Ara parlaré tan ràpid com pugui d’aquesta notícia. I ho faig perquè n’estava parlant amb una noia que al final, després de molt esforçar-me m’ha dit que d’acord però que jo també haig de respectar la seva opinió, cosa que em fot perquè si ho sé no m’esforço. (els que llegiu a Plató haureu identificat aquesta actitud amb la de Socrates en no sé quin diàleg)(els que no llegiu Plató ja sabeu una cosa més)
La UE aprueba la directiva que permite una semana laboral de 60 horas
Tenim aquesta notícia. Jo l’he llegit lleugerament aquest matí. I el que he entès és que fins ara hi ha un impediment legal de no superar les 48 hores setmanals de treball, i en segons quins llocs necessiten superar-les.
Entenc que en el pla general ningú vol treballar deu hores diàries. Però entenguem també que aquest canvi legislatiu no suposa que ens posem tots a treballar 10 hores al dia, és més, jo crec que, en general, seguirem tendint a treballar menys hores.
Però entenc que hi ha casos en què es volen superar les 48 hores. Ja siguin guàrdies de metges o de personal de seguretat.
Alejandro Cercas, eurodiputado socialista […] En su opinión, “dejar al trabajador que pacte a solas con el empresario es renunciar a toda la historia legal y de lucha social colectiva”.
Segons m’han dit ja hi ha gent que ja treballa més de 10 hores diàries. Jo vaig treballar durant un temps 9 hores diàries.
Aquesta situació és problemàtica per dos motius: primer perquè la societat hi perd si es fan coses ilegals. Tots ho sabem que està malament robar. I quan veiem que es roba o ens roben, ens alarmem. Però, avui, no m’ha semblat que ens alarmem quan algú treballa més del legal. És més, segons m’ha semblat la manera de funcionar és: “o lo cojes o lo dejas”, o sigui, la feina és així (i talment és així com jo em vaig trobar treballant 9 hores).
Si aquesta situació es consent, el problema és que sigui ilegal. És un problema per tots que estiguem vivint en la ilegalitat. És un problema social. No és un problema social “perquè no s’hauria de poder fer”. És un problema social perquè les lleis han de ser reals. En la nostra societat hem de voler que es facin les lleis ajustades a nosaltres, no ajustades a qui voldríem ser. I no ajustades a formalismes que impedeixen als ciutadans desenvolupar la seva economia. Aquesta idea l’he llegit en aquest llibre que vaig comentar. El tercer món no es desenvolupa perquè algú es posaria a vendre ordinadors però li falta la llicència i permís del rei de la república bananera i si vol vendre ordinadors ho ha de fer ilegalment, amb els costos que això suposa. Doncs que jo treballés ilegalment 9 hores suposava un cost per mi, no per les 9 hores sinó perquè eren ilegals.
I una altra cosa: en el mercat les hores ilegals, qui guanya és qui té el poder, que és l’empresa. Només si es legalitza treballar 60 hores, les hores de més es podran posar en la legalitat. I són les lleis les que igualen les desigualtats de poder.
No ens interessa viure en un món irreal. Al final resulta que com que és ilegal, formalment tothom treballa 48 hores, però en realitat tothom treballa més. I això em recorda Cuba (o Birmània que va sortir a la tele l’altre dia) on tot va bé formalment, només formalment.
En veritat no sé què s’amaga rera la setmana de 60 hores, però el que he dit penso que està ben pensat.
Segon, “Fa anys que la cultura de l’esforç ha donat pas a la societat del benestar“. Això és així. Portem tants anys de “lucha social colectiva” que potser ens hem passat de voltes. O potser encara falten lluites socials colectives, però ens hem dedicat a lluitar colectivament per exigir el meu dret a tot.
I al costat tenim Xina que són capitalistes però no són demòcrates. I mentre nosaltres treballem 48 hores i la resta les dediquem a realitzar-nos, els xinesos es realitzen treballant les hores que creguin convenient.
Oju, que avui he vist samarretes a menys de dos euros a Decathlon.
A veure si acabarem fent manifestacions a favor de mantenir el que hem aconseguit després de trenta anys de lluites socials colectives vestits amb roba xinesa.
La Confederación Estatal de Sindicatos Médicos ha advertido que si se aprueba la directiva podría convocarse una huelga en toda Europa.
A mi em sembla bé que es puguin treballar 60 hores, i també em sembla bé que els metges no vulguin treballar les 60 hores.
