individualisme imbècil

Sí senyors, fa uns dies veiem que l’alliberament de la dona és una estafa, i avui descobrirem que l’individualisme és imbècil.

L’individualisme és imbècil quan t’allunya de les altres persones. Em sembla que ja havia escrit en contra d’apeŀlar a la “llibertat individual” per justificar accions.

No m’agrada quan ens creiem importants per prendre decisions per nosaltres mateixos pensant que només ens afecten a nosaltres mateixos i que fer el que els altres diuen és deixar-nos dominar pels altres.

Avui que tanta gent valora la família, els solters són singles, els immigrants s’han d’integrar i els homosexuals es poden casar, estem sols.

I a mi em sembla que hi té molt a veure la religió. La religió que no tenim. Jo tampoc la tinc.

Donar gràcies a Déu pel pa que hi ha a la taula és religió, l’extrem oposat és pensar que et mereixes tot el que tens. O pensar que tot el que tens és teu.

La manera de no ser res és només tenint-te a tu mateix.

Només hi ha una cosa pitjor que no saber fer una cosa, i és no saber deixar que la faci algú altre.

Fins aquí les reflexions reflexives gratament gratuïtes. En una propera edició parlarem de la pobresa en el món i com erradicar-la. Sé que he promès parlar-ne en altres ocasions. Una mica és com les entrades de Cavalia, les compres ara i hi vas d’aquí tres mesos. Doncs això, vosaltres aneu llegint que algun dia ho escriuré. 🙂

4 thoughts on “individualisme imbècil

  1. Ets tu amb el teu cercle de confiança (Meet the Parents 2000) i la resta del planeta que cal desconfiar ja que si vas amb el lliri a la ma te’l podaran.

    Si no saps clavar un clau a la paret tu, t’ho pot fer un fuster però no ho farà altruisticament ho farà a canvi de diners. Llavors tens 2 opcions no clavar-lo o pagar si es que el pressupost t’arriba.

  2. c-et pots baixar el PDF de com clavar un clau i acabar clavant-lo després de deixar-te els dits vermells amb aquell suket blanc que transpira del forat o piu.

  3. Jo mateix redacto part del PDF, des del piu-G les dones són capaces de generar una paràbola similar al pixat de l’home però en suks-blancs d’elles….. Estimula amb el ditet i porta-les a la 3era dimensió.
    Clar no totes ni tots tenim els mateixos “ditets-màgics”, però és un frontera saltada de llarg, de moment només amb una, però si una pot segurament totes, és qüestió d’habilitats i predisposició d’elles.
    En llarga distància segur que no poden amb nosaltres, però si acosten.

  4. Pingback: nunca nueve » sobre gustos està tot escrit

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *