ignorància democràtica

Companys, l’ignorància és la base de la nostra societat. Per això Socrates és tan important. Socrates és la primera persona que no sabem ni què va fer ni tenia cap càrrec important. Ell és el primer que diu “jo no sé res”. I és a partir d’aquí que podem començar a fer alguna cosa, i per això a partir d’ell l’humanitat va començar a fer alguna cosa. Siguem sincers, les piràmides són molt maques, però aquí s’acaba tot.

Un altre punt que vull recordar és amb aquell astrònom que deia que el món no era el centre del món, i que giràvem al voltant del Sol. I tothom que sabia coses i era important se li va tirar a sobre.

I això em serveix per pensar que malgrat les estructures de coneixement i poder, la realitat és que tots som uns ignorants.

Així que demà, a la feina, aneu al vostre cap i expliqueu-li en què no té raó. 🙂

I el segon punt a recordar és Bill Gates venent sistemes operatius al gegant IBM. IBM no sabia que no sabia res i Bill Gates va saber alguna cosa que els altres malgrat saber, i saber que sabien, no van saber veure.

I és per això de l’ignorància que vivim en una democràcia. Perquè en les coses de tots, saber-ne més no vol dir saber gaire res.

Sapiguem que no sabem res, i així enlloc de defensar les nostres posicions, podrem aprendre alguna cosa.

el Tremosa logístic i el The Phone House antilogístic

El Ramon Tremosa ha tret un nou llibre sobre logística que va presentar dimarts 13 a la universitat d’econòmiques. La vaig gravar amb el telèfon, si algú la vol sentir que deixi un comentari després del senyal, així m’estalvio feina innecessària.

I no passa un dia de la presentació que avui ja he tingut una experiència sobre l’importància de la logística: A Gran de Gràcia amb Travessera de Gràcia hi ha una bonica botiga de The Phone House amb l’únic depertament de servei tècnic en viu i en directe a Barcelona (és a dir, que hi treballen). Aquesta botiga ha tingut el plaer de comptar amb repetides visites del vostre blocaire més identitari.

En les darreres ocasions ha estat per un Nokia 6021 que se li va espatllar el botó d’encendre i apagar (quedeu-vos amb el detall: el problema és: un interruptor). Servidor va portar el telèfon a arreglar, posem al setembre, li van soldar un ‘polsador’ nou, i cap a casa. Al cap d’una setmana i mitja: tornava a no funcionar. Tornem a la botiga i se’l queden, era dia 16 d’Octubre. El 8 de Novembre vaig rebre un sms dient:

Nokai Care le informa: el terminal que nos confio para su reparacion ya esta disponible. Actualiza tu mismo el software de tu movil. Informate en www.nokia.es

Avui vaig a fer cua a la botiga (de mitja t’has d’esperar 30 minuts abans no t’atenguin), em presento, els dic que no porto el paper, em diuen que no em poden donar el terminal (nom que fan servir per dir: telèfon) sense “el paper”. Els dic que sóc el del paper i que em tenen fitxat pel davant i pel darrera perquè sóc un usuari usual dels seus serveis i que porto el dni que m’acredita com a ser qui diu el paper que va venir amb el telèfon per arreglar. La paraula màgica dni permet que vagin a buscar el terminal per donar-me’l, però en el procés de desembolicar-lo s’adonen que hi ha un misteriós paper tamany DIN-A4 que diu que els han tornat el mòbil tal com ells l’havien enviat, i que així ho han fet perquè no trobaven la factura. Qui m’atenia m’ha explicat que a ell no li han demanat cap factura, i que ara firmarem els papers anteriors i en farem uns de nous que tornarem a firmar i imprimir per duplicat i tornarem a enviar el telèfon a Madrid on rebran el terminal i se’l miraran perquè ja tindran la factura.

I aquí un gat i aquí un gos, i aquest conte ja s’ha fos. I torna d’aquí 20 dies hàbils a veure si ja tenim el terminal. I sobretot no et deixis el paper.

Per cert, a la presentació del llibre logístic hi havia persones com: el propi Ramon Tremosa, Germà Bel, Pedro Nueno, Eliseu Climent, Alfons López Tena, Josep Espar Ticó. Una pila de gent “amb nom”. Que tota aquesta gent es reuneixi per parlar de l’importància de la logística quan en el dia a dia, tots ens trobem amb aquestes situacions és per posar-s’hi a pensar. Jo no sé si aquest Top Ten de la societat, reunint-se per explicar-se que la logística és tan important, serà capaç d’afectar les classes populars que es demanen papers entre ells i perden diners passejant un mòbil trencat amunt i avall de la península. Per no parlar de la meva situació que estic pendent d’un mòbil trencat des de fa un mes i mig.

No ho sé, potser necessitem algú que posi en explícit el que veiem implícit.

Un dia faré un escrit sobre la diferència entre explícit i implícit. I us prometo que serà millor que amb l’Espinete.

I un altre dia parlarem de com n’és de díficil saber una cosa quan no en saps res, amb exemples personals de dificultat inusitada. Com per exemple: com saber si una porta tanca si la informació passa per tres persones i 2 post-its, i com complicar-ho encara més amb una segona línia d’investigació a base de trucades de mòbil. Per acabar resumint tota la informació amb tu davant la porta i no veient-hi res especial.

Aquí un bon resum del llibre de Tremosa

pi descentrat

IMG_1248 - pi

Aquesta foto és una metàfora de la blavor creixent en què es veuen rodejats els pins quan viuen en singular.

I que ningú extregui conclusions errònies d’aquest fet.

Tinc una altra foto blava, i com que sembla que ningú es mira les meves fotos al flickr, ho haureu de fer vosaltres 😉

IMG_1687

Aquesta foto m’agrada molt, tot i que la vaig fer aturant-me al mig de la vorera. El senyor de la foto que casi no es veu, em va mirar molt estrany per aquest comportament incívic. Espero que llegeixi el meu bloc i pugui comprovar la bellesa que s’amagava a la seva esquena 🙂

Ribbon on your SUV

glumbert – Stick Magnetic Ribbons on your SUV

Boníssim vídeo d’un grup de teatre còmic que canta sàtira per algun racó d’Amèrica.

Magnífica ironia sobre un llaçet de $1.93 al cotxe per donar suport a la guerra a Iraq o les tropes o qualsevol cosa relacionada amb el que ha fet Bush i el seu país ocupat.

Com que sóc així d’aixina, poso la cançó inicial.

My cunt, my cunt, my country is calling me,
Asshole, asshole, a soldier I will be,
to piss, to piss, two pistols by my side,
A whore, a whore, a Horsy I will ride.

Trobat entre els comentaris del digg

escollir auriculars

Aquesta entrada ha de servir per dir-vos que els auriculars de l’esquerra són horrorosos, van molt millor els de la dreta que entren del tot a dins de l’orella i fan menys mal que els d’espumeta. I a més, com a bonus, aïllen del soroll exterior. Cosa que t’has d’acostumar perquè sinó vas una mica zombi pel món.

IMG_1133

Els dos són auriculars amb micro pel mòbil SonyEricsson.

I dit això, ja podeu marxar 😛

The Pirate Bay vs The Web Sheriff

Em sento com un imbècil. Des d’aquest matí (o des d’ahir al vespre) que bloglines.com funciona malament. I ara em sento molt tonto. Què faig? Em trobo moltes vegades descolocat perquè aniria mirar què hi ha de nou, però no ho puc fer.

Afortunadament passejant pel digg he retrobat les coses divertides que pengen els The Pirate Bay.


> We would suggest that you nominate attorneys in the US who can accept
> the service of proceedings on your behalf. If you do not do this, then
> an application can be made to the Federal Court to serve proceedings
> out of the jurisdiction (ie. in Sweden). This would simply mean that
> our clients would seek to recover more costs from you for the
> additional application. Once proceedings are served overseas, a
> default judgement can easily be obtained unless you elect to defend in
> the US.

I hereby nominate Mr. Lionel Hutz at I-CAN’T-BELIEVE-IT’S-A-LAW-FIRM. He’s a fictional character, but that should be enough to receive your fictional servings in your non-existent case.

novetats en la pirateria

Prosecutor Announces Charges Against The Pirate Bay

Demonoid Down [AGAIN]: Hosts Threatened by CRIA

Avui, Demonoid ha tornat a tancar portes perquè els de la SGAE canadenca han amanaçat a qui els lloga els servidors. I un paio que no sé d’on ha sortit, diu que portarà a algú de The Pirate Bay a la justícia.

I jo, cada dia estic més convençut que la pirateria està directament relacionada amb la cultura i l’educació. Jo no sabria moltes coses si no les hagués piratejat. El cas més fàcil de visualitzar és la pila de documentals que baixes perquè diuen que són interessants, i que alguns estan a la botiga, i alguns no. Però el que és segur és que no sabries ni que existeixen si no fossin baixables.

Si no tens llibertat per triar què mires en un mercat infinit de cost zero, l’alternativa és un mercat captiu on les televisions t’alimenten gratuïtament a canvi de fer-te tragar anuncis amb productes dissenyats per captar l’audiència més elevada. I l’alternativa a la pirateria és la teleescombraria perquè no pots obrir la cartera per cada vídeo que mires.

Warner to battle piracy in China with cut prices
China’s high piracy rate has grown to such an extent that Warner Home Video now intends fighting it by lowering its prices to compete with pirated versions. It has made a deal with Paramount and DreamWorks Animation to sell DVDs at just 22 Yuan (~US$2.90).

I podria donar-li moltes voltes al fet que sigui a Xina on han decidit abaixar els preus, mentre a USA decideixen pagar advocats per perseguir consumidors. Potser és un tema de qui mana. A USA tens protecció per llogar un advocat i demandar a qui sigui. A Xina mana qui mana, i com que els que manen han decidit que passen de la pirateria, llavors els venedors de DVDs s’adapten al mercat.

Garantia Seagate

IMG_1692

El disc dur de l’esquerra té garantia fins al 2012 i el de la dreta no té garantia per part de Seagate i per part de la botiga -segons la normativa europea- és de dos anys, o sigui fins al 2009. El que té garantia el vaig comprar a Revolution i el de la dreta a PCGreen. I el que més m’empipa, és que el de PCGreen era una miiiiica més car que el de Revolution.

Quan compreu un disc dur, mireu que no digui “OEM” com diu a l’etiqueta de la dreta. I compreu tan poc com pogueu a PCGreen.

Què diu Seagate quan entres el número de sèrie del disc dur de l’esquerre:

In Warranty

* This drive is covered by a Seagate warranty.

* It may be returned for exchange. You will not receive your original drive in return.

* Please back up all data before returning the drive.

I el de la dreta:

Component
The product you identified was sold as a system component. Please contact your place of purchase for service. Seagate sells many drives to direct OEM (Original Equipment Manufacturer) customers. These products are usually configured for the OEMs only, as components for their systems. You must contact your place of purchase for any warranty support on these drives.
If you purchased this unit directly from Seagate, please return to the previous page and verify your Seagate customer number, because the customer number you entered () does not match our records.

Nacio.cat, un preàmbul

Fa un mes vaig anar a la presentació del llibre Nacio.cat de Saül Gordillo, un llibre que encara no he llegit però que ho faré el dia menys pensat.***

Malgrat que faci un mes de l’esdeveniment amb més friquis d’internet per metre quadrat*, us presento una novetat mundial: la gravació de l’esdeveniment. Gravat amb el meu telèfon txatxi. I penjat sense permís de ningú, perquè sí.

Després vaig saber que m’havia assentat just darrera del trio softcatalà, entre ells el Xavi Caballé que va escriure això. M’hagués agradat saludar-lo ni que sigui per dir “ei, jo sóc aquell”, que és el que vaig fer amb el Saül. Ell s’ho perd, jo ja sé com és la seva esquena 😛

De tots els que van parlar el que vaig trobar menys interessant va ser el representant polític**. En principi hi havia d’anar un tal Montilla, el President Gestor, però mireu, es veia d’una hora lluny que no hi seria. Però si hi hagués anat li hauria demanat que em firmés el llibre (amb permís del Bolanyo), perquè, segons diuen les males llengües, ell va deixar que no es posessin impediments estatals a un domini que representa una llengua española (sí, sí, el català és una llengua española) que segons la Constitución mereix “especial respeto y potección” però que tots sabem: putegen tan com poden. Zapatero inclòs.

I arribats a aquest punt d’iluminació política, s’acaba aquest escrit i continuen els ponents de la taula.

* de veritat, em sembla que si haguessin tirat una bomba a la sala us haurieu quedat sense mitja catosfera.

** cosa del tot comprensible perquè el seu mèrit és que el voten.

*** llegiu la frase amb mentalitat de Groucho Marx i l’entendreu perfectament.

Sagrada Família de nit, i escoltant Toyo Ito

Avui també he anat a la Sagrada Família a sentir l’arquitecte Toyo Ito. Ha estat una experiència sentir i veure què diu del que fa entre parets tan treballades com les de la Sagrada Família.

De tots els projectes que ha parlat m’he quedat amb una cosa: Un projecte per Paris no va guanyar i ell ha dit que potser és perquè l’havia d’haver fet més agressiu i menys abstracte (potser era al revés, però no importa). Els projectes que ha ensenyat eren tots diferents, però no els hi he trobat ànima. Eren coses. Tan podia fer quadrats, com triangles, com corbes, però eren coses.

Per dir-ho d’una altra manera. Els projectes que ens ensenyaves eren molt sorprenents a la vista, però no sé si te’ls pots mirar gaires cops i tenir ganes de tornar-te’ls a mirar. En canvi, el que va fer Gaudí te’ls pots remirar i havent-los vist, voler tornar-ho a mirar.

La Fira 2 de Montjuic també és del Toyo Ito, i vaig trobar el sistema de passadís central molt ben pensat, i digne de ser remirat varis cops.

Però si em permeteu, sembla que tinguin una idea, es barallin perquè tingui algun sentit, construir-ho i seguir covant “idees”. A la conferència ha explicat que un projecte són ales d’un veler, un altre eren teixits elàstics separats, un altre porexpant foradat esfèricament, un altre uns arbres solapats, i així anar fent. D’algun lloc s’han de treure les idees oi?

I si em permeteu, em nego a creure aquesta idea que surt a cada refutuda conferència de Gaudí (i com era d’esperar també ha sortit avui). No em dóna la gana creure que el que fa Gaudí és copiat de la natura. I m’és igual si ho va dir o no ho va dir, però fa anys que passejo per prats i muntanyes i encara he de trobar res que s’assembli a res de Gaudí. I m’és igual si una aranya fa una catenària penjada del sostre mentre intenta caçar un mosquit o si les mamelles d’una vaca dibuixen un paraboloide.

I dic això perquè els arquitectes japonesos ja ens han intentat vendre la idea que ells també fan coses inspirades en la natura.

I dic això perquè no és el mateix que Gaudí fes el que fes i després ho expliqués com ho volgués explicar que uns arquitectes que fan el que fan i després expliquen que està inspirat en la natura.

Perquè el senyor Toyo Ito ens ha ensenyat una foto de no sé on d’Amèrica amb tots els edificis quadrats, i després ens ha ensenyat el seus edificis amb finestres rodones i un altre de triangulars: 100% made in “inspirat en la natura” que en realitat vol dir: l’ordinador ha fet mil càlculs per veure si allò s’aguantava dret.

I deixo d’escriure perquè m’estic indignant quan no estava indignat.

IMG_1648

IMG_1650

IMG_1668

IMG_1683

I si no heu llegit res i només heu mirat les fotos tampoc passa res 😉

Disculpeu el cel color merda, però és la contaminació. Estigueu tranquils ara el Montilla ho arreglarà tot fent anar els cotxes a 80km/h (però deixarà passar l’AVE per sota a 300km/h).