nunca nueve

Quan vaig posar això al bloc va ser perquè un directiu d’una escola concertada m’havia explicat que una alumne de 12 anys havia penjat una foto seva nua de cintura cap amunt però sense cap.

I ell deia que no s’adonaven de què era “internet”. Com si no sabessin la dimensió de la cosa, però que ell si que la sabia. I el mateix pels pares que no saben què fan els fills a internet.

El directiu també estava preocupat per la imatge de l’escola perquè havia buscat el nom de l’escola i havia trobat tot de coses (com el que acabo d’explicar) que donen mala imatge, però que després havia buscat el nom d’altres escoles i també havia trobat el mateix. Haig de dir que jo després, a caseta, vaig procedir a buscar per trobar tals coses i no vaig saber trobar res.

Però aquest “trobar coses” a ell l’havia preocupat per si els pares trobaven tals coses. Com si els pares poguessin creure rellevant les coses poc morals que poden sortir quan busques les paraules màgiques al Google. O com si els pares -que són els que no sabien què podien fer els fills-, arribessin a caure en la temptació de buscar tals coses a internet.

Com veieu estic fent un relat interpretatiu dels fets, i a més, escrit a internet. Directiu de l’escola, si mai arribessis a llegir això: unes salutacions ben cordials. A part, segurament no ho arribaria a llegir a través del Google que era la font de ses seves preocupacions. Igual que ell no va trobar aquella foto del cors de l’alumne amb el Google (o si? Perquè no ho va explicar…).

Bé, l’únic contingut d’aquest escrit és que a Flickr cada minut es pugen entre 3000 i 6000 fotos. I ara imagineu-vos que us dic que en els cinc minuts que he escrit això he pujat una foto meva on se’m veu més del que esteu acostumats. Què passaria? Doncs no passaria res.

Però què “saben” els pares d’internet? i què sap el directiu que és internet? i què crec jo que és?

Jo, al directiu li vaig fer arribar tal documental (que difícilment hagués trobat al Google), però no vaig obtenir resposta de si l’havia vist o no.

La meva posició respecte al tema és que s’entén la seva posició sent responsable de l’escola i més sabent que hi ha un degoteig constant i inesperat de fets poc morals d’alumnes relacionats amb internet. Suposo que trobar-se una foto d’una alumne que veus cada dia despullada a internet és un xoc, però vaja, tots tenim un costat fosc Ara que hi penso hi podia haver posat una mica de salsa a la conversa dient-li “usted no sabe con quien esta hablando” i dir-li que jo faig el mateix que les seves alumnes.

Aquest directiu algun cop ha dit que l’escriptor d’un llibre no vol escriure el llibre en paper, el que vol és escriure al cap de les persones que el llegeixen. I amb internet és el mateix, res no passa si tal foto o escrit no s’escriu al cap de l’internauta catosfèric.

I ell ens va escriure que a internet hi ha moltes coses d’alumnes poc morals, i, francament, jo m’he quedat amb les ganes de veure-les. I he de pensar que sé poc d’internet perquè no vaig saber trobar-les.

I per acabar un enllaç a la 4a notícia més votada al digg en 24 hores.