nunca nueve

Avui he anat a un altre lloc a sentir parlar, aquest cop de la segona guerra mundial. Un dels punts interessants era que el conferenciant ha posat èmfasi en la importància de com eren les persones involucrades i les situacions puntuals en què es trobaven. Llavors algú altre ha apuntat que malgrat tot això ell no veia com Hitler podia haver guanyat, i posava èmfasi en l’economia de mercat, capacitat productiva de l’economia, i aquestes coses. Jo ho he entès així, vaja.

I com que per lent o per pensatiu no he pogut donar la meva visió, us la poso aquí

Uns fets destacables: La Fanta es va inventar perquè l’empresa no podia vendre Coca-Cola a Alemanya. Qui va portar Amèrica a la Lluna era un investigador (que ara no sé d’on era) però havia desenvolupat les seves teories sota l’Alemanya nazi.

A mi aquestes dues dades ja em serveixen per pensar que, haguessin guanyat Alemanys o Americans, després de la guerra hauríem evolucionat igual. Evidentment per guanyar havia de fer les coses bé, i no les va fer.

De fet, ara veig que no he dit res per pensatiu. Estic pensant i encara no sé com dir-ho perquè no se’m salti tothom a sobre.

I direu: “oh, i l’holocaust nazi???” Doncs no és un problema de ser nazi o no, perquè els americans han fet el mateix amb Iraq (Abu Ghraib, per exemple), i aquí no passa res. Igual que no va passar res quan Hitler va quedar-se Austria.

El problema no és si America o Alemanya, el problema és si tenim mecanismes per parar-li els peus a qui no els té a sobre terra.

Per cert, jo fa moooolt de temps que sento que USA vol acabar amb Iran. L’última vegada, aquesta.