individualisme imbècil
Sí senyors, fa uns dies veiem que l’alliberament de la dona és una estafa, i avui descobrirem que l’individualisme és imbècil.
L’individualisme és imbècil quan t’allunya de les altres persones. Em sembla que ja havia escrit en contra d’apeŀlar a la “llibertat individual” per justificar accions.
No m’agrada quan ens creiem importants per prendre decisions per nosaltres mateixos pensant que només ens afecten a nosaltres mateixos i que fer el que els altres diuen és deixar-nos dominar pels altres.
Avui que tanta gent valora la família, els solters són singles, els immigrants s’han d’integrar i els homosexuals es poden casar, estem sols.
I a mi em sembla que hi té molt a veure la religió. La religió que no tenim. Jo tampoc la tinc.
Donar gràcies a Déu pel pa que hi ha a la taula és religió, l’extrem oposat és pensar que et mereixes tot el que tens. O pensar que tot el que tens és teu.
La manera de no ser res és només tenint-te a tu mateix.
Només hi ha una cosa pitjor que no saber fer una cosa, i és no saber deixar que la faci algú altre.
Fins aquí les reflexions reflexives gratament gratuïtes. En una propera edició parlarem de la pobresa en el món i com erradicar-la. Sé que he promès parlar-ne en altres ocasions. Una mica és com les entrades de Cavalia, les compres ara i hi vas d’aquí tres mesos. Doncs això, vosaltres aneu llegint que algun dia ho escriuré. 
4 Comments »
RSS feed for comments on this post. TrackBack URI
Leave a comment
Line and paragraph breaks automatic, e-mail address never displayed, HTML allowed: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>
February 29th, 2008 @ 11:38 (860)
Ets tu amb el teu cercle de confiança (Meet the Parents 2000) i la resta del planeta que cal desconfiar ja que si vas amb el lliri a la ma te’l podaran.
Si no saps clavar un clau a la paret tu, t’ho pot fer un fuster però no ho farà altruisticament ho farà a canvi de diners. Llavors tens 2 opcions no clavar-lo o pagar si es que el pressupost t’arriba.
February 29th, 2008 @ 21:55 (288)
c-et pots baixar el PDF de com clavar un clau i acabar clavant-lo després de deixar-te els dits vermells amb aquell suket blanc que transpira del forat o piu.
February 29th, 2008 @ 22:36 (317)
Jo mateix redacto part del PDF, des del piu-G les dones són capaces de generar una paràbola similar al pixat de l’home però en suks-blancs d’elles….. Estimula amb el ditet i porta-les a la 3era dimensió.
Clar no totes ni tots tenim els mateixos “ditets-màgics”, però és un frontera saltada de llarg, de moment només amb una, però si una pot segurament totes, és qüestió d’habilitats i predisposició d’elles.
En llarga distància segur que no poden amb nosaltres, però si acosten.
April 3rd, 2008 @ 2:43 (446)
[...] Si em permeteu, veig en aquesta frase l’encarnació de l’individualisme imbècil. [...]