint.

Haver tingut sexe i/o diners, en tot cas, el que farà és que d’aquí una setmana els trobis a faltar.

Amb diners pots fer coses que valguin molt la pena. Amb el sexe també pots fer coses que valguin molt la pena.

Quan ens regalem coses el que fem és buscar coses que valguin la pena per l’altre.

Un cap de setmana amb la parella, sopant en un restaurant, o en un pis a la costa (cosa que jo ja no puc fer), i fer l’amor amb llum tènue, i etc. <– això costa diners i inclou sexe. Però l’atractiu no són ni els diners gastats ni el sexe. Però sense diners ni sexe seria el mateix, oi?

Una altra similitud: entre guanyar diners o no guanyar-ne, no diré que no hi hagi diferència, però és que tu ets el mateix amb feina o sense feina. I les mateixes persones podem tenir relacions sexuals continuades que no tenir-les, i seguim sent igual.

I tan sexe com diners poden anar de tres segons. Dius una frase incòmode en algun moment, i et quedes sense parella. No dius el que has de dir a la feina i també perds calers.

I finalment, sexe i diners van lligats intrínsecament amb els altres. Els altres et donen diners, i el sexe també.