dona guapa parla de masclisme

Companys, no hi ha res pitjor que una noia atractiva explicant que hi ha masclisme per tot arreu.

Com que no li he pogut dir això, perquè prejutjo que m’hauria ficat al paquet de masclistes, ho poso aquí al bloc.

La noia en qüestió treballa en un bufet d’advocats i diu que allà les noies advocades cobren -pel fet de ser dones- menys que els homes. I que les dones que triomfen (en el bufet aquest) tenen posats masculins.

No he tingut temps ni valor de dir-li que potser és perquè la mentalitat masculina va millor per la feina que s’ha de fer, igual que les girafes van millor per menjar fulles d’arbre. Però si que he aconseguit que m’admeti que és el mateix que a ella en una entrevista de treball li preguntin si vol tenir fills que a mi si em drogo. Encara que està fora de lloc que ella hagi respost inicialment que no m’ho poden preguntar perquè és ilegal, cosa que demostra el mal que ha fet Zapatero amb les seves lleis per la igualtat.

I ZP ha fet mal perquè el món comença en tu mateix (no comença en les lleis de “el Presidente”). No sé si ho deia Gandhi, però el que ell feia anava per aquest camí (o m’ho sembla a mi). Ets tu que decideixes si tal cosa és important o no. Per això li he volgut preguntar si per ella era el mateix si a mi em preguntaven si em drogava (que no és el mateix, però és el millor que m’ha passat pel cap). Jo no em sentiria ofès si em pregunten si em drogo. És més, si m’ho pregunten els miraré com si fossin imbècils. Doncs que ella faci el mateix carai! Doncs no, el que ella fa és ofendre’s i respondre que allò forma part de la seva intimitat.

Puc entendre la seva frustració, puc entendre com se sent i els cops que li ha donat la vida per les coses que ha patit (que ella entén són conseqüència del masclisme), però per solucionar-ho no fem res reafirmant posicions personals de: “hi ha masclisme per tot arreu”. És més, dir-ho és la prova que els homes han de cobrar més: perquè les dones que ho diuen no entenen el perquè de tot plegat.

I encara diré una cosa més: els homes inteligents que hi havien a la conversa, callaven i escoltaven. I quan s’ha mort la conversa, hem parlat d’una altra cosa.

Apple protegeix l’iPhone

iPhone 1.1.3 Update Confirmed, Breaks Apps and Unlocks
“Gizmodo has gathered conclusive evidence which confirms that the iPhone Firmware 1.1.3 update is 100% real. It installs only from iTunes using the obligatory Apple private encryption key, which nobody has. The list of new features, like GPS-like triangulation positioning in Google Maps, has been confirmed too. Apparently it will be coming out next week, but there’s bad news as expected: it breaks the unlocks, patches the previous vulnerabilities used by hackers and takes away all your third-party applications.”

Totes les pors que tenia de Microsoft i el seu Palladium s’han convertit en realitat en aquesta notícia que cito.

Apple aconsegueix que pagui una pasta pel seu iPhone, que les companyies de telèfon també li paguin, i finalment el telèfon sembla que no sigui ni meu.

La Caixa em puteja

N’estic fins als ous de La Caixa.

Resulta que jo tinc uns poders mercantils d’una altra persona. I resulta que a La Caixa aquests poders no li semblen suficients perquè jo pugui moure diners que aquesta altra persona sí que pot moure. Aquests són uns poders que vam fer dient-li al notari que volíem precisament això, i que al tornar-hi per saber què carai passava, m’han dit que amb aquells poders em podien dir que sí, i que si em diuen que no, que faci uns altres poders tal com a La Caixa els volen.

Quin problema tenen els de La Caixa amb els poders? Que se’ls llegeixen com si fossin un dels seus formularis. Pels que t’atenen a La Caixa, la vida és un formulari. Pobre notari, tants anys estudiant per saber no tan sols què diu la llei sinó l’esperit de la llei i com articular per escrit la voluntat del client, i ara la seva feina topa amb el què s’han convertit els de La Caixa: refututs funcionaris que no fan res si no és conforme a les seves lleis.

Llegim què diu el Col·legi de Notaris de Catalunya d’ells mateixos:

El Notariat presta una funció pública que consisteix, en essència, en garantir a la ciutadania un assessorament jurídic de proximitat en tots els camps del dret privat; redactar amb rigor jurídic i d’acord amb la voluntat comuna de les persones interessades els documents que contenen els actes i negocis jurídics de la vida civil i mercantil

I ara us diré què diuen els de La Caixa quan els dius que els poders no són un formulari i que facin el fotut favor de llegir-se’ls abans de saber què diuen: “jo dic que no, però ara trucaré a un altre de La Caixa per confirmar que és que no”.

Veniu de VilaWeb

VilaWeb – Diari Electrònic Independent – www.vilaweb.cat

Noname3

He estat agraciat amb un enllaç a VilaWeb, que no és tan com el Gordo, però algo és algo. De fet, només han vingut 6 visites, però ara que ho he dit, oi que semblava més gran? 😛

De totes maneres crec que s’han equivocat. Per què enllaçar a això de latafanera vs digg? A qui li preocupen els debats identitaris? S’haurien de preocupar dels problemes reals dels ciutadans i haver enllaçat a l’escrit sobre els disc durs sense garantia. Són les infraestructures! carai!

Però dec tenir mala sort perquè quan enllacen a SpainNews escriuen “Spain News” i quan enllacen a aquest bloc escriuen “Nunca nueve”. Ai, el meu pobre branding…

També he trobat un enllaç a un bloc de tres dentistes a Belfast. Aquests ho escriuen “Nunca Nueve” i han portat 3 visites. Així que podríem dir que VilaWeb val tan com 6 dentistes a Belfast. :mrgreen:

Va, i un últim enllaç. No és d’aquest bloc però aquí va: Martini amb Vodka. Una noia de Lleida que té la paciència de llegir SpainNews i s’atreveix a dir-ho al seu bloc.

Ja ho sabeu, si voleu que llegeixi el vostre bloc, m’enllaceu i la simple curiositat de saber qui en pot ser capaç me’l farà llegir. 😀

Ah, i si voleu saber què llegeixo jo, aquí ho teniu.

Aahhh… va, un últim enllaç: vaca.mu

Per cert, el 13% dels visitants d’aquest últim mes han vingut de catapings. Curiós.

Pisos Protecció Oficial, una experiència

Recentment he sabut una notícia que, al donar-me la raó, em veig obligat a fer-vos-la saber a tots 😉 😛

Tinc una amiga, que fa cosa de 10 anys els seus pares es van comprar un pis als Pirineus. No era una segona residència, era la tercera. Ja tenien un apartament a la costa.

I jo li vaig preguntar perquè se l’havien comprat perquè no sabia que tinguessin cap interès per les muntanyes, ni esquiaven, ni res que els mogués a estar-se en aquella zona més de 2 dies seguits.

I ella va dir: és que tenien uns diners, i els han invertit en aquell pis, i, així, de més a més, hi poden anar.

I jo em vaig quedar tot sorprès en aquesta manera de veure les coses.

Bé, a aquesta noia li ha tocat un pis de protecció oficial.

I ja està. No tinc res més a dir. A nivell personal estic molt content per ella, però com a ciutadà no. I no ens equivoquem, la solució no és fer més restrictives les condicions dels pisos de protecció oficial. Podeu llegir més aquí.

Els pisos de protecció oficial són la solució per quan els mass media fan debats sobre els preus dels pisos. Surt el polític i diu “doncs els pagarem nosaltres”, i els ciutadans que miren la tele (que també són els que compren lotaria) creuen que és la solució. I per cada 10 pisos que el polític ha promès, en construeix 1 i aconsegueix 100 vots.