nunca nueve

Tinc amics que diuen frases intel·ligents. Ahir dos amics en van dir dues, però jo que tinc poca memòria (i per això tinc bloc) intentaré plasmar tanta saviesa en dues curtes explicacions.

La primera és que quan passa quelcom dolent és més fàcil atribuir-ho a una mica de maldat que a molta incompetència, però sovint és més plausible la molta incompetència que una mica de mala intenció. Els meus amics fan servir paraules més elegants que “dolent” i “maldat”, però jo faig el que puc.

La segona frase és que estar bé no et fa feliç. No era ben bé així la frase tampoc, però venia a dir que la felicitat no és estar en una situació còmode. I en canvi tenir problemes si que et pot fer feliç.

Bé, fins aquí les frases que diuen els meus amics quan em tenen davant.

El que em sembla més rellevant de les frases és que no es poden discutir: És molt difícil discutir amb algú que algú altre no fa les coses per anar en contra seva. I és molt difícil discutir que la felicitat sigui absència de problemes. Vaja, jo no sabria com discutir-ho. És més fàcil discutir si el Ronaldinho juga bé o jugava millor o si jugarà mai com havia jugat. Oi que és més fàcil? Doncs això.