em costa molt

Ara us diré una cosa sobre mi: Em costa molt no fer les coses com les veig.

Que si no les veig, les puc fer d’una altra manera. Però quan veig que les coses han de ser així, em costa molt sortir-ne. Parlar-ne em pot ajudar a veure les coses diferents. Però passa també que abans de “tenir vistes les coses” me les he mirat molt. I he pensat molt. I llavors pot passar que parlant-ne sembli que estic tancat, quan el que passa és que el que se’m diu no m’aporta res per canviar la visió.

9 thoughts on “em costa molt

  1. Ecs Gerard ets un tancat de merda. xDD

    És broma. A veure, la gràcia està aquí: en tenir-ho tot ben pensat i remirat. Això segurament et situa en una posició avantatjosa pel que fa al coneixement (sobretot el teòric), tot i així l’actitud oberta sempre l’has de tenir (que consti que no dubto que no sigui així). Descobrir els propis errors del que sigui a través d’algú –i descobrir que ho té més mirat i reflexionat que jo– m’entusiasma. I dono la oportunitat de fer-ho a tothom.

    Si el que se’t diu ja ho has pensat i ho has reflexionat abans i no et fa canviar la visió, segurament pots argumentar amb gràcia i tranquil·litat perquè no la canvies, en què t’has basat i què has raonat que t’ha dut a la conclusió de la que no et mous. Segurament si ho fas amb prou empatia, gràcia, comprensió i tranquil·litat enlloc de dir-te tancat et diran carismàtic. A mi em falta això, ja em diràs com te’n surts. XD

  2. Sí a mi també em falta un poc d’empatia. De fet, el problema és que perdo la paciència explicant. En fi, més es va perdre amb l’Estatut. jeje

    siau Isaac.

  3. Em costa molt entendre el que estàs dient. Ho he llegit moltes moltes vegades, però no ho entenc.
    Em sembla que dient que sembla que estàs tancat, però que de fet no és això, sinó que el que et diuen no t’aporta res, és com si ja no t’interessés el que et diuen, però pot ser que et diguin alguna cosa que tu no hagis pensat? El fet que tu hagis mirat molt una cosa no té perquè voler dir que te l’hagis mirada del tot, i potser quan intenten parlar-te’n des d’un altre punt de vista, si sembla que estàs tancat, els altres també perden l’interès, i potser sí que el que t’haguessin pogut dir t’hauria aportat alguna cosa.

    Em costa molt d’entendre el que dius perquè per una banda sembla que diguis que en vols parlar, però per l’altra sembla que diguis que no servirà de res parlar-ne perquè tu ja ho tens vist de tot arreu i el que et diguin no serà nou.

    Segurament quan escrivies això pensaves en alguna cosa concreta, però en abstracte hi ha moltes possibilitats i dit així sembla realment que et tanquis.

    D’aquí a uns dies ho tornaré a llegir, perquè jo avui tinc un dia “difícil” i em costa entendre les coses (més del normal) i potser amb el temps i una canya entendré el que dius.

    Ara que si no ho entenc, tampoc no passarà res, com bé dius tu, més es va perdre amb l’Estatut (i que consti que això ho he entès perfectament i a la primera :p )

  4. la Trena diu: “pot ser que et diguin alguna cosa que tu no hagis pensat?”

    Però jo he dit que parlar-ne em pot ajudar a veure les coses diferents. Espero que respongui la pregunta, i la resta del comentari, que em sembla gira al voltant de la pregunta.

    Què pensava quan escrivia això? Estava intentant saber com sóc. Perquè com deia no sé quina cultura antiga massacrada a base de guerres: “coneix-te a tu mateix”.

  5. Parlar-ne et pot ajudar, però tu ja ho has pensat i mirat, i quan te’n parlin pot semblar que estàs tancat, quan de fet, no t’aporten res.

    A mi em segueix semblant una contradicció.

  6. Pingback: nunca nueve » Spam a La Tafanera

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *