ho té tot molt ben entès

ho té tot molt ben entès.

Això ho acabo d’escriure a l’anterior escrit, però és que hi falta quelcom que jo considero important.

El que és difícil no és saber una cosa, el que és difícil és sortir del forat de les coses que t’han ensenyat i no funcionen. I més difícil encara és adonar-te que no funcionen.

I quan “les coses” no funcionen, el difícil és saber quina cosa no funciona, perquè potser ho arregles per aquí i estava espatllat per allà. I quan no parlem de cotxes, això passa sovint 😉

Com deia un Doctor en Filosofia de Plató 😉 “el problema dels problemes és que no es presenten com a tal”.

I també hi afegiré un altre tema que també considero important. El que és important no és tan saber coses sinó quines coses saps, o més important encara, saber què no saps. I el que no saps, deixar que ho faci un altre.

I això no vol dir: Can’t Someone Else Do It?

gent amb educació

I prefer the company of peasants because they have not been educated sufficiently to reason incorrectly.

Aquesta és una frase que vaig rebre per RSS i vaig posar a la meva secció de frases que m’agraden.

Dir d’entrada que el Michael de Montaigne era algú que podia mantenir una conversa en llatí quan ja era una llengua morta. O sigui, era un hiper-educat que li abellia la gent “normal”. Un intelectual afectat, vaja.

Una altra frase que m’agrada:

To a man who has a hammer every problem looks like a nail ~ Mark Twain

Que bé a dir que un comunista ho arregla tot parlant de la lluita de classes. D’això mateix els Monty Python en van fer un esquetx. Aprofito per colar l’esquetx que més m’agrada.

Dit això, volia fer una reflexió sobre la gent que ha rebut educació concreta, sobre enginyeria, per exemple, i llavors, tot a la vida ho enfoquen com si fos un problema d’enginyeria. O els economistes que tot ho veuen econòmic.

I dic això, perquè m’he entropessat darrerament amb tot de gent que la valoren per una professionalitat determinada, i llavors, orgullosos de ser qui són exerceixen de professionals fora de l’horari de treball.

Aquí un altre esquetx de filosòfs jugant a futbol, on passa justament això.

I un exemple de les coses que em passen: Per un costat tenim un proper Doctor en Filosofia que porta ja 5 anys estudiant les 30 pàgines que fan un diàleg de Plató. Per l’altre costat em teniu a mi mateix i a un electricista que ha de veure el desaigüe perquè qualsevol explicació no li servirà per saber què ha de fer. El resultat és que el pre-Doctor li diu una frase plena de sentit a l’electricista (i a mi), però als dos se’ns escapa la intencionalitat.

Després la culpa va ser nostra perquè a la pàgina tres hi havia un peu de pàgina (la seva frase) mentre jo estava pendent de l’email i l’electricista del mòbil.

Un altre cas va ser una conversa amb un economista que estava a favor de poder fer fora qui lloga un pis i després no el paga, entrant amb 4 matons i deixant-li els mobles al carrer. A mi no em va semblar bé, però em va costar mooooolt fer-li entendre res. Sobretot perquè ell es guanya la vida amb contractes econòmics i ho té tot molt ben entès.

I el que vaig recollir aquí és que hi ha coses amb sentit econòmic que no tenen sentit.

I què té sentit? Ah, això pregunteu-li al pre-Doctor, que és el seu tema.

TinyXP

TinyXP Rev09 – eXPerience (download torrent) – TPB

Si necessiteu un Windows XP, hom us recomana aquesta versió per varis motius. El Primer perquè porta tots els drivers integrats, i el segon perquè porta tots els pegats integrats.

Si heu d’escollir una de les 9 versions de WinXP que porta, l’opció segure és la 1: “TinyXP With IE/OE/WMP (With Added Driverpacks)”.

Aquesta ISO també està la mar de bé perquè porta un programa per fer imatges del disc dur, per així, quan ja has acabat de reinstalar el Windows, has instalat els programes que fas servir i els has configurat, pots fer una imatge de tal com tens l’ordinador, i així, si en el futur vols tenir la mateixa configuració i programes només és qüestió de posar la imatge que has fet. (no sé perquè sempre em costa tan explicar què coi és una imatge).

També porta un entorn Linux, i un entorn DOS amb mil programes interessants.

viure cent anys o conquerir Amèrica

Aquesta passada nit estava recordant una notícia de la tele que em va quedar a la memòria. Era una dona de prop de cent anys que vivia a un racó de món i no havia anat mai al metge.

La recordo perquè, jo, cada vegada que entro a un hospital em poso malalt i cada vegada que em fan un anàlisi em marejo. Com veieu tinc molts motius per no anar a la guerra.

I no estaria de menys saber com s’ho ha fet aquella dona, quan jo, amb 30 anys, ja estic cansat d’anar-hi.

Segurament he recordat la notícia per haver vist el documental de la BBC sobre Dubai. Perquè he pensat: Què té més mèrit, viure cent anys sense anar al metge, o interessar-se per aquest fet?

I això té a veure amb això que es diu que Amèrica la vam descobrir nosaltres perquè els que hi vivien ja sabien que existia. I també per allò que diuen que els vikings ja van arribar a Amèrica però se’n van tornar tan tranquils.

I encara té a veure amb una altra cosa: Veure tants anglosaxons interessats per Dubai (mentre aquí ens dediquem a saber on anem), m’ha fet recordar el que em van dir uns entesos que els Anglesos van conquerir el món per un “descuit” de la resta d’Estats.

I fins aquí l’associació d’idees. 😆

Dubai per la BBC

Dubai Documentary Pack Torrent – btjunkie

D’aquest enllaç us recomano la sèrie de 6 documentals de 30 minuts de la BBC. Es miren les persones que hi ha a Dubai, i no els edificis.

En el primer parlen amb periodistes, el segon amb extrangers que han comprat un pis a Dubai, el tercer amb el cap de la constructora més important (de Dubai i del món), el quart amb una alemanya casada amb un d’allà que mira per nens i dones en problemes, el cinquè amb la getset de Dubai, i el sisè amb els treballadors.

I hi ha una cosa que em segueix rodant pel cap: Com és que són els anglosaxons que s’interessen per aquests temes? Diu que, al 2005, 120.000 anglesos ja tenien casa allà.

RACuLector v2.8

He actualitzat el programa que faig servir per baixar-me els mp3 del programa de ràdio Minoria Absoluta.

Ja sé que la gent txatxi que té un iPod se’ls baixa per podcast, però jo sóc un clàssic i, a part de no deixar-me segrestar pels d’Apple, me’ls baixo i també me’ls guardo.

RACuLector v2.8

Un cop baixats faig servir el 1by1 per escoltar-los perquè fa la llista dels mp3 que hi hagi a la carpeta automàticament.

Però, sobretot, sobretot, me’ls baixo per saltar-me els anuncis prement adequadament el cursor dret fins que tornen a parlar.

Relacionat amb el tema, em baixo Polonia d’aquí, i també m’estalvio els anuncis. :mrgreen:

el ciclista intransigent

Anava jo, farà uns quinze dies, pedalant cívicament pel carril bici de Consell de Cent, quan un cotxe, apropant-se a la cantonada, posa l’intermitent a la dreta. El cotxe no va girar a la cruïlla sinó que es va palplantar sobre el carril bici i sobre el pas zebra a la vegada, mentre el semàfor de cotxes i bicis seguia en verd. 😯

Servidor de vostès que pedalava amb alegria constitucional, es va posar com una moto, cosa francament inusual per anar en bicicleta. I entre frenar i esquivar el cotxe vaig anar a parar a la finestreta del copilot que havia obert la porta i es disposava a baixar inconstitucionalment però també amb alegria.

En aquest moment em vaig adonar que el conductor estava, simplement, parant perquè la dona baixés. La dona tenia cabells blancs, i el seu home conductor deuria tenir els cabells i les neurones també.

El cas és que parat també al costat de la porta del copilot els vaig cridar amb visible irritació: “home, ja està bé! com a mínim pareu a la cantonada!” i la dona, va córrer a tancar la porta fent gestos de demanar disculpes.

I com que jo ja m’havia queixat i ella ja s’havia disculpat, vaig seguir pedalant, disgustat per la situació.

No va estar bé que m’irrités, però aquesta irritació de reclamar que la gent no “em” trepitgi el carril bici, si em permeteu, prové de la irritació que també m’he trobat dels que reclamen coses als ciclistes.

Ells em reclamen que no em salti un semàfor en vermell, jo els reclamo que no em trepitgin el carril, i al final estem tots ben irritats i la circulació encara va pitjor.

La retòrica de demanar a tothom que compleixi les normes no va enlloc, sobretot quan qui fa les nomes és imbècil perdut o no en té ni idea de si anar en bicicleta és igual o no és igual que anar en moto o ciclomotor.

I a mi m’és igual si les motos van pel carril bici o no. El que s’ha de fer és millorar la circulació, no barallar-nos estúpidament per acabar tots enfadats.

I les normes no són iguals per tothom, i per tu, greips, vaig guardar aquesta notícia on expliquen que han fet una zona al costat del semàfor on hi poden estar motos però no cotxes. I, per cert, si tens cotxes davant, el codi de circulació NO et permet passar entre cotxes per arribar al costat del semàfor, però tothom ho fa, oi? I aquesta zona que han posat és precisament per les motos que fan això, oi?

En resum, n’estic fins als ous dels partidaris d’aplicar les normes sense posar-se a pensar què cony estan fent ni les conseqüències del que fan. (i tinc un altre article pendent d’escriure sobre urbanistes que pensen amb el cul, amb fotos i tot)

I no em volia irritar. La meva valoració del cas del cotxe que para on vol és que jo també tindré paciència i no em deixaré guanyar per la retòrica dels drets.

I avui mateix ja he practicat la tècnica de l’espera i aguarda quan uns vianants no em deixaven passar i jo, simplement, m’he parat i he esperat que es dispersessin. I ho he aconseguit sense gasos lacrimògens.

Fins aquí el relat d’un ciclista que va ser intransigent només un cop.

pantalles amb nom

Sempre m’ha tocat el nas que t’escriguin les resolucions pel nom i no pel número, és per això que m’és útil aquest enllaç on gràficament pots veure què és més gran que què.

I l’he fet servir bastant perquè sempre em miro i remiro quina pantalla serà millor tenir, ja sigui a sobre la taula (desktop), com a sobre les cames (laptop).

Però avui, estic intentant veure-hi la lògica a semblant nomenclatura.

QVGA – 320×240
VGA – 640×480
SVGA – 800×600
XGA – 1024×768
SXGA – 1280×1024
UGA – 1600×1200
QXGA – 2048×1536

La que hauria de poder recordar és la XGA, llavors la QXGA és Quatre vegades la XGA (1024×2=2048 i 768×2=1536). Recordar també que la SuperXGA és una mica més que la XGA, i que la UltraGA n’és encara més.

Recordaré fàcilment que una W davant de qualsevol nom vol dir “wide” i per tant és la versió panoràmica del que segueix.

El cas més estúpid és WSXGA, WUXGA o WQXGA.

I esperem que pel temps que tots tinguem una WQSXGA al menjador, la pantalla sigui prou gran per escriure els números i no aquest cony de nomenclatura. Perquè fa molts anys que vam deixar d’escriure en números romans eh!

PD: M’adono que entre pantalles W i normals el que és important és el número de línies, 768 en la XGA. Certament és així que el més important de la pantalla són les línies, perquè de l’altura de la pantalla depèn quantes coses podràs veure sense fer scroll.

Així que com a norma mnemotècnica intentaré recordar que XGA són 768, SXGA són 1024 i UGA són 1200.