David Hume

David Hume, què puc dir d’aquest home? Ja no recordo res del que va escriure. Però si que recordo que vaig llegir un llibre seu amb l’excusa de la Filosofia de COU. També recordo que no em va servir de res llegir-lo i de suspendre amb un “molt deficient” l’assignatura. Des d’aquí una abraçada senyor professor.

I l’altre dia estava parlant amb un que l’estudia ara, i jo li vaig dir “ah, molt interessant”, i ell em digué “totalment inutil xro interessant”, i jo: “no és inutil, però b”, i ell: “pq no?”, es va esperar un segons i “va, dis-ho “pq t’ensenya a pensar!!” xD”. I tot seguir, vaig donar una mala resposta. (i els lectors d’aquest bloc en pagareu les conseqüències).

I ara, em ve de gust escriure perquè no és inútil. 🙂

Jo no sé si heu tingut mai la sensació d’aprendre coses que no es poden aprendre. Potser s’eduquen, però no s’aprenen.

Però segur que heu tingut la sensació que una conversa no portava enlloc. Que tu tenies quelcom molt clar i l’altre no ho veia. I s’acaba dient: “és que jo opino que tal i tu que qual”.

Recordo especialment un amic, que estava perdut per una noia, i em deia: “veus, això és la prova que la llibertat no existeix, perquè jo no sóc lliure de deixar-la”. Cal dir que aquest home també havia estudiat filosofia. Una altra cosa que explicava és que la prova que el cos i l’ànima estan units és que quan beus alcohol que té efectes en el cos, també t’afecta l’ànima.

Llavors, el que pensis tu sobre conceptes inteŀlectuals té conseqüències clares i directes en el teu dia a dia.

Aquesta última frase no és meva, és d’un tal Chesterton:

I say that a man must be certain of his morality for the simple reason that he has to suffer for it.

Aquí podeu llegir altres frases que em fan gràcia.

I podria seguir fent voltes al tema, però no ho faré perquè estic cansat.

Bona nit i no penseu massa 😛

PD: Em sembla que no he estat gaire bo donant resposta a la pregunta de perquè no és inutil, però mira, què hi farem. La veritat és que em fa mal el coll, sinó la resposta hauria estat tremenda. 😉

4 thoughts on “David Hume

  1. Doncs jo he tret un 10 a l’examen, el primer que trec a filosofia. M’agrada molt Hume i la filosofia en general (perquè també dóna l’oportunitat de rebatre als autors que no m’agraden) i tot i que les visions del coneixement a que et projecta són realment apassionants, la segueixo veient mancada de qualsevol sentit pràctic.
    El que penso sobre conceptes inteŀlectuals pot tenir conseqüències en el meu dia a dia? Potser si. Però de tres autors que he fet fins al moment, aplicar els seus conceptes inteŀlectuals és signar una sentència de mort. Creure en que tot el que puc arribar a conèixer és en un altre món, que m’ho dona Déu o que no puc conèixer-ho? Si fos per aquests tres, seríem a la caverna, però no a la Plató, no…

  2. Mare meva! Fins avui no he llegit aquest escrit i la veritat és que no s’entén res… entre les faltes i els errors tipogràfics, costa de seguir el que se suposa que vols dir, i, em sap greu, però no he entès res, i això que ho he llegit en horitzontal i dues vegades… ❓

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *