nunca nueve

L’altre dia vaig veure El Orfanato en pura mitjana Alta Definició (720p).

Als deu minuts ja estava cansat de l’exactitud dels diàlegs. Tot el que deien era justament i exactament el que s’havia de dir perquè la roda de l’argument seguís girant. Cada frase el resultat exacte de l’equació de la frase anterior.

Tot en la película són peces que encaixen amb les altres.

És una película massa professional en el sentit que el que li veig és que està molt ben feta, però no li veig cap altre virtut. Com diu una de les frases que m’agraden: “He knows all about art, but he doesn’t know what he likes”.

En el meu caparró, tota la película no té cap sentit.

No té cap sentit que la protagonista es trenqui una cama pel simple fet de córrer per la platja. I si no li enguixen la cama i no la posen en una cadira de rodes, llavors la següent escena ja no té la professionalitat que estan buscant.

No té cap sentit que a la tercera vegada que sent fantasmes, la dona segueixi anant totalment a les fosques pel casalot, que li donin un llum per favor. Això si, el director de fotografia ha dissenyat una altra escena on és perfecte que porti un llum a la mà.

No té cap sentit que em vulguin fer creure que aquell casalot amb fusta luxosa per tot arreu i acabats i vitralls de l’època, fos un orfenat fa 40 anys.

Ara segueixo aprofundint en l’argument, per si voleu parar de llegir.

No té cap sentit que la poli no trobi a una senyora, i ella se la trobi quan passa pel centre de la ciutat. I a més es gira quan la crida pel nom. Un poquito de por favor, si us plau.

No té cap sentit que la dona que es trenca la cama corrent per la platja sigui capaç de transportar de la caseta del jardí al primer pis del casalot ni més ni menys que sis llits de ferro de l’època, ella soleta, sense ajuda de fantasmes ni res i en un màxim d’un sol dia.

No té cap sentit que l’inútil del seu marit digui “ah vale” a portar un mèdium al casalot i després de posar càmeres per tot arreu, quan estan treballant, els foti fora i ningú li pugui dir que marxaran més endavant. No té cap sentit perquè el marit inútil, o abans hi posa problemes, o després ha de callar, perquè tinguem clar que no pinta res en res. La seva capacitat per entendre què està passant és similar a la meva mirant la película.

No té cap sentit que a mitja película ens diguin que ningú d’una festa va veure a un personatge que la protagonista si que va veure, per després dir-nos al final que si que hi era. La tesi de la peli és que tothom de la festa era cec?

No té cap sentit que un nen es mori perquè no pot sortir d’una habitació mentre a les altres habitacions hi ha gent. Sembla que això sigui el que al final ens volen dir que ha passat, però també podríem entendre que els fantasmes volen matar al fill i també a la mare. Imagino que busquen fer-nos pensar en si les coses són així o aixà, però al final t’importa tres pepinos perquè el personatge principal està mal fet, no té sentit comú, i no sap córrer per la platja.

I té un marit sòmines que quan fa un any i mig que estan vivint entre els fantasmes que torturen la dona, ell diu que se’n va, ella diu que es queda dos dies més, i ell li diu “ah vale pues” i se’n va.

I sort que se’n va anar, perquè sinó encara hi seríem.