VilaWeb amb sense cita

VilaWeb – Una revista espanyola confon l’Antoni Castells real amb el del programa ‘Polònia’

Us haig de dir que m’ha fotut una mica veure que han posat la MEVA notícia a VilaWeb i no em citen a mi i citen al Caballé.

Els he enviat un email, però no sé si tindrà cap efecte.

I no és la primera vegada que em passa. Per exemple: JO he fet el programa que permet fer portable el firefox. I la glòria se l’emporta un altre. I les entrevistes també. Això si, aquest em posa a l’apartat d’agraïments.

En fi, que em cansa molt el mal màrqueting que tinc.

24 thoughts on “VilaWeb amb sense cita

  1. El bon màrqueting passa per que el senyor Caballé reconegui el teu mèrit, perquè dubto que a can Partal rectifiquin (no perquè malpensi d’ells, sinó perquè no els ho he vist fer mai).
    Pensa també que n’hi ha molts que no troben cap cosa graciosa que surti a Vilaweb.

  2. Bé, ara anava a editar el bloc per posar la resposta al que has dit moz. El tema és que segurament el Xavi ho va trobar a La Tafanera i allà no vaig posar cap referència al meu bloc pels pesats que es queixen si poso un enllaç al meu propi bloc.

  3. Tranquil, en Bell tampoc va inventar el telèfon i se’n va endur la glòria :'( Ja sé que puteja no emportar-se la glòria però al final el que importa és que el fet succeeixi, no?
    I respecte a Vilaweb… bé, és típic dels mitjans de comunicació afusellar la info i endur-se’n la glòria. Una de les poques diferències de Vilaweb i la resta és que escriuen en un català una mica avalencianat 😉

    Ah! qui va inventar el telèfon fou Antonio Meucci, un italià que no ha passat a la posteritat…. o si? 😉

  4. No em sap greu que VilaWeb posi la notícia el que em sap greu és que no em citi a mi que és qui ho ha trobat.

    I el Meucci aquest si que ha passat a la posteritat perquè tu ho saps. 😉

  5. Hola!
    Aquest vespre he recollit en el Diari de l’Absurd el tema, citant-te a tu com responsable de la descoberta i a n’en Caballé com a autor de la captura de pantalla.

    Vinga, salut i felicitats per la troballa! 😉

  6. Bé, és el problema d’anar d’anònim. Si fessis les coses amb cara i ulls (vull dir, amb noms i cognoms com el Xavi Caballé i altres), aleshores es possible que les coses fossin diferents.

  7. Xavi, tot i que també m’hagués agradat una cita en el mateix escrit del teu bloc, el que m’ha fotut és VilaWeb. I encara em fot més que no m’hagin contestat l’email. Evidentment ara ja tot és igual perquè ja ha passat el “moment” de la notícia.

    Gam, tenir un pseudònim no és el mateix que “anar d’anònim”. Gràcies per barrejar temes sense cap sentit.

    I gràcies Toni per citar-me 🙂

    PD: Tothom que li vegi el mínim sentit a l’afirmació del Gam està en posició de convidar-me a dinar i prometo anar-hi sense gavardina ni bigoti fals.

  8. Tenir pseudònim és a la pràctica ser anònim. El teu interlocutor no sap amb qui està parlant.

    La prova és que tenen pseudònim per Internet acaben dient les mateixes burrades que diuen els anònims, burrades que si anessin amb noms i cognoms no dirien.

    Un pot ser anònim o tenir pseudònim, però el que no es pot pretendre és que això no tingui cap conseqüència. I una és que posats a referencia un anònim/pseudònim o una persona amb noms i cognoms, es triï al de noms i cognoms. Així funcionen les coses.

  9. Pensa que hi ha molta gent que hem vist la notícia a la vaca, a la tafanera i al teu blog, llocs on l’has publicat tu.

    Si et serveix d’alguna cosa, pensa que cada vegada que m’ha arribat aquesta notícia per diferents bandes (i han estat unes quantes!) he pensat que la teva troballa havia tingut molt ressò.

    Per cert, també l’han publicat al menéame, primer sense citar la font, enllaçant directament la revista, i després van afegir que ho havien vist a la tafanera.

  10. Gam, el que ha passat hauria passat igual sigui el meu pseudònim mai9 o sigui “Jordi Costa”. Si tens ganes d’insistir és cosa teva.

    La teva visió és errònia ja només perquè parles que un pseudònim no et permet saber “amb qui estàs parlant”. Quan llegeixes un bloc no estàs parlant amb ningú. I encara que tingui noms i cognoms estaràs tan perdut com abans. Quan llegeixes alguna cosa t’has de fixar en què diu no en si ho firma la Marilyn Monroe (un pseudònim que tu hauries cregut real) o en Víctor Català (un altra pseudònim dels que a tu et donen seguretat). També Woody Allen és un pseudònim, i també Sting, i tants i tants altres.

    La teva percepció de la realitat és tan subjectiva i imaginativa que tu mateix ja creus que si els pseudònims escrivissin amb noms i cognoms deixarien de dir tontaries. I jo et dic que no. La gent que diu tontaries les diu amb pseudònim o sense. El que és tonto n’és de molt endins, no depèn del nom.

