nunca nueve

Anava jo, farà uns quinze dies, pedalant cívicament pel carril bici de Consell de Cent, quan un cotxe, apropant-se a la cantonada, posa l’intermitent a la dreta. El cotxe no va girar a la cruïlla sinó que es va palplantar sobre el carril bici i sobre el pas zebra a la vegada, mentre el semàfor de cotxes i bicis seguia en verd.

Servidor de vostès que pedalava amb alegria constitucional, es va posar com una moto, cosa francament inusual per anar en bicicleta. I entre frenar i esquivar el cotxe vaig anar a parar a la finestreta del copilot que havia obert la porta i es disposava a baixar inconstitucionalment però també amb alegria.

En aquest moment em vaig adonar que el conductor estava, simplement, parant perquè la dona baixés. La dona tenia cabells blancs, i el seu home conductor deuria tenir els cabells i les neurones també.

El cas és que parat també al costat de la porta del copilot els vaig cridar amb visible irritació: “home, ja està bé! com a mínim pareu a la cantonada!” i la dona, va córrer a tancar la porta fent gestos de demanar disculpes.

I com que jo ja m’havia queixat i ella ja s’havia disculpat, vaig seguir pedalant, disgustat per la situació.

No va estar bé que m’irrités, però aquesta irritació de reclamar que la gent no “em” trepitgi el carril bici, si em permeteu, prové de la irritació que també m’he trobat dels que reclamen coses als ciclistes.

Ells em reclamen que no em salti un semàfor en vermell, jo els reclamo que no em trepitgin el carril, i al final estem tots ben irritats i la circulació encara va pitjor.

La retòrica de demanar a tothom que compleixi les normes no va enlloc, sobretot quan qui fa les nomes és imbècil perdut o no en té ni idea de si anar en bicicleta és igual o no és igual que anar en moto o ciclomotor.

I a mi m’és igual si les motos van pel carril bici o no. El que s’ha de fer és millorar la circulació, no barallar-nos estúpidament per acabar tots enfadats.

I les normes no són iguals per tothom, i per tu, greips, vaig guardar aquesta notícia on expliquen que han fet una zona al costat del semàfor on hi poden estar motos però no cotxes. I, per cert, si tens cotxes davant, el codi de circulació NO et permet passar entre cotxes per arribar al costat del semàfor, però tothom ho fa, oi? I aquesta zona que han posat és precisament per les motos que fan això, oi?

En resum, n’estic fins als ous dels partidaris d’aplicar les normes sense posar-se a pensar què cony estan fent ni les conseqüències del que fan. (i tinc un altre article pendent d’escriure sobre urbanistes que pensen amb el cul, amb fotos i tot)

I no em volia irritar. La meva valoració del cas del cotxe que para on vol és que jo també tindré paciència i no em deixaré guanyar per la retòrica dels drets.

I avui mateix ja he practicat la tècnica de l’espera i aguarda quan uns vianants no em deixaven passar i jo, simplement, m’he parat i he esperat que es dispersessin. I ho he aconseguit sense gasos lacrimògens.

Fins aquí el relat d’un ciclista que va ser intransigent només un cop.