proper a distància
L’altre dia se’m va acudir una excusa elegant per inclinacions inexcusables:
“sóc proper en la distància, i distant en la proximitat”.
5 Comments »
RSS feed for comments on this post. TrackBack URI
Leave a comment
Line and paragraph breaks automatic, e-mail address never displayed, HTML allowed: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>
May 30th, 2008 @ 14:04 (919)
Gran frase, sí senyor!!
Al principi no li trobava el sentit, quan més hi penso, més m’agrada. La trobo brillant! Quanta raó!
May 30th, 2008 @ 18:15 (094)
És brillant si no la pateixes…
May 30th, 2008 @ 19:31 (146)
cert, brillant si no la pateixes.
Jo la pateixo.
May 30th, 2008 @ 20:22 (182)
Tu l’executes, potser també la pateixis, però sobretot la fas patir.
May 30th, 2008 @ 20:55 (205)
A veure, quan deia brillant volia dir que és encertada, que té molta raó. En cap cas jutjava si era positiva o negativa. I a més, es pot fer servir en molts aspectes diferents.
Jo la pateixo i la faig patir.