wikileaks

Bank That Suppressed WikiLeaks Gives It Up

Wikileaks Calls For Global Boycott Against eNom

Em veig obligat a tornar a parlar de wikileaks.

Estàvem en que wikileaks havia desvelat uns papers confidencials d’un banc suïs, llavors els va caure a sobre un exercit d’advocats que van aconseguir desactivar el domini. Bé, doncs ja torna a funcionar.

El millor és el seu lema:

Have documents the world needs to see?
We protect your identity while maximizing political impact

MP3 – oliver

Joan Miquel Oliver – Hansel i Gretel

Fa més de dos anys aquest bloc tenia una secció setmanal de nom “MP3” que consistia en que jo penjava un mp3 d’una cançó que creia que es mereixia ser coneguda. Aquella secció va desaparèixer sota les ires de la IFPI.

Avui la renisc (renéixer en valencià) per apuntar a aquesta cançó de Joan Miquel Oliver que he conegut de la mà del màrqueting musical de last.fm.

I només l’enllaço perquè es pot escoltar sencera (i perquè m’agrada). Malauradament només té aquesta cançó disponible. I l’error és que ell ha escollit posar-se a MySpace on es poden escoltar 4 cançons.

Fins i tot hi ha una cançó “Surfistes en càmera lenta” més escoltada a Last.fm (2426 cops) que a MySpace (2193 cops).

Recordo que a Last.fm només hi ha UNA cançó que puguis escoltar directament (la que enllaço). I per afegir encara més informació diré que aquesta cançó ha estat escoltada 532 cops els últims sis mesos, i la segona més escoltada només 141. La tercera 132, la quarta 131, la cinquena 127. El salt és notable. Mireu, mireu.

I l’error es fa evident quan veus que Sant Google Cercador posa Last.fm de tercer resultat i MySpace de sisè.

Pirulins i piruletes, Hansel i Gretel.

mira les eleccions a vilaweb.tv

Especial eleccions 08 (I), des de Girona

Especial eleccions 08 (II), des del País Basc

Especial eleccions 08 (III), des de Perpinyà

Especial eleccions 08 (IV), des de la xarxa

Especial eleccions 08 (V), des del Baix Llobregat

Especial eleccions 08 (VI), des de València

Especial eleccions 08 (VII), des de Palma

Especial eleccions 08 (VIII), des de Sueca

Especial eleccions 08 (IX), des de Brussel·les

Especial eleccions 08 (X), des de Barcelona

Us recomano veure aquest seguit d’informatius per les eleccions de demà. Encara que jo diria que té tot el sentit veure’ls tot junts com si fos un documental. Així ho he fet jo, i així us els presento.

En total ocupen 400MB, i us els podeu baixar. En cas que desapareixin ja faré un bittorrent 🙂

Zapatero en Concert

Aquesta tarda-vespre he anat al míting dels socialistes al Palau Sant Jordi, o com dirien els mateixos socialistes “m’he anat de míting“.

El primer detall important per mi és que els autobusos que portaven la gent de plaça España fins al Palau no eren de TMB. Detall fàcil d’entendre perquè tots sabem que els autobuseros estan en vaga. Però trobo que ha de fer pensar, i molt, que per anar a un míting socialista no s’hagi pogut fer servir el transport públic d’una ciutat amb alcalde socialista. Perquè en el míting m’he fet un fart de sentir que pujarien les pensions i els permisos de maternitat/paternitat i les ajudes socials per aquí i els ajuts als joves per allà, però els autobuseros estan en vaga i és perquè no tenen dos dies de descans. Fets no paraules, que deien fa un temps.

I el segon detall dels autobusos que sí que funcionen és que són els autobusos que l’Ajuntament de Barcelona va intentar que pleguessin perquè feien competència als super-negoci del Bus Turístic de TMB. Després d’anys de judici el jutge va dictaminar que transportar turistes per Barcelona no era transport públic i que per tant també ho podia fer una empresa privada.

Francament, a mi només sabent això dels autobusos ja en tinc prou per no votar els presumptament progressistes socialistes.

Aquí tenim una foto des de l’autobús arribant al Palau i veient la pila d’autocars vinguts d’arreu. Hora d’arribada: les 18:08.

