nunca nueve

N’estic fins als ous de La Caixa.

Resulta que jo tinc uns poders mercantils d’una altra persona. I resulta que a La Caixa aquests poders no li semblen suficients perquè jo pugui moure diners que aquesta altra persona sí que pot moure. Aquests són uns poders que vam fer dient-li al notari que volíem precisament això, i que al tornar-hi per saber què carai passava, m’han dit que amb aquells poders em podien dir que sí, i que si em diuen que no, que faci uns altres poders tal com a La Caixa els volen.

Quin problema tenen els de La Caixa amb els poders? Que se’ls llegeixen com si fossin un dels seus formularis. Pels que t’atenen a La Caixa, la vida és un formulari. Pobre notari, tants anys estudiant per saber no tan sols què diu la llei sinó l’esperit de la llei i com articular per escrit la voluntat del client, i ara la seva feina topa amb el què s’han convertit els de La Caixa: refututs funcionaris que no fan res si no és conforme a les seves lleis.

Llegim què diu el Col·legi de Notaris de Catalunya d’ells mateixos:

El Notariat presta una funció pública que consisteix, en essència, en garantir a la ciutadania un assessorament jurídic de proximitat en tots els camps del dret privat; redactar amb rigor jurídic i d’acord amb la voluntat comuna de les persones interessades els documents que contenen els actes i negocis jurídics de la vida civil i mercantil

I ara us diré què diuen els de La Caixa quan els dius que els poders no són un formulari i que facin el fotut favor de llegir-se’ls abans de saber què diuen: “jo dic que no, però ara trucaré a un altre de La Caixa per confirmar que és que no”.