el Firefox de TV3 en Castellà

Firefox 3 i la vergonyosa TVE3

Que hagi passat que TV3 faci la notícia del nou Firefox 3 en castellà ho trobo profundament patètic i imbècil. I si TV3 fos la meva, fotria fora des d’ahir l’imbècil que va fer la notícia. Que se’n vagi a treballar al 20 Minutos si no en té ni idea de res.

I és encertadíssim aquest comentari d’aquest:

L’Espai Internet segueix la tendència del govern d’esquerres de fer informació “espanyola” però “en català”. I com que tothom és humà, de vegades se’ls escapa la informació espanyola en castellà, que és la més natural. Això també ho fan al Polònia, a l’APM o als TN. Els referents són espanyols explicats en català i de tant en tant en castellà.

I també penso el mateix en això del Polònia. I els vaig enviar un email per fer-los saber que n’estava fins a la punta del cacauet de tant polític español, i ells em van respondre per omissió d’email i per reiteració televisiva, i jo els vaig respondre novament per omissió televisiva.

Deixeu-me que us recomani un programa televisiu de sàtira política: The Daily Show. És tan bo. De veritat, tan bo, que us decebrà quan el mireu. El meu somni seria fer un programa semblant a Catalunya.

Això de la Tele3 ho he trobat a través de Saül Gordillo rebotant a Vicent Partal.

la mentalitat de la malaltia mental

DSC00557

“Els mitjans de comunicació són els únics responsables de l’estigma social de la malaltia mental?”

Quan vaig sentir aquesta pregunta em vaig quedar mut certa estona assumint el missatge, i no aconsegueixo sobreposar-me a la quantitat de pressupòsits de la pregunta.

El primer que crida l’atenció és això de “únics responsables” que vol dir que s’assumeix que els mitjans de comunicació en són responsables i el tema és trobar qui més hi ha que en sigui.

Ens hem trobat a una taula per trobar els altres responsables d’aquesta cosa lletja que es diu “estigma social”, motivava per una altra cosa lletja que es diu “malaltia mental”.

Serà la correcció política que els fa parlar d’estigma social “de la” malaltia mental. Suposo que dir “estigma social dels malalts mentals” seria un atac per part meva als malalts i els estaria estigmatitzant (i més ara que ho escric al bloc que és un “mitjà de comunicació). Molt millor parlar del concepte “la malaltia mental”, així, com si realment existís i algú pogués estigmatitzar-la. Però, en veritat us dic, que m’inclino més a pensar que parlant “de la malaltia” estàs estigmatitzant el malalt.

Ara imagina’t que hagués anat a la taula rodona i hagués dit: “Sí, els en són els únics responsables“. Oi que no pot passar?

Però a mi se’m fa molt estrany que els mitjans de comunicació puguin ser responsables de coses tan vagues com un estigma d’una malaltia. Perquè són ells que ens diuen que la malaltia mental està estigmatitzada. Imagina’t que vaig a la taula rodona i els dic que la malaltia mental no està estigmatitzada. Com s’enfadarien, oi? Espero que davant de tal afirmació, algú de la taula em digués: “Però vostè és imbècil o què? Està claríssim que està estigmatitzada!” Frase que, si us hi fixeu, m’estigmatitza i em cataloga de malalt mental.

Un altre tema que m’ha cridat l’atenció és la frase de sota:

“Espai obert a la reflexió integrat per professionals del món del periodisme i de la salut mental i persones que conviuen amb la malaltia mental”

Aquí hi ha vàries coses que em sorprenen. Primer que és un espai obert (cosa que queda molt bé) però només hi poden anar periodistes i els de la malaltia. Cosa que no entenc gaire perquè a la pregunta anterior semblava que l’objectiu de la taula rodona era anar a buscar altres responsables de l’estigma. Potser ja és això: fer una taula amb malalts i periodistes i dir que la culpa la tenen els polítics. Mmm… una estratègia perfecta!

També m’ha cridat l’atenció que no diu periodistes sinó “professionals del món del periodisme”. Hi poden anar fotògrafs? Maquetistes? Un filòleg corrector d’estil? Per què s’entesten a no parlar de persones sinó de conceptes buits?

Què és la malaltia mental?

Què és un professional del món del periodisme?

A mi em sembla que només pots fer taules rodones parlant d’aquestes coses si t’oblides de les persones. Una altra cosa que podria dir si hagués anat a la taula rodona: “A veure, vull noms. Quin és el mitja de comunicació que li fa una estigmatització a quin malalt mental?“. Fins ara ja he trobat tres maneres de tallar de soca-arrel la presumpta taula rodona.

Però, encara hi ha més, a sota diu que la taula rodona està oberta a tothom!

Jo espero que la taula rodona els anés socialment bé i la comunicació fos mental i amb responsabilitat. I si algú s’hi va posar malalt, ningú l’estigmatitzés.

Per part meva m’agradaria reciclar aquesta frase. Donar relleu a aquesta construcció lingüística. M’agradaria escriure un llibre on pogués posar la pregunta de títol. En un llibre de política seria perfecte.

O una novela. Una novela de títol: “el diari de l’idiota” i a sota la pregunta “Els mitjans de comunicació són els únics responsables de l’estigma social de la malaltia mental?”

nous emails a The Pirate Bay

Si voleu la versió curta podeu llegir això, però jo us recomano llegir els emails directament i jutgeu per vosaltres mateixos.

Són 4 emails, els dos primers d’Ian Morrow i els segons d’Indiana Gregg. Respon: Peter Sunde (brokep) de The Pirate Bay. Estan enllaçats al final d’aquesta pàgina.

El millor tros és aquest:

Ian Morrow ian@gr8pop.net
The illegal file sharing of the Indiana Gregg album ‘ Woman At Work’ , with us now having currently had over 250K + full album downloads removed from torrent sites, has almost bankrupted our company and sadly the artist and
myself personally,

Indy indy@gr8pop.net
I am a millionaire and do not claim to be bankrupt.

Però el millor de tot és veure el torrent en qüestió: fa un any que està penjat i no se l’està baixant ningú.

Destacable també com envien els emails al Parlament Escocès, al tabloide Mirror, a la BBC, a Virgin, al Daily Record i a una pila de gent més.

SonyEricsson C905

Sony Ericsson’s 8.1 megapixel C905 breaks free – Engadget

Aquí tenim un telèfon que voldria avui mateix, però no sortirà fins a finals d’any.

Els motius per tenir-lo són: pantalla de 2,4″ i 320×240 píxels, càmera de 8MP amb flaix de Xenó i detecció de cares i estabilitzador d’imatge, aGPS amb Google Maps, auriculars sense fils per bluetooth, sortida de tele (!), WiFi amb DNLA* i una targeta M2 de 2GB.

Si fa tres mesos m’agradava aquell telèfon, ara prefereixo aquest :mrgreen:

PD: llegiu els comentaris de la notícia per tenir una valoració real del mercat dels mòbils avui.

* el DNLA vol dir que un altre aparell pot reproduir sense fils els fitxers que tinguis al mòbil

HDTV vs IPTV en la Net Neutrality

Introductory Remarks from Innovation ’08
Over-the-air delivery of TV programming moves one copy of each show regardless of the number of people watching, but the Internet transmits one copy per viewer, because the transport system doesn’t know anything about the content.

Això ho he trobat a slashdot i és d’un enginyer que ha treballat en els protocols Ethernet i Wi-Fi i ara ens parla de la Net Neutrality. Un tema que aquí no en sentim a parlar però que a les amèriques porten temps debatent.

El Net Neutrality vol que les dades a internet circulin sense tenir en compte què són ni de qui són. A favor tenim a Google que no vol pagar un plus perquè les seves pàgines arribin més ràpid que les de cercadors competidors, i en contra tenim els ISP que estan cansats d’usuaris que maximitzen la seva connexió tenint el P2P connectat tot el dia.

El que diu l’home és que hem de deixar seguir treballant el sistema que ha governat durant 35 anys internet, enlloc de ficar-hi idees que tècnicament no encaixen amb la realitat.

Com veieu, res millor que un grapat de no-enginyers per parlar en termes polítics per després forçar als enginyers a fer coses tècnicament impossibles.

PD: Jo ja vaig dir que tants internautes sense preparació no podien ser bons, encara que reconec que la reivindicació anti-especuladora i pro-igualtat de la Net Neutrality m’havia convençut. El curiós és que la mateixa retòrica en el Codi Lliure sembla que si que és correcte, oi?

escriure la ela geminada

Quan en moz va escriure això em vaig guardar la “ŀ” a un cl1p.net i l’anava enganxant quan la necessitava, però gràcies al programa AutoHotkey he trobat com escriure-la amb tota naturalitat. Escrius “l.l” (ela-punt-ela) i ell t’ho corregirà a “ŀl”, perfecte! :mrgreen:

Aquí hi ha el codi per aconseguir el canvi!

Per fer servir el codi necessitarem instaŀlar (oh! veieu la ela geminada!!??) el programa AutoHotkey, i guardar el tros de codi citat en un fitxer .ahk (en podeu fer un de nou amb el menu contextual/nou), llavors executeu el fitxer i ja funciona. Si això resulta massa complicat he compilat el codi en un fitxer exe, baixeu-lo i en executar-lo tindreu la mateixa funcionalitat.

Malauradament moz, el programa AutoHotkey no funciona en Linux. 😕

Si recordareu, el programa AutoHotkeys el vaig trobar fa 4 mesos a través del SharpKeys. Així doncs he trigat 4 mesos en fer alguna cosa sensata amb el programa. 😆

De totes maneres, no tot són alegries perquè aquest script d’AutoHotkey és incompatible amb un altre programa que modifica el teclat que faig servir molt, el Actionkeys, i fins que no aconsegueixi replicar la funcionalitat no podré fer servir l’script. Calculo que al 2014 ja ho tindré tot arreglat 😛

Com s’acostuma a dir en aquestes ocasions: aquest és un bon pas en la consolidació del país .cat 8)

amb sense internet

Ahir a les dues menys deu em vaig quedar sense internet, i des de llavors el que faig és navegar pel meu disc dur, pura arqueologia.

Problemes pràctics de no tenir internet: no sé si hi ha bicis a les estacions del bicing abans de sortir de casa. La resta es pot aguantar 🙂

els rics tontos

Si moltes vegades us heu trobat amb rics que són tontos és perquè per perseguir la riquesa per davant d’altres virtuts s’ha de ser tonto.

No estic parlant dels que s’han fet rics amb idees, estic parlant de gent normal que, sorprenentment, són rics.

la setmana de 60 hores

Ara parlaré tan ràpid com pugui d’aquesta notícia. I ho faig perquè n’estava parlant amb una noia que al final, després de molt esforçar-me m’ha dit que d’acord però que jo també haig de respectar la seva opinió, cosa que em fot perquè si ho sé no m’esforço. (els que llegiu a Plató haureu identificat aquesta actitud amb la de Socrates en no sé quin diàleg)(els que no llegiu Plató ja sabeu una cosa més)

La UE aprueba la directiva que permite una semana laboral de 60 horas

Tenim aquesta notícia. Jo l’he llegit lleugerament aquest matí. I el que he entès és que fins ara hi ha un impediment legal de no superar les 48 hores setmanals de treball, i en segons quins llocs necessiten superar-les.

Entenc que en el pla general ningú vol treballar deu hores diàries. Però entenguem també que aquest canvi legislatiu no suposa que ens posem tots a treballar 10 hores al dia, és més, jo crec que, en general, seguirem tendint a treballar menys hores.

Però entenc que hi ha casos en què es volen superar les 48 hores. Ja siguin guàrdies de metges o de personal de seguretat.

Alejandro Cercas, eurodiputado socialista […] En su opinión, “dejar al trabajador que pacte a solas con el empresario es renunciar a toda la historia legal y de lucha social colectiva”.

Segons m’han dit ja hi ha gent que ja treballa més de 10 hores diàries. Jo vaig treballar durant un temps 9 hores diàries.

Aquesta situació és problemàtica per dos motius: primer perquè la societat hi perd si es fan coses ilegals. Tots ho sabem que està malament robar. I quan veiem que es roba o ens roben, ens alarmem. Però, avui, no m’ha semblat que ens alarmem quan algú treballa més del legal. És més, segons m’ha semblat la manera de funcionar és: “o lo cojes o lo dejas”, o sigui, la feina és així (i talment és així com jo em vaig trobar treballant 9 hores).

Si aquesta situació es consent, el problema és que sigui ilegal. És un problema per tots que estiguem vivint en la ilegalitat. És un problema social. No és un problema social “perquè no s’hauria de poder fer”. És un problema social perquè les lleis han de ser reals. En la nostra societat hem de voler que es facin les lleis ajustades a nosaltres, no ajustades a qui voldríem ser. I no ajustades a formalismes que impedeixen als ciutadans desenvolupar la seva economia. Aquesta idea l’he llegit en aquest llibre que vaig comentar. El tercer món no es desenvolupa perquè algú es posaria a vendre ordinadors però li falta la llicència i permís del rei de la república bananera i si vol vendre ordinadors ho ha de fer ilegalment, amb els costos que això suposa. Doncs que jo treballés ilegalment 9 hores suposava un cost per mi, no per les 9 hores sinó perquè eren ilegals.

I una altra cosa: en el mercat les hores ilegals, qui guanya és qui té el poder, que és l’empresa. Només si es legalitza treballar 60 hores, les hores de més es podran posar en la legalitat. I són les lleis les que igualen les desigualtats de poder.

No ens interessa viure en un món irreal. Al final resulta que com que és ilegal, formalment tothom treballa 48 hores, però en realitat tothom treballa més. I això em recorda Cuba (o Birmània que va sortir a la tele l’altre dia) on tot va bé formalment, només formalment.

En veritat no sé què s’amaga rera la setmana de 60 hores, però el que he dit penso que està ben pensat.

Segon, “Fa anys que la cultura de l’esforç ha donat pas a la societat del benestar“. Això és així. Portem tants anys de “lucha social colectiva” que potser ens hem passat de voltes. O potser encara falten lluites socials colectives, però ens hem dedicat a lluitar colectivament per exigir el meu dret a tot.

I al costat tenim Xina que són capitalistes però no són demòcrates. I mentre nosaltres treballem 48 hores i la resta les dediquem a realitzar-nos, els xinesos es realitzen treballant les hores que creguin convenient.

Oju, que avui he vist samarretes a menys de dos euros a Decathlon.

A veure si acabarem fent manifestacions a favor de mantenir el que hem aconseguit després de trenta anys de lluites socials colectives vestits amb roba xinesa.

La Confederación Estatal de Sindicatos Médicos ha advertido que si se aprueba la directiva podría convocarse una huelga en toda Europa.

A mi em sembla bé que es puguin treballar 60 hores, i també em sembla bé que els metges no vulguin treballar les 60 hores.

SteelSeries Ikari Laser

Tenia una setmana per decidir-me amb el ratolí SteelSeries Ikari Optical que havia comprat per 38€. Doncs ja m’he decidit i l’he anat a canviar per un SteelSeries Ikari Laser, que val 57€.

IMG_3986

Aquesta seria una foto des del davant, el toc borrós li dóna un toc tecnològic bastant xulo.

IMG_3985

Aquesta altra foto és per explicar com s’ha d’agafar. El dit polze i l’anular agafen el ratolí pels costats reposant sobre les protuberàncies què veieu a la primera foto.

IMG_3993

I la última foto és de com l’agafo jo. Com que poso el dit anular en el botó dret i el mitger sobre la roda, només em queda el dit petit per recolzar. Jo hauria agraït més amplitud dels botons, perquè tal com està fet em queden els dits un poc estrets.

El que m’ha fet decidir pel Laser és aquest article del que en cito un trosset:

SteelSeries Ikari Optical and Laser Mice :: TweakTown
the Laser at $60 or so […] doesn’t just cover the cost of the laser diode technology, as the Ikari Laser is a far more advanced mouse in terms of features than the Optical, and this is reflected in its pricing as well.

L’òptic només permet 400/800/1600 DPI, i jo ja havia vist que necessitava quelcom entremig dels 800 i 1600. El làser permet 800, 801, 802, 803, mireu quina exactitud. Permets salts d’un en un però després el botó de dalt salta entre dos números, només. (era per deixar-ho clar).

Si mireu les fotos veureu que l’òptic té la superfície brillant i el Laser mate. El brillant és més relliscós i el mate s’agafa millor.

Un altre motiu és que el Laser et permet configurar els butons, mentre l’òptic no. I encara que jo tinc pensat fer totes les configuracions amb el AutoHotkey, em sentia una mica presoner de la configuració de fàbrica.

De fet, 40€ ja em semblava hiper-car quan vaig comprar divendres l’òptic, però amb els 4 dies que l’he tingut ja l’he après a apreciar. Espero que d’aquí un any el segueixi apreciant.

Fer notar que dues persones que els he comentat la compra, dues que s’han exclamant pel preu. Si pots tenir un ratolí de 10€ fet a la Xina, perquè tenir un ratolí de 60€ fet a la Xina però dissenyat a Dinamarca? I després diem que volem “apostar per les noves tecnologies” i “invertir en I+D”. En fi.

Ah, molt important. Venen aquest ratolí dient que és per jugar. Jo no tinc pensat jugar-hi, però si que puc apreciar un ratolí que es mou i s’adapta a la mà molt millor que els altres. De fet, ara que hi penso també diuen que tenir dues pantalles, o tenir una pantalla de 24″ o 30″ és pels que dibuixen amb l’Autocad, i jo les tinc i no ho faig. El meu pròxim repte és comprar-me un Lamborghini per anar a fer cua a Martorell. 🙂