    I et deixo dos enllaços, un que diu que és millor el nick que el nom real. I del Vicent Partal.

    I considera que he escrit tot el que ve després del primer paràgraf per si tens ganes de sortir del forat dels noms i cognoms en què et trobes. Si no t’ha agradat el que t’he explicat queda’t amb el primer paràgraf: Si tens ganes d’insistir és cosa teva.

  11. tramuntana, el que dius és ben cert, però deixa’m que torni a citar a Vicent Partal:

    Crec que els blocaires no són, per això, periodistes. Que el periodisme s’exerceix com a professió i a través de mitjans. I que és als mitjans als que cal demanar-los responsabilitat, el compliment de regles i codis. Els blocs són una altra cosa. Poden esdevenir mitjà però no ho són per ells mateixos.

    Repeteixo, el que m’ha fotut és VilaWeb, no el Xavi. És VilaWeb que han escollit fer periodisme, i són ells al meu entendre que havien d’haver citat les fonts, i no fer entendre que la font és qui no és.

    I el que encara em fot més és que ni hagin corregit l’article ni m’hagin contestat l’email.

  12. Mira que en fa de temps que llegeixo diaris digitals i mai mai mai no he vist a Vilaweb rectificar i admetre que s’han equivocat. Vilaweb NO s’equivoca ! És com allò del Ejército Ejpañol, que diuen que “nunca se retira ! Da media vuelta y sigue avanzando”.

    Avui mateix han publicat que s’havia mort Salvador Escamilla i després resulta que no, que estava molt greu, però no mort. Però no han demanat disculpes ni res, se l’han envainat i punt.

    A part la mania insistent de Vilaweb de dir que la gent “es mor”. “Es mor Salvador Escamilla”. En català no “et mors” ni “et caus”. Les coses i les persones no “es cauen” ni “es moren”. Cauen i moren.

    L’infinitiu és “MORIR” no pas “morir-se”.

    http://www.verbix.com/cache/webverbix/7/morir.shtml

    jo moro tu mors ell mor
    jo caic tu caus ell cau

    ni ell es mor, ni ell es cau. Ell mor, ell cau.

    Aviam si ho aprenen ja !

  13. Per cert he posat per error “s’havia mort en Salvador Escamilla” i hauria d’haver dit “havia mort”. He caigut en el parany vilawebero 😛

  14. Confesso que és un descobriment aquest bloc de correccions. El tema de l’ “es mor”, però, veig que no ho consideren una errada, perquè ho fan sempre que algú mor (o com dirien ells, sempre que algú “es mor”).

    És com allò que diuen alguns infants catalanoparlants acostumats a conviure en entorns bàsicament castellanoparlants: SE M’HA CAIGUT AIXÒ !

  15. Però quines tonteries dius? Ets filòleg potser? Jo sí, i encara que no surti al diccionari tenen una raó per fer-ho, ho hem estudiat a classe. Mira’t el llibre d’estil que tenen publicat a internet o pregunta a algú que pugui parlar amb coneixement, abans d’exaltar-te! No és precisament un castellanisme, quan has sentit un castellà dient ‘Se muere XXXX’? Sempre diuen ‘Muere XXXX’!

  16. Ara he rebut un email de Vicent Partal dient-me que ja m’havia enviat un email divendres a les 21:08. Email que jo no vaig rebre llavors i encara avui no sé on trobar-lo. Potser s’ha perdut pel ciberespai.

    També diu que el Cap d’Edició no treballa els caps de setmana i per això no han rectificat fins avui. Clar que la notícia va desaparèixer de la portada dissabte mateix. I és que tres dies són història.

    De totes maneres gràcies per rectificar. També ho han posat al seu bloc de correccions.

  17. Pingback: nunca nueve » pseudònims i fotos a la catosfera

  18. Mai9,

    Tu pots anar pel ciberespai com et refoti, i pots pensar (equivocadament) que se’t demana que donis la cara. A mi tant se me’n fot, per què el teu bloc no m’interessa.

    El que és ingenu és pensar que la tria (la que sigui) no té cap conseqüència en la resta de persones. Per què la resta de persones també fan el que volen i decideixen en funció de la informació que tenen. I anar d’anònim té conseqüències, i anar amb pseudònim té conseqüències, i anar amb noms i cognoms té conseqüències. Positives i negatives.

    El que no pots fer després és queixar-te perquè té conseqüències. Com aquell blocaire que no van contractar pel que deia al seu bloc públic. Si fas una cosa de forma pública, has de saber que té i tindrà conseqüències (de positives, però també de negatives). Som adults, no canalla malcriada. L’empresari també es va retratar amb allò de “pensa massa”. L’empresa se n’anirà a la merda, òbviament, i el país segurament també (de catalans així n’hi ha massa).

  19. Pingback: nunca nueve » Maxed Out

  20. Pingback: nunca nueve » sóc un identitari

  21. Pingback: nunca nueve » mai9 parlant de futbol a la ràdio

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *