Companys, a mi Xina em fa por.

Tots sabem i acceptem que van matar un pila de gent el 1989 a Tiananmen. Tots sabem que Google s’auto-censura per treballar a la Xina. I la resta d’empreses també.

Tots sabem que tot es fabrica a Xina. Tots sabem que Xina manté (o mantenia) la seva moneda artificialment.

Al 2006 arribaven al port de Barcelona tres parells de mitjons per 5 cèntims d’euro. (verdad verdadera)

Em fa por que tots els bars del barri (on visc de Barcelona) estan sent comprats per xinesos. 90.000 euros van pagar per traspassar un bar que té menys superfície que el menjador de casa meva.

Fa un any o dos anys van comprar un bar del barri també, i abans al bar la gent parlava, després ja no. Ara no sé què passa perquè he deixat d’anar a aquell bar.

Volia explicar més coses que he pensat, però tampoc vull fer un d’aquells escrits que mai s’acaben.

Va, diré una cosa més:

Nosaltres vivim a una democràcia capitalista. Però una cosa és el capitalisme i l’altre la democràcia. A Xina només volen el capitalisme. No volen la democràcia. De fet, el país té tants xinesos que si troben un bon motiu per matar-ne un milió, els maten.

El món es globalitza. Com es globalitza un Estat comunista capitalista i unes democràcies benestants capitalistes amb drets humans individuals com les nostres?

Hi ha coses més meritòries que cantar una cançó, en alguns casos: escoltar-la.

què és millor: tenir 680 visites amb 1416 pàgines vistes fetes per 265 visitants que estan de mitja 3 minuts i mig al bloc, o tenir 2422 visites amb 3975 pàgines vistes fetes per 1994 visitants que estan de mitja 1 minut i mig al bloc?

Així mirat ràpid podríem dir el bloc amb més visites, però és que resulta que el 80% dels 2000 visitants no tornen mai més, quan dels 265 només el 33% no tornen.

Segurament el millor és no mirar les visites i… caminante no hay camino se fa es camí caminanT.