IMG_2558

I aquí tenim una foto de just quan he entrat, observeu que hi ha banderes als seients. Als dels laterals no es veu tant, però és perquè quan seiem les deixàvem pel terra. Jo diria que deixaven una senyera i una del PSC cada dues cadires o tres. Hora d’entrada: les 18:14

IMG_2565

Al final m’he assentat a la part de dalt de l’orella del ros d’aquesta foto.

He trobat seient al costat d’un home de 72 anys amb qui he parlat estona perquè he arribat ben d’hora. Ja sabeu que m’agrada trobar bon lloc 😉 Hem estat parlant parlant, i llavors li he dit “y tu de donde eres?” i m’ha dit “de aqui”. He fet la pregunta molt sabent que té el seu intringulis. Llavors jo li he dit “ah, de Barcelona?”, i ell ha fet alguna cosa com: “ah bueno no, no soy de Barcelona pero soy _de aquí_”. Per deixar-ne constància, el senyor era geogràficament de Capellades, al costat d’Igualada, nascut a la Mancha, i políticament “de aquí”.

Aquí tenim una altra foto de quan les masses trobaven algun motiu per l’eufòria. Hora: les 19:42.

IMG_2589

Ara ve el que seria la part d’anàlisi del míting en sí:

Dir que algunes coses potser no les recordo exactament amb les paraules que han dit, però el sentit de les paraules que jo he entès és el que és, i això és el que puc explicar.

La primera en parlar ha estat la Rosa Maria Sardà, que només havia de presentar però per iniciativa pròpia ha llegit un escrit on es demanava un Estat Federal. (ahí no es ná, que diria la Magdalena Álvarez). M’ha fet molta gràcia la seva voluntat bilingüe que consistia en dir el mateix dos cops. Sort que som tolerants que sinó no s’entén. És a dir, tolerant jo que faig com si res quan em parlen repetint el que diuen en dues llengües, i tolerant ella que diu les coses dos cops per si un no entén l’altre i perquè l’altre no es pensi que l’un és tal altra cosa.

Després ha sortit el Jordi Hereu que el més interessant que ha dit és que avui és un dia històric perquè hi havia molta gent.

L’Hereu ha dit la primera absurditat cridant “Visca la Catalunya Optimista!”. I a més ha tingut la valentia de corregir a aquells que posen darrera de qui parla que deien: “visca catalunya socialista”. Abans era “antes partía que doblá” i ara “antes optimista que socialista”. En fi, exigències del guió.

Després, el famós gestor i també President de la Generalitat José Montilla ha repetit el seu mantra: apliquem l’Estatut i nou finançament. Notar que ha llegit tot el que deia.

Aquí és on he notat la primera cosa que no esperava: He tingut la sensació que el públic era catalanista. I faig servir aquesta paraula perquè l’ha fet servir el mateix Montilla. Però quan ha parlat Zapatero ha dit que alguns “provenien del catalanisme”, que no és el mateix oi? Bé, deia que he tingut la sensació que eren catalanistes perquè quan el Montilla deia que s’ha de complir, el públic ha aplaudit i algú ha cridat “eso, eso!”. Bé, jo només puc entendre que li reclamaven a Zapatero que complís. O també són els peperos els que no compleixen?

Següent, la Carme Chacón. Aquesta ha fet algun parell de gags que han estat bé. Com per exemple dir que quan va començar a manar el Felipe ella tenia 11 anys, i després de mil voltes explicant que si avui tenim tele és perquè el Felipe ens la va portar, ha acabat dient que ella és “la hija de Felipe”.

Ella ha marcat el canvi en el míting i ha començat a parlar de coses. De quines coses? Que tot és culpa del PP.

També vull destacar que la Carme Chacón ha fet servir l’expressió “Zapatero, l’amic de Catalunya” dos o tres cops.

Següent, el Felipe González. Ha estat l’estrella de la nit. Ell solet ha dit més coses que tota la resta junts. Ens ha explicat molt detalladament perquè tot és culpa del PP. A més ell aconsegueix ser creïble, sempre important quan es tracta que després et votin. Ha tingut l’estratègia d’explicar que Zapatero ha fet tanta feina i tan ben feta, però (ai l’às) no l’ha sabut explicar. A mi això m’ha fet molt la sensació que estava intentant paliar el descontentament dels catalans amb els socialistes.

És una llàstima, però s’han fet un fart de repetir-nos “si tu no vas, ellos vuelven” i “si tu vas, somos más”. Ja sigui en vídeos, ja sigui parlant. I és una llàstima perquè resulta molt cansat que et demanin el vot amb aquestes frases. Al costat d’això, el Chikiliquatre és un intelectual.

El Zapatero és un plasta. Així de clar. Aquest home, no en té ni idea de fer mítings. El Montilla ho ha fet millor. Per què ho ha fet millor? Per què ha dit alguna cosa. M’ha sorprès molt la seva incapacitat de mantenir la meva atenció, i això que jo el volia escoltar! I a més s’ha començat a moure la gent i a marxar. És veritat que era l’últim en parlar, però jo pensava que hi anàvem per sentir-lo a ell. Quan parlava Felipe no s’ha mogut ningú eh!

Han ovacionat més al Felipe abans que digués res que al Zapatero quan ha acabat de parlar.

Jo he sortit molt decebut del Zapatero. Bé, ja estava decebut abans d’entrar perquè sempre ens fa la pirula, però ara veig que ell mateix està a l’altura de les seves pròpies decepcions. I recordo les paraules de Maragall.

He trobat molt imbècil per part de Zapatero que hagi dit que ell entén el no sé què del català (bàsicament s’estava fent el sensible amb la llengua) perquè ell també té una llengua materna.

Una altra cosa que vull destacar és que ZP ha dit que el Felipe ha fet més mítings ara pel Zapatero que quan es presentava ell mateix. I per mi té una explicació: ZP no està a l’altura.

I acabats els monòlegs, torno al tema de les banderes. Hora: les 21:20.

IMG_2603

M’ha sorprès veure que els assistents deixaven més banderes del PSC que senyeres. És a dir, les senyeres se les emportaven, les del PSC no.

Jo he entès i vist que les banderes anaven juntes de dues en dues, una del PSC i una senyera. És a dir, crec que hi havia 50% de cada, però quan ha marxat la gent i jo m’he quedat a veure el tinglado he vist més del PSC que senyeres. Senyeres també n’hi havia i servidor se n’ha emportat algunes. 🙂 Del PSC cap, però oi que la resta d’assistents no pensen igual que jo?

PD: el títol de l’entrada “Zapatero en Concert” l’he pensat abans d’anar al míting, però ara no el posaria perquè en el míting, Zapatero no ha tingut cap rellevància.

PPD: Una impressió colateral del míting és que el PP és un partit destruït. Podríem pensar que els socialistes han fet bé la seva feina, però jo m’inclino més en recordar Maragall. Rajoy, Pizarro, Acebes i Zaplana, són el que són.

PPPD: I ara penso que la campanya d’ERC és equivocada. Jo crec que podrien captar molts vots de socialistes decebuts si fessin les coses d’una altra manera. Em sembla un error enfocar la campanya parlant d’independència tot el sant dia. La independència ha de ser un projecte de tots, i tampoc veig que els hagin de votar en unes eleccions españoles (que caduquen en 4 anys) perquè vulguin la independència. Seria una mica com si em diguessin que avui he d’anar a dinar a un McDonald’s si vull aprendre anglès.

raspall nou, elèctric

M’he comprat un raspall elèctric. He llegit per internet, he visitat botigues i al final me l’he comprat al costat de casa. 🙂

I ara explicaré perquè m’he comprat el que m’he comprat.

Tenia clar que havia de ser Oral-B i no Philips, bàsicament perquè són lletjos i grossos.

Següent pas: Braun Oral-B té dues games: Vitality i Professional Care. Els Vitality valen 20 o 30€, els altres 60€, 100€ o 160€.

Haig de reconèixer que els Vitality no me’ls he mirat massa. Per algun racó vaig llegir que no em comprés un Vitality i que els bons eren els altres.

Següent pas: 60, 100 o 160 euros? Vaig llegir un usuari (a Amazon o similar) que recomanava el més bàsic dels Professional Care perquè tenen la funcionalitat completa menys aquells detalls que després no fas servir, i a més els capçals són vàlids per a tots els Professional Care.

A eBay està a la venda majoritàriament el més car, el 9400. A El Corte Inglés també tenen el 8800 (de 100€), però el 5500 no el tenien.

I he pensat que no el tenen perquè volen que si el client vol pagar més de 20€ per un raspall elèctric, salti directament a gastar-se 100€. Perquè una persona que es pot gastar 60€ també se’n pot gastar 100€. I el venedor prefereix que et compris el car. De fet, són els mateixos de El Corte Inglés els que t’estan dient que el 5500 és igual que el 9400 i per això no el tenen, el barat evidentment.

Si no m’haveu llegit en anterioritat us recomano que torneu al passat.

Aquest és el raspall de 160€ a El Corte Inglés.

Un cop saps que pots fer servir el mateix capçal que en el de 60€, jo em vaig preguntar perquè volia la pantalla sense fils, i perquè volia un raspall amb pantalla.

Si mires el raspallat en si, el car (el 9400) fa 40.000 pulsacions i 8.800 oscilacions, i el barat (el 5500) fa 20.000 pulsacions i 7.600 oscilacions. Però vaja, crec que tindré les dents igual de netes amb 20.000 pulsacions. Les pulsacions són els cops que fa el raspall a les dents i les oscilacions és el girar sobre sí mateix.

Finalment em vaig adonar que el raspall car pesava més que el barat.

Llavors vaig tornar a la botiga del costat de casa a comprar-lo. Aquest cop sabent què comprava perquè el venedor, el primer cop que hi vaig anar, només volia vendre’m el més car. 😐

I fins aquí la història del meu nou raspall de dents. :mrgreen:

A més té una cosa molt curiosa (per mi, neòfit dels raspalls elèctrics), cada 30 segons fa un sorollet mecànic per indicar-te que has de canviar de quadrant de la boca. I quan has fet 4×30 segons, fa un soroll de més per indicar-te que paris de rentar-te les dents. Per ara resulta molt divertit rentar-me les dents. 😆

I tot això ho he escrit perquè -igual que en anteriors ocasions- li vaig comentar el raonament dels preus a una amiga atractiva i ho va trobar interessant.

Ah… què seria aquest bloc sense les meves amigues? Fonts d’inspiració i sospirs!

política en la neteja

Servidor de vostès (últimament m’agrada dir aquestes coses al bloc) va tenir una curiosa conversa amb una dona de neteja sobre política. De política de cap de setmana. Perquè el pròxim cap de setmana alguns anirem a votar, oi?

El subjecte és una dona de casi 60 anys que en porta 40 a Catalunya i no sap català i es guanya la vida (amb molt salero) netejant. Ja podeu endevinar d’on és esdevinguda la interlocutora.

El tema és que ella em va dir que anirà a votar però no sabia si al PSOE o a partits catalans. La seva visió és que ella va a votar perquè mani o ZP o Rajoy. Com qualsevol persona amb més sentit comú que planificacions fiscals, prefereix ZP.

I llavors amb la seva visió política que les pròximes eleccions són de Rajoy o tota la resta, em diu: “por que con quien pactarà CiU?”, frase que em va fer pensar un instant moltes coses a la vegada:

Primer que ella estava preguntant i afirmant a la vegada que CiU no podia pactar amb el PP, però ho preguntava perquè el dubte costa d’esvair.

Segon que jo mateix no vaig tenir una resposta ràpida i la vaig haver de pensar. I això és dolent per CiU. Enlloc de vendre’ns el fum que votant CiU respectaran Catalunya, ens havien de matxacar (amb sense notaris) que CiU no pactarà amb el PP en cap cas. I siguem clars, tampoc amb ZP. Aquest és el camí que ha volgut marcar Jordi Pujol, i li haurien d’haver fet més cas IMHO.

Bé, el tema és que jo li he dit: “hombre, con Zapatero”. Evidentment no en tinc ni idea de què carai faran. Ja ho sabia llavors que no en tenia ni idea, però no estava mentint. Tampoc estava fent propaganda de CiU.

Aquesta conversa se m’ha fet molt curiosa per la manera d’enfocar el vot en política. Digueu-me recargolat, però el meu vot no el decideixen les circumstàncies circumstancials de temps. Jo, de fet, decideixo el vot quan els polítics fan el seu dia a dia.

De fet, (per afegir una mica més d’informació de com faig les coses), jo no decideixo el meu vot ni per les persones ni per les idees de partit. Ho dic perquè és força comú votar ICV perquè ets eco-socialista, o perquè t’agrada Joan Herrera. Doncs sapigueu que a mi cap dels dos motius em serveix per escollir. Decideixo el vot segons el que ells voten durant els 4 anys.