jerarquia individual colectiva
Vaig llegir no sé i no sé quan que abans es classificava la gent segons la posició social (per graus de noblesa i plebs), que després amb l’arribada del comerç es valoraven els diners, després es valorava la bellesa (els pijos dels 80), i podria aventurar-me a dir que ara es valora la inteligència.
Això no vol dir que cap de les anteriors hagi perdut atractiu, el que vull dir és que avui pots prescindir d’algú “perquè és tonto”. Cosa que vol dir que vols estar amb inteligents. Així com els rics menyspreaven els pobres. I els nobles, la plebs.
Això de l’elitisme de la inteligència es pot veure en la retòrica de voler “donar oportunitats a tothom”. I encara que fins i tot els tontos saben que és utòpic, la seva tontaria els permet seguir pensant que és noble perseguir aquesta “igualtat d’oportunitats”.
L’únic objectiu d’aquest escrit és dir que la jerarquia per inteligència s’ha d’acabar. Els inteligents són tan capullos com la resta.
Ara he perdut seriositat amb l’anterior frase.
Si perseguim una societat amb preponderància d’inteligents acabarem amb una societat manada per espavilats que convencen la resta que ells són inteligents.
Posaré un exemple ben distant amb el que ho veureu molt clar: George W. Bush.
I el problema de la jerarquia individual colectiva (JIC pels inteligents) és que llavors tot hom es pregunta com és que Bush ha arribat a President si és “tonto”.
I ningú es faria aquestes preguntes si no visquéssim en una societat que es creu que podem posar inteligents on abans hi havia nobles.
PD: No, no, si us plau. Ara no em vingueu amb que Bush no és tonto.
PPD: Que algú faci el favor de superar la Revolució Francesa amb una bona matança justificada.
PPPD: l’autor d’aquest bloc busca conceptes que puguin substituir la inteligència com a mesura jeràrquica.
3 Comments »
RSS feed for comments on this post. TrackBack URI
Leave a comment
Line and paragraph breaks automatic, e-mail address never displayed, HTML allowed: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>
June 3rd, 2008 @ 23:20 (305)
Que estrany que t’equivoquis avui. La societat occidental no valora la intel·ligència, la margina. Sempre veuràs a molts que diuen que algú altre és “tonto”, però rarament veuràs que li diuen a algú “intel·ligent”.
Mira quin article, val la pena:
http://www.scribd.com/doc/8778/Why-Intelligent-People-Tend-To-Be-Unhappy
Crec que hi ha una traducció al castellà, la busco:
(uns instants després)
http://www.igooh.com.ar/Nota.aspx?IdNota=5333
June 4th, 2008 @ 1:38 (402)
m’he equivocat? vaja, i jo que pensava que havia estat tan inteligent
Tot i que no l’havia llegit, si que sabia la història aquesta dels nens massa inteligents discriminats per la resta.
El text em sembla facilón, rebatible i va saltant de temes fent veure que treu conclusions quan no hi ha cap connexió entre el Hemmingway, els nens inteligents, els presos més inteligents que la mitja, el tractament dels adults als nens inteligents, i podria seguir.
I si em permets que giri les coses al meu favor: per què es fa un text dient que els inteligents no són feliços? Per què n’haurien de ser. Igual que quan es valoraven els nobles s’havia de buscar els bufons per alegrar-los la vida.
En qualsevol cas, jo he fet servir la paraula “inteligent” potser per no dir “científicament inteligent”, sinó per dir el que es diu al dia a dia, estil: “oh, aquest val molt”.
Suposo que no sóc l’únic que ha sentit com s’elogiava algú dient que era inteligent quan no n’era però se’l volia destacar per sobre la resta.
Deixa que torni a l’article:
Em sembla que l’article va a favor del que he dit quan es fixa en si els presos són més o menys inteligents. Suposo que a ningú li diria res saber que hi ha més esquerrans que dretans a les presons.
I suposo que si haguessin trobat que els presos són tontos no hi hauria notícia.
Imagina’t el titular: “la majoria de presos són menys inteligents que la mitja de població”. No te l’imagines aquest titular, oi? però en canvi “la majoria de presos són més inteligents que la mitja de població” aquí si que hi ha un titular! I la gent diu “oh, i què hi fan els inteligents a la presó?”. És una mica com el titular “La Judit Mascó va a dinar al McDonalds”.
Imagina’t que creguessim que és millor ser alt que baix, que de fet ho pensem, però no és una jerarquia, la inteligència sí (o m’ho sembla a mi). De fet, el que dic o intento dir és que la inteligència NO ha de ser mesura de res més que la pròpia inteligència, no ha de ser mesura de rellevància social.
El que deia, imagina’t que colectivament pensessim que els alts són millors que els baixos. Imagina’t el titular “la majoria de presoners són alts”. Oi que avui tampoc té sentit aquest titular? És perquè no li donem la rellevància que li donem a la inteligència.
I en aquest últim paràgraf hi ha una altra paraula important: colectivament! Aquell article és mira l’individu en si mateix en relació amb la societat, jo parlava de la categoria social de la inteligència. Que després pot ser inteligent o no, però el tema on poso l’accent és que com a societat busquem que els inteligents es puguin desenvolupar, encara que després no passi, i encara que després es desenvolupin els tontos.
Siguem honestos i deixem de pensar en això de “igualtat d’oportunitats” i posem l’accent en alguna altra cosa.
June 4th, 2008 @ 1:51 (410)
per cert, l’autor d’aquell text és un sumbat que diu que fa el que fa (”causes and cures for today’s epidemic problems“) perquè els seus fills quan van poder van tocar el dos de casa.