nunca nueve

No m’agraden els blocs que posen una foto d’ells mateixos a la capçalera, i on més he trobat aquesta tendència és a la catosfera.

Per què els integrants de la catosfera es posen a si mateixos en una fotografia peculiar al bloc? És per donar credibilitat? És per dir que dono la cara amb el que dic al bloc? És perquè donar a entendre que no m’amago del que dic? És una tècnica de màrqueting i promoció personal? És per crear un producte personal? Té alguna cosa a veure amb que els primers catosfèrics traduïssin “blog” per “diari interactiu personal”? És per amor propi? És per popularitzar-se? És per mostrar què diu el de la foto? És per semblar seriós? És per donar confiança? Per socialitzar-se? És per empatia amb el que llegeix? És perquè no sàpiguen que ets un gos?

Quina mentalitat creu convenient fer veure la forma del teu nas a tothom que vulgui llegir el teu bloc?

Així com en el món anglosaxó es barallen per protegir la seva privacitat, aquí busquem que ningú s’amagui. Mans netes, que deien aquells. Als polítics quan es queixen ni que sigui una mica de la popularitat se’ls diu que és el preu que han de pagar per ser-ne.

No m’agrada tota aquesta mentalitat, i la veig molt lligada a la religió catòlica. De la mateixa manera que Adam va pagar amb sortir de l’Edén per menjar de l’arbre de la vida, els polítics també han de pagar per tocar l’arbre del poder. I tots pagarem un preu per fer qualsevol cosa, i al final arribarà el judici final. Oi?

Bé, aquest escrit (abans de topar amb l’Església) és per treure tanta tontaria amb els blocs, les fotos i els pseudònims i els noms i cognoms.

A mi no m’interessa ni la cara, ni els cognoms de qui escriu. Del bloc m’interessa què escriuen. Una altra cosa és conèixer altra gent que escriu. Això ja no em resulta problemàtic.