2560×1600 = mil euros

No he trobat cap web que comenti aquesta pantalla, però hi ha una pantalla de 30″ amb resolució 2560×1600 per només 936€. Direu: “només?” Doncs sí: només. Jo fa deu mesos vaig pagar 1500€ per una pantalla d’aquestes característiques (una Dell que encara avui venen per el mateix preu).

El meu consell si us voleu comprar una pantalla panoràmica de 20″ és compreu-vos la de 24″. I un cop vegeu que comprar la de 20″ és llançar els diners, llavors penseu que la de 30″ té casi el doble de píxels i que no fan pantalles més grans.

Comprar la de 24″ no és llançar els diners, però és que amb la de 30″ tens més espai.

La de 30″ és prou gran com per considerar que és com dues pantalles de costat, la de 24″ no.

Blade Runner, Final Cut

Blade.Runner.1982.Final.Cut.720p.HDDVD.DTS.x264-ESiR – The Pirate Bay

Les autoritats sanitàries adverteixen que baixar-se aquesta versió està molt bé:

  • perquè és la versió final de Blade Runner
  • perquè és en alta definició
  • perquè porta subtítols en anglès i castellà
  • perquè porta tres pistes d’audio de comentaris (una del Ridley Scott, una altra dels escriptors i productors, la tercera amb els que han fet la imatge).
  • sobrebicing

    http://sobrebicing.com/smf/index.php

    He fet obert un fòrum sobre el bicing a sobrebicing.com

    Tinc algunes idees que he anat madurant mentre pedalo. Algunes són: un mapa millor que el que et donen ells que puguis imprimir i estigui actualitzat.

    Els millors carrers i les millors rutes per moure’s per Barcelona. (això és el que més m’agradaria).

    Recollir informació que pot ser util a altres bicingclistes.

    Recollir els problemes, ni que sigui per saber que no estem sols 🙄

    Amb una mica de feina, potser es podria fer un sistema que reculli quantes bicis hi ha a una determinada estació durant el dia. I amb varis usuaris podríem fer estadístiques de vàries estacions.

    Per ara, he instalat un simple SimpleMachinesForum 😉 perquè el phpBB que havia instalat a tot.depen.net se’m va omplir de spam.

    És innecessari, però com veureu pel bloc tinc tendència als noms singulars (el nick, el nom del bloc, la frase de sub-títol del bloc…), i el nom de sobrebicing també té dos sentits: el de ser per gent que ha de sobreviure al servei del bicing, i el de ser per la gent que va sobre el bicing, és a dir, sobre la bicicleta. I també té el tercer sentit de voler dir que és un fòrum que va sobre el bicing, en el sentit que parla del bicing. Em sembla que no podria haver trobat un nom amb més connotacions :mrgreen:

    Au, si us interessa, registreu-vos 🙂

    Entre els 100 primers usuaris es sortejarà un timbre trencat tipus del que tenien abans les bicicletes del bicing, o els llums a pila que tampoc funcionaven bé i ja han reemplaçat 😉 😈

    bicing per New York

    Sclipo: Learn how to navigate thru New York Traffic from the pros.

    Vos promet que jo no vaig així per Barcelona. La bicicleta del bicing no ho permet. Per cert, l’altre dia vaig trencar una bicicleta del bicing perquè, atenció, vaig pedalar amb massa força.

    El manteniment de les bicis deixa bastant a desitjar. Jo diria que de cada 5 bicis que agafo 1 té algun problema que la fa inutilitzable, i 1 més té problemes però tires com pots.

    El problemes més freqüents són: les marxes no s’agafen bé, alguna cosa dificulta el pedaleig i has de fer més força del que hauries, i el més problemàtic: la palanca pel seient està tan feta servir que pujar i abaixar-lo és força problemàtic. Per no parlar que cada bicicleta té els frens com li dóna la gana.

    I com exemple de les mil problemàtiques amb les bicicletes, aquesta foto, amb un seient tan desequilibrat que cada pedalada em feia més home, o menys, segons com t’ho miris.

    IMG_1828

    També voldria dir que mai he fet servir el caballet de la bici. I que podrien haver fet un portapaquets on puguis portar un paquet.

    A part d’això, tot bé quan trobes bicicleta al pàrquing quan la vols agafar, i trobes espai al pàrquing quan la vols deixar.

    Avui he arribat a la conclusió que moure’s en cotxe per Barcelona és imbècil si només t’has de moure a tu mateix. Anar en metro és un fàstic, i el bicing és divertit i veus el paisatge.

    He comprovat com els cotxes ho bloquegen tot i a tot arreu. I estic agafant l’impressió que alguns carrers com Travessera de Gràcia, gran de gràcia, Diagonal, València, estan permanentment bloquejats.

    També penso que el bicing és una alternativa al taxi (pels que saben pedalar) i que el principal mitjà de transport a Barcelona pot ser el bicing i desplaçar la pila immensa de cotxes que ho embruten tot, ho colapsen tot i ni es mouen ni deixen passar, es queden al mig, t’avancen perquè vas lent i te’ls trobes al següent semàfor.

    També dir que pels que ens atrevim a pedalar 20 minuts l’autobús queda totalment fora de joc. Les motos són l’única competència real, i el metro si fas bastant distància.

    He arribat a la conclusió que la millor manera de moure’s en bicicleta és pedalar amb tranquilitat, i que es fotin si molestes.

    Estic pensant en fer un forum comunitat pels que anem en bicing, però em fa infinita mandra i tampoc sé com començar. Vaig fer un forum a tot.depen.net que va tenir menys èxit que el Montilla.

    Blocs solidaris

    Na Trena m’ha concedit un premi solidari (no li podien posar un altre nom? n’estic de solidaritat…)

    Jo no atorgaré volia atorgar (però ho he fet) els 5 premis a blocs de gent que escriu coses. Els premiats són:

    Ramon Tremosa. Que no fa un blog sinó que va penjant els articles en pdf, però mira, bé que va.

    Premi doble a xino-xano i yáng guāng, que tenen la sort d’estar molt lluny de la resta i molt aprop entre ells. Els dos escriuen coses interessants.

    També premio a TrustedReviews, que tot i no ser l’únic que llegeixo, ell solet serveix per anar seguint què passa en el món tecnològic i ajudar-me a decidir què compro. Tasca sempre difícil en aquesta democràcia capitalista en què vivim.

    Per cert, remirant el meu bloglines m’estic adonant que la majoria de blocs als que estic subscrit s’han mort de vells.

    I l’últim premiat (que ja he premiat en altres coses d’aquestes de dir altres blocs) és el Cartes de Mèxic, que és un altre català que va haver de marxar per començar a escriure un bloc (com el parell de premiats anteriors). I aquest té el mèrit d’escriure des del 2004.

    SpainNews vs El Periódico de Catalunya

    Fa temps que vull escriure el que em disposo a escriure ara mateix. Encara que ara no estic gaire inspirat per escriure, així que si s’entén menys que el cartell de la manifestació hi haureu de posar de la vostra part, o llegir una futura segona part.

    El títol de l’entrada és “SpainNews vs El Periódico de Catalunya” pel joc de paraules entre “Spain” i “de Catalunya”, i entre “News” i “El Periódico”, perquè el que escriuré és entre les similituds d’aquella cosa anomenada “SpainNews” i els mitjans de comunicació convencionals. Som-hi.

    Les notícies són el que els anglesos en dirien una “commodity“, que, tal com diu l’enllaç, és allò pel que hi ha demanda però s’ofereix sense diferències qualitatives. Aquest és el motiu pel que els diaris gratuïts poden existir: els anuncis paguen el suficient per recollir les notícies, imprimir-les i distribuir el paper.

    Això que estic escrivint, m’he decidit a escriure-ho perquè el Pere va dir que feia servir SpainNews de complement de notícies diàries. I no és el primer que ho diu, potser és el segon, màxim el tercer. 😆

    Segon punt. El que fa un diari professional és guanyar-se la vida recollint notícies, filtrar-les, posar a portada el que els sembla més txatxi i ajuntar la seva opinió fent veure que són periodistes. Ho he explicat de manera que pugui dir que al SpainNews faig el mateix, però sense cobrar. 😛

    Bé, el que volia escriure no és ni això de les notícies commodities, ni el periodista amateur. El que volia escriure és el tercer punt:

    Tercer punt. Un diari professional és un grup de gent treballant junts amb uns que manen. Imagino que els periodistes no fan el que volen, sinó que tenen una responsabilitat, tenen una posició, i tenen a qui obeir. Els diaris de paper tenen bastant poder i el que publiquen ha estat llegit per vàries persones abans de publicar-se perquè el diari també té “una posició”.

    En canvi, un bloc escrit per una sola persona només s’ha de posar d’acord amb si mateix, manar-se a si mateix, i no té més responsabilitat que la seva. Tampoc té salari, ni té grans audiències, ni té poder, ni cap posició a mantenir.

    Els lectors també són persones individuals. Quan llegeixes un diari, llegeixes un producte. Quan llegeixes un bloc llegeixes la persona.

    L’important d’un diari és la credibilitat. Per mi té més credibilitat el Saül que La Vanguardia. Sé que el Saül és una persona i es pot equivocar. Tolero més fàcilment que s’equivoqui el Saül que La Vanguardia, encara que el Saül també sigui periodista.

    El periodista del diari té una professió i fa una feina. Qui parla de política al bloc té una opinió. Els polítics surten molt a la tele i diaris i el que tenen és una opinió.

    Bé. Aquí s’acaba aquest escrit, el que volia fer és simplement reflexionar entre el que fan els diaris professionals i el que faig al bloc SpainNews.

    Aprofito per dir que mentre escrivia això he estat mirant els 4 últims capítols de la sèrie Seinfeld. :mrgreen:

    [editat una horeta més tard] Ah, i una cosa més: Per RSS és el mateix llegir SpainNews que La Vanguardia. Bé, no és el mateix, però vull dir que les dues són una font de notícies. La Vanguardia té un tipus de filtre, i jo en tinc un altre.

    I això em fa pensar en un llibre que vaig llegir que deia que avui en dia la igualtat consistia en fer-nos a tots iguals per sota (tots podem menjar al McDonald’s) enlloc de fer-nos iguals per dalt (no tots llegim Shakespeare, encara que Shakespeare era vist per tothom en la seva època (si de cas ja en parlaré un altre dia d’en Shaespeare)).

    Bé, doncs això, no tots som periodistes ni tenim un diari propi, però La Vanguardia i jo fem la mateixa pinta llegits per internet.

    The Pirate Bay a la BBC

    Els de la BBC han entrevistat als The Pirate Bay. Tanqueu el cercle i baixeu-vos el programa a thepiratebay.

    Coses que diuen:

    És igual si baixar-se pelis és ilegal perquè això passa en comunicacions privades, i per impedir-ho s’haurien de controlar totes les comunicacions privades.

    Han distribuït varis servidors pel món de manera tal que no saben ni on estan, però tenen un servidor a Suècia, i està en un banc. Imagina’t!