Nacio.cat, un preàmbul

Fa un mes vaig anar a la presentació del llibre Nacio.cat de Saül Gordillo, un llibre que encara no he llegit però que ho faré el dia menys pensat.***

Malgrat que faci un mes de l’esdeveniment amb més friquis d’internet per metre quadrat*, us presento una novetat mundial: la gravació de l’esdeveniment. Gravat amb el meu telèfon txatxi. I penjat sense permís de ningú, perquè sí.

Després vaig saber que m’havia assentat just darrera del trio softcatalà, entre ells el Xavi Caballé que va escriure això. M’hagués agradat saludar-lo ni que sigui per dir “ei, jo sóc aquell”, que és el que vaig fer amb el Saül. Ell s’ho perd, jo ja sé com és la seva esquena 😛

De tots els que van parlar el que vaig trobar menys interessant va ser el representant polític**. En principi hi havia d’anar un tal Montilla, el President Gestor, però mireu, es veia d’una hora lluny que no hi seria. Però si hi hagués anat li hauria demanat que em firmés el llibre (amb permís del Bolanyo), perquè, segons diuen les males llengües, ell va deixar que no es posessin impediments estatals a un domini que representa una llengua española (sí, sí, el català és una llengua española) que segons la Constitución mereix “especial respeto y potección” però que tots sabem: putegen tan com poden. Zapatero inclòs.

I arribats a aquest punt d’iluminació política, s’acaba aquest escrit i continuen els ponents de la taula.

* de veritat, em sembla que si haguessin tirat una bomba a la sala us haurieu quedat sense mitja catosfera.

** cosa del tot comprensible perquè el seu mèrit és que el voten.

*** llegiu la frase amb mentalitat de Groucho Marx i l’entendreu perfectament.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *