Aquest cap de setmana he arribat a la conclusió que la gent que “es pren un luxe” i va al restaurant a fer una mariscada és gent que no sap menjar ni gastar-se els diners.
A mi també m’agraden els musclos, les gambes, les escopinyes, les ostres, els llagostins, els escamarlans i, segurament, tota la resta que em poseu al plat. Però el format “mariscada” que consisteix en portar-te una plata ben gran de coses amb molta closca que et costaran una pasta, no està ben pensat.
La gent que va al restaurant i menja una mariscada són la mateixa gent que els anys vuitanta es comprava el Max Mix 12 pensant-se que així tenien la millor música del moment.
I això no vol dir que no hagi estat temptat per l’opulència de les mariscades, o els recopilatoris d’estiu. 😕