el nou marketing musical

Sabem que la venta de plàstics rodonets a 20€ la peça és un negoci mort, oi?

Ara dues notes sobre coses que em passen quan ja no compro plastiquets rodonets i escolto música per internet enlloc de ni baixar-me els mp3.

Observem atentament aquesta foto:

Noname

Els dos detalls que vull comentar:

Primer que de la música que escolto GRATIS (en majúscula per enviar un missatge a la SGAE), la web té algunes cançons GRATIS perquè te les baixis.

I segona acció de màrqueting: els músics vénen al meu perfil i em donen les gràcies per haver-los escoltat. I com que cada vegada que escriuen rebo un email, és possible que acabi clicant al seu nick i em fixi uns segons de més en la seva música (similar al fet de veure un anunci).

També m’agrada que de tan en tan, Last.fm m’envia música en català. Aquesta cançó, per exemple, m’agrada força.

S’acaben les festes al BonPreu

S’acaben les festes al súper BonPreu. Van començar per allà el mes de novembre i s’han acabat avui.

Aquí tenim l’últim exemplar d’una espècie típicament nadalenca, les neules banyades en xocolata:

IMG_1887

Fins al pròxim Novembre ens haurem d’alimentar a base de donettes. 😥

S’han acabat avui perquè avui han desaparegut els companys de la caixa de neules que veieu a la foto. Només n’he pogut salvar una. L’última de la seva espècie. La caixera del súper m’ha confirmat la lamentable notícia.

En fi, bones festes.

extraterrestres i les visites al bloc

YouTube – Mensaje Extraterrestre III

Després d’escoltar les primeres paraules d’aquest vídeo he tingut una revelació còsmica que una civilització superior m’ha enviat per telepatia:

les visites al bloc no mesuren qualitat ni interès ni rellevància.

Per cert, voleu saber quina cerca ha portat més visitants a aquest bloc els últims 30 dies? “sudoku”. Són gent que molt assenyadament només s’ha passat 10 segons al bloc.

strong conviction that something must be done

A strong conviction that something must be done is the parent of many bad measures. ~ Daniel Webster

Aquesta frase pot servir per veure que Bush no havia d’anar a la guerra amb Iraq.

I la frase també transmet aquella diferència entre les coses importants i les coses urgents, i això que sovint passa de no fer les coses importants i fer només les urgents. O fer les importants només quan es tornen urgents.

Llegireu altres frases que em fan somriure aquí. Les frases les vaig escollint d’aquesta font RSS.

jo vs Félix Soria

El 3 de Desembre vaig citar un escrit d’un periodista anomenat Félix Soria sobre la manifestació pel dret a decidir.

A aquest home no li va agradar que digués que les seves paraules eren una visió españolista.

En el seu bloc hi ha ara dos comentaris. El primer que és meu, i el segon d’un home que fa una explicació molt llarga citant Teories Importants per dir que el Félix té raó. Hi havia un tercer comentari del Félix Soria dient que el de les teories tenia tanta raó. I després un comentari meu curtet que no recordo què deia però deia ras i curt que no tenien raó.

Arrel d’aquest comentari que ni era ofensiu ni res, el senyor Félix Soria (periodista), va escriure un comentari llarguíssim dient-me de tot i més. Jo vaig contestar al seu comentari dient:

Yo no me dedico a salvar nada. Ni pienso que sea de ninguna elite del mundo mundial.

Yo no soy ningun catalanista verdadero.

Y es la primera vez que me dicen que represento a cosas como tonto, gilipollas, racista y etnicista.

Creo que usted ha perdido los papeles.

El següent episodi és el seu comentari al meu bloc dient que havia esborrat el seu comentari i els meus dos últims comentaris (el citat aquí, i l’anterior curtet).

I aquí hi ha el que jo considero profundament deshonest per part seva: diu que tan ell com jo hem enverinat la polèmica. No es disculpa per dir-me gilipolles, sinó que esborra les seves paraules i explica que la culpa que ell m’insulti és, en part, meva.

Em va deixar fora de joc que en el seu comentari digués tot el que va dir, però no em vaig sentir ofès perquè són paraules fora de lloc. El que si que m’ofèn profundament és la seva actitud prepotent i deshonesta d’esborrar les *seves* paraules, i enlloc de disculpar-se optar per tancar la polèmica dient que ha estat culpa dels dos.

I em fot encara més que després digui que no ha esborrat els meus comentaris al seu bloc, quan ha esborrat un comentari meu responent al comentari que explica teories complicades que (a més) no ha esborrat. És a dir, ha esborrat el que li interessa. Deshonestedat total.

I la meva reacció davant aquest comportament és explicar-ho i enllaçarho.