nunca nueve

Is Google Making Us Stupid?
as we “go online” in increasing numbers and to an increasing degree, are we losing our ability to think coherently and deeply, preferring instead to process byte-sized information quickly, regurgitate 140-character “tweets,” and skim thought?

Premi pel que ja s’hagi adonat que he citat una sola frase del resum que fa slashdot d’un article que ressenya el llibre.

Recordava que ja havia parlat d’aquest tema però només he trobat això.

Jo crec que si que ens costa més tenir pensaments profunds. A mi em costa llegir un llibre durant una hora sense fer res més, i abans ho feia.

També hi ha altres coses: escoltar música clàssica agafa més temps que escoltar música d’avui. I la música clàssica cada vegada la toquen més ràpida.

Fa cent anys només sabíem una llengua, ara en sabem mínim tres, i les properes generacions en sabran quatre o cinc.

Abans dels ordinadors difícilment algú escoltava la ràdio i llegia. Ara amb internet no és difícil veure gent que llegeix en una finestra, escolta música o la ràdio i està pendent de la feina.

Jo diria que les habilitats dels homes estan canviant. A mi no em sap greu no saber calcular ràpidament 160/3 però si recordar els preus dels productes en diferents súpers.

Recordo vàries disputes de quan era un pre-adolescent i em tocava els nassos fer pàgines i pàgines de divisions. Passats 20 anys diria que puc viure sense saber dividir perquè ja tinc el mòbil que em divideix per mi, però he de saber què vol dir dividir i quan carai haig de dividir un número amb un altre i quin significat té el resultat.

Però la nostra societat s’ha fet així. Jo no haig de saber com es fa el sucre, la sal, o com escalfa aigua l’escalfador. El que haig de fer és ser bo en alguna cosa que em doni prou ingressos per comprar el sucre i l’escalfador.

I això em recorda una anècdota de dos eminents físics del segle XX que estaven tan acostumats a que els ho fessin tot, que en un viatge un volia uns ous al plat i li va preguntar a l’altre com es feien i l’altre va dir que sabia que tenia alguna cosa a veure amb un ou.

Ara m’adono que aquesta anècdota no tindria lloc avui perquè el científic ràpidament obriria el google amb “cook egg”. I llavors tots diríem que és un científic molt llest, encara que el llibre ressenyat resumit i citat sembla que digui que no.