nunca nueve

Ara veureu on m’he ficat els quatre dies del pont en sis fotos.

Aquest seria el típic escrit de bloc pels que volen saber de mi i menys d’altres cosetes tecnològiques virtuals que reflexivament poso. (motivat a escriure’l per inspiració d’aquells dos amics que fan semblant)

En la primera foto em teniu a mi mateix (i la meva panxa) en posició vertical i mostrant l’aprenentatge de la pràctica ioga sense treure’m la jaqueta groga ni tampoc les sabates Camper (a joc amb els mitjons de ratlles marrons).

Tinc fotos on surto millor, però se’m veu massa i perdria l’anonimat. Així del revés no em reconeixerà ningú.

La següent foto és dels pals anti-cotxes del bonic poble de Prullans, on gaudeixen d’un orgullós Ajuntament que ha fet posar “Ajuntamet de Prullans” a cada pal. Ajuntamet sense N.

Ens vam fer un fart de riure quan, a altes hores de la vesprada, vam certificar que no érem nosaltres sinó el pal qui estava malament.

Sense més ni més voldria compartir, també, aquesta bonica foto amb un presumpte habitant d’una ciutat fent fotos a coses de molt a prop.

En comparació, observem els habitants del poble que et diuen que ells faran “descans setmanal” dilluns, dimarts i dimecres.

En canvi els de Barcelona hem de sortir correns divendres a la tarda per poder dormir a lloc, i pensar quina hora serà la millor per tornar a Barcelona sense coincidir amb els altres de Barcelona que han fet el mateix. En fi.

Aquesta foto és per ensenyar-vos de què serveixen els llums de boira. Serveixen per iluminar el terra. Si cliqueu la foto veureu unes roderes fent esses, que, en realitat, són el motiu de la foto.

Si encara no li veieu la gràcia, penseu que són unes roderes que ja no existeixen!

Aquesta foto és d’Andorra al centre Pyrénées, on m’havien dit que no podia fer fotos, però jo em vaig jugar la vida per explicar-vos (en posterioritat) que existeixen uns bou de nom “Kobe” o “Wagyu” amb una carn de 185€/kg alimentats amb cervesa japonesa i fregats diàriament amb ginebra.

I finalment, la setena foto, una posta de sol normal i corrent pels que viuen allà, però que un de ciutat hi troba la bellesa en el fum que deixen els avions. I és que els de ciutat, en som de molt endins.