quaderngris.cat

El Bloc de Josep Pla, per fi a la xarxa :: La Tafanera
Dissabte 8 de març, s’inicia el bloc www.elquaderngris.cat. El dietari de Josep Pla, escrit els anys 1918 i 1919, s’anirà transcrivint en format bloc, el mateix dia en que va ser escrit en el llibre original, però 90 anys després. Els usuaris podran llegir el llibre a mesura que passen els dies, i també podran subscriure’s per correu electrònic i rebre’n un fragment. És una iniciativa de Xarxa de Mots amb la col•laboració de la Fundació Josep Pla.

Oh… serà perfecte per tots els estudiants de Filologia Catalana!

Llàstima que el pressumpte bloc no tingui RSS.

720p vs 1080p

He rebut un email demanant-me consell sobre televisions d’alta definició. M’agrada quan algú em demana consell informàtico-tecnologico. I com que fora d’aquesta pantalla poca gent em fa cas quan els parlo, i menys quan parlo de pantalles, he cregut convenient reproduir la iŀluminació a vosaltres que heu vingut aquí voluntàriament o per conjuncions astrals.

El tema és la altitud de la alta definició. Molt alta o poc alta? Aquesta seria la pregunta.

Us dono la meva resposta i després li dono voltes al tema (així els que cregueu cegament en mi ja podreu deixar de llegir).

La resposta és: 720p

Els televisors de 1080p estan bastant cars, els bé de preu són els de 720p.

El recentment guanyat blu-ray té 1080p, però jo no veig les masses comprant bojament aquests discs blaus. Això va passar amb els dvds, però ara ja no passarà. El que està passant és que la gent es baixa bojament la peli recomprimida del blu-ray de 1080p a un fitxer x264 de 720p.

Abans estava d’acord en passar-me 45 minuts per anar a comprar un DVD, ara ja no. Estic tan habituat a internet que em resulta infinitament més còmode fer 4 clics i baixar-me la peli.

Internet és imparable. Ara mateix hi ha 10 webs (i el seu corresponent tracker) amb la peli “no country for old man” en alta definició.

Com veieu un x264 de 720p ocupa un dvdr. I es veu bé. Motiu de més per creure que amb la suma d’un dvd, el x264 i una tele de 720p ja tens la felicitat que et dóna una tele 1080p i un reproductor blu-ray.

Jo he estat comparant la mateixa peli en 720p i 1080p engrandint les dues a tota la pantalla i la resposta és: “pse”. És a dir, si que hi ha diferència però és cap salt qualitatiu.

Ara fixem-nos en els canals de tele: a la TDT els canals són de 576 línies. És a dir ni 720p. Hi ha un canal d’alta definició el “TVC HD” que és de 1080p. I certament que és txatxi-piruli, però ja està. Penseu que encara està en proves i sempre fan els mateixos programes. Val la pena? Sí. Però no val 500€.

El que jo faria és comprar una tele 720p i quan d’aquí un temps la 1080p s’hagi estès, comprar-me una tele 1080p, que serà bastant més bona que la que em podria comprar ara, i més barata també.

El que jo he fet és comprar-me un monitor d’ordinador capaç de reproduir 1080p (els de 24″ ja serveixen) i una targeta PCI per veure la TDT (que ara val 50€). De fet, la meva opció és la més barata. :mrgreen: Clar que la gent està acostumada a veure la tele des del sofà i no en un ordinador

Si em premeteu, l’ordinador és la nova televisió. El famós mite de la televisió a la carta es fa realitat amb el bittorrent.

individualisme imbècil

Sí senyors, fa uns dies veiem que l’alliberament de la dona és una estafa, i avui descobrirem que l’individualisme és imbècil.

L’individualisme és imbècil quan t’allunya de les altres persones. Em sembla que ja havia escrit en contra d’apeŀlar a la “llibertat individual” per justificar accions.

No m’agrada quan ens creiem importants per prendre decisions per nosaltres mateixos pensant que només ens afecten a nosaltres mateixos i que fer el que els altres diuen és deixar-nos dominar pels altres.

Avui que tanta gent valora la família, els solters són singles, els immigrants s’han d’integrar i els homosexuals es poden casar, estem sols.

I a mi em sembla que hi té molt a veure la religió. La religió que no tenim. Jo tampoc la tinc.

Donar gràcies a Déu pel pa que hi ha a la taula és religió, l’extrem oposat és pensar que et mereixes tot el que tens. O pensar que tot el que tens és teu.

La manera de no ser res és només tenint-te a tu mateix.

Només hi ha una cosa pitjor que no saber fer una cosa, i és no saber deixar que la faci algú altre.

Fins aquí les reflexions reflexives gratament gratuïtes. En una propera edició parlarem de la pobresa en el món i com erradicar-la. Sé que he promès parlar-ne en altres ocasions. Una mica és com les entrades de Cavalia, les compres ara i hi vas d’aquí tres mesos. Doncs això, vosaltres aneu llegint que algun dia ho escriuré. 🙂

baixant-se TV3

Bé, ja he trobat com baixar-me els vídeos de TV3 ara que han canviat el format. De fet no és difícil, ho has de trobar. Però no ho explico perquè no ho desactivin. No és que ningú estigui llegint aquest bloc, però per si de cas. Si us interessa escriviu-me un email adjuntant foto i CV. 🙂

[editat 26/06/09] ja es pot tornar a fer!

3 Documentals de Dubai

http://thepiratebay.org/tor/4018922
http://thepiratebay.org/tor/4041450
http://thepiratebay.org/tor/4052015

Aquests són tres documentals que servidor ha vist i creu que val la pena veure. Són de Dubai. Parlen de les illes en forma de mapamundi, l’hotel de 7 estrelles i l’estació d’esquí artificial. Els tres són en alta definició, i els tres els he baixat d’aquesta altra web que vaig parlar fa un temps. Com que no estaven a cap tracker públic els he pujat jo mateix 🙂

Mentre mirava els documentals he pensat:

La primera cosa curiosa és que els tres documentals són americans. Podrien ser francesos, holandesos, alemanys, anglesos, però són americans. Són ells que creuen que val la pena fer un documental sobre les obres faraòniques que fan en aquell racó de món.

Els tècnics que fan possible les obres són normalment europeus. També americans, però recordo més europeus (si és que els europeus existim com a denominació d’origen).

Els que paguen són àrabs (o la denominació que tenen els que són d’allà). Els àrabs no tenen absolutament ni idea de res. Ells tenen els diners i paguen perquè l’obra faraònica estigui acabada tal dia i són molt exigents en aquest aspecte (què pensarien de la Sagrada Família o l’AVE?). Són gent que entén conceptes simples com “no hi ha sorra per construir en 300km a la rodona” o “aquest hotel no té electricitat suficient per posar tants aparells electrònics com voleu posar”.

Un altra cosa que em va sorprendre molt del natiu de Dubai responsable les illes mapanundis és que explica que ningú creia que els projecte fos possible, però ells van seguir endavant i bla bla bla. Com si fos un repte que ells han estat capaços de superar. Després mirant el documental veus que tenen problemes per totes bandes: les illes s’enfonsen, el dic que ha de parar les onades no deixa circular l’aigua, problemes enormes de mobilitat dels que hi viuen, el cost real de construir una casa és infinites vegades el que havien pensat, el cost de tenir aigua neta és també desorbitat, la depuració de residus també és un problema.

I aquest dubaití (amb més diners que neurones) explica que aquest projecte farà història. Jo crec que aquestes illes en forma de mapamundi passaran a la història igual que aquell senyor de Reus que va fer la Torre Eiffel amb escuradents.

On està la història de les illes mapamundi? Tenien diners i van fer obres faraòniques. No hi ha res més. Té més motius per passar a la història el peatge de Martorell que les illes friquis de Dubai. I són gent amb tan poques idees que han fet les illes amb forma de mapa. Sort tenim els barcelonins que a Cerdà no se li va acudir fer les illes de l’Eixample amb forma de girafa. Així hagués estat si Cerdà fos dubaití.

En aquell país poden fer excentrícitats per varis motius. El primer perquè no viuen en una democràcia. Si el xec vol que les illes no es facin amb ciment, no és fan i punt (això és verídic). El segon és perquè els que fan la feina realment cobren una misèria i són de paíssos veïns. El tercer motiu és perquè tenen piles de diners que no saben què fer-ne provinents del petroli i han cregut que quan s’acabi el petroli s’hauran de guanyar la vida d’alguna manera i han decidit cobrar infinits diners per anar a aquell tros de país a veure luxe. Una espècie de Disneyland econòmic. No tinc ni idea de si funcionarà, però a mi m’agradaria anar-hi a veure com és.

Avui, poti-poti d’economia i política

Em vaig subscriure a les seccions de política i economia del diari Avui el Maig 2007, i fins avui no m’he adonat que m’envien casi les mateixes notícies. Potser és un canvi recent, potser tot és política i economia, potser tot flueix i l’univers forma una unitat indivisible com la Constitució Española?

avui política i economia

Això és una foto de les últimes notícies que he rebut en les dues subscripcions, Política i Economia. Tranquils, no surt res que que hagi d’amagar, i si voleu saber què llegeixo, cliqueu aquí i navegueu.

l’Avui i el Monopoli

Campanya per aconseguir que Barcelona formi part de la nova edició del Monopoly
Queda 1 dia i escasses hores perquè finalitzi el termini per votar les ciutats del món, només en sortiran 20, que formaran part a la nova i exclusiva edició del joc del Monopoly.

De les ciutats de l’Estat espanyol hi apareixen Madrid i Barcelona. Després d’una campanya als mitjans de comunicació de Madrid, la capital espanyola ha anat guanyant posicions al rànquing en els últims dies i Barcelona ha quedat fora de les 20 primeres posicions.

Arribem una mica tard eh senyors de l’Avui!

I per no animar la conflictivitat laboral, vull dir que, al contrari del que diu l’Avui, la sortida de Barcelona del tauler no té res a veure amb l’entrada de Madrid. Servidor fa dies que es remira el tauler.

Companys que viviu a el Estado Español, el món és molt gran! No entra i surt Barcelona depenent de si entra o surt Madrid.

Això sí, feu el favor de votar Barcelona, pretty please. :mrgreen: