perquè una bici no és una moto

Això no sabia si posar-ho al bloc o al fòrum sobrebicing, però com que és un pensament meu i el fòrum tampoc ho veurà gaire gent, ho poso aquí. També ho poso aquí perquè sé que hi ha gent que espera que parli de bicicletes en el bloc 🙂

Jo continuo aferrat a la meva idea que anar en bicicleta és com anar a peu, però més ràpid. I res més.

Una bicicleta costa molt que es comenci a moure. Comences pedalant molt a poc a poc i al cap de tres pedalades ja vas a una velocitat normal, que vol dir que vas com si anessis corrent ràpid. Una moto no és així. Una moto fas un gest amb el canell i ja estàs a 30km/h.

Aquesta diferència tan fàcil de veure, fa que als ciclistes els costi tan parar-se a un semàfor. I si no es salten el semàfor, es posen després de la línia. O en les cruïlles de l’Eixample: allà al mig com el dijous.

Quan el semàfor es posa verd, les bicicletes que s’han parat “on mana la llei” molesten moltíssim el transit. Amb el temps que triga una bicicleta en anar des d’on s’ha aturat pel semàfor fins al mig de la cruïlla de l’Eixample, un cotxe o moto ja podrien estar a la següent illa! Si la bici no hi fos, evidentment. Però si forcem a les bicis a comportar-se com si fossin un vehicle normal molestarà als cotxes i motos.

I després d’aquesta petita explicació, explicaré quelcom altre que si que posaré al fòrum per si algú de l’ajuntament ho veu, o per si els ciclistes podem pensar com arreglem el tema.

el macià ciclista

Això d’aquí és la plaça Francesc Macià de Barcelona. Lloc per on he passat en bicicleta algunes vegades. Les primeres vegades vaig passar pel recorregut en verd (es comença des d’abaix a la dreta i s’acaba el recorregut a dalt a l’esquerra). En el recorregut en verd passes per QUATRE semàfors. Sí senyors, quatre semàfors que, com podeu endevinar, rarament estan en verd quan superes l’anterior. Els semàfors estan marcats amb un punt verd. El tros de la ruta verda marcada amb una línia negra indica que el terra està marcat amb una zona de carril bici. Remarcar també que el tros de carril bici circular que està pròpiament a la plaça Francesc Macià està a sobre la vorera entremig de cotxes aparcats i faroles i terrasses de bars per l’altre.

El recorregut en verd és el “legal”. És el que han dissenyat els senyors de la mobilitat de l’Ajuntament.

El recorregut en blau és el que vaig fer l’últim dia que hi vaig passar. La primera “ilegalitat” consisteix en no fer servir l’últim tram de carril bici (que per situació i per estret està sempre ple de vianants) i circular directament per un dels dos carrils normals. Arribes a la plaça i llavors inicies la rotonda com si d’un vehicle normal es tractés. Segueixes girant i segueixes girant, fins que arribes al lateral de de la Diagonal, poses el braç per indicar que vas a sortir de la plaça i entres al lateral de la Diagonal i llavors puges a la vorera per seguir pel carril bici.

Vegeu, com al mapa hi ha un petit carril d’entrada al carril bici des de la plaça sense passar pel pas de vianants del lateral de la Diagonal, però jo no vaig saber-lo veure. Si hi és, està molt ben pensat.

El que jo he pensat és que si volem que la bicicleta sigui un “mitjà de transport” a Barcelona, s’ha de buscar la manera que la ruta blava sigui la correcta, i eliminar la ruta verda. La ruta verda té molt sentit si vols un carril bici per les famílies que el diumenge al matí van a passejar per la Diagonal. Si vols que el bicing sigui “el nou transport públic de Barcelona” (lema del bicing), comencem per canviar Barcelona.

Si voleu comentar això de la plaça Francesc Macià feu-ho al fòrum, si us plau. 🙂

PD: Doneu les gràcies d’aquest escrit a això i això. Entre uns i altres porto una hora i quart escrivint sobre bicicletes. 🙄

3 thoughts on “perquè una bici no és una moto

  1. Jo normalment em moc a peu per la ciutat. Alguna vegada ho he fet en cotxe i t’asseguro que les bicis són un maldecap: mai saps per on et sortiràn ni què faràn. Van com en Pere per casa seva. I per facilitar el trànsit cal estar segur que l’altre complirà les normes ja que sino et trobes que has de vigilar a masses llocs a la vegada i clar, en aquest cas és més senzill cometre errades. O follem tots o matem a la puta 🙂

    Justifica-ho com vulguis, però les normes de circulació són igual per a tots. I si aneu pel carrer les heu de complir.

    I l’excusa que engegar costa molt no cola 😉 En els carrils reservats a les bicis tampoc paren devant el semàfor, i això que no tenen cotxes darrera.

  2. Les normes de circulació no són igual per tots.

    Em sembla que he explicat que el motiu per no parar al semàfor no és només per no molestar als cotxes. De fet, no era un motiu. Evidentment les bicis es salten els semàfors però no per no molestar. Això era una conseqüència, no una causa. 😉 El fet que costi molt arrancar la bici (que és el que explico) és un dels motius que jo imagino que causa que ens el saltem amb tanta alegria.

    Em sembla que aquesta conversa no anirà enlloc, així que probablement ho deixo aquí.

    gràcies i adéu.

Leave a Reply

Your email address will not be published.