la nova informàtica (Adéu Windows, Hola Apple)

Are PC enthusiasts heading for extinction?
Average PC selling prices are dropping as new ideas dry up and PCs become commodities.

Quan morirà el teu iPod? (si en tens)

Aprofito aquestes dues notícies per explicar la meva visió del que ha passat en la informàtica. Sobretot pensant que Windows ha fracassat amb el Vista i Apple és, avui, el rei del mambo.

Especificar que Apple és el rei del mambo, però continua tenint una minúscula quota en el món d’ordinadors. Però ha capturat la part del mercat d’ordinadors més important: la gent que vol un ordinador per fer aquestes coses modernes com veure fotos, navegar per internet, llegir blogs, email, estar en contacte amb els seus amics, i coses de feina, però que li importa tres pitus els MHz o la quantitat de memòria RAM. I aquest és el sector més important del mercat perquè tenen diners i tenen ganes de fer aquestes coses guais com fer fotos amb una càmera digital per veure-les a l’ordinador, però no volen ni sentir la paraula “driver”.

La meva tesi és que Apple i Microsoft han seguit fent el mateix de sempre, però el mercat ha canviat i per això abans triomfava un i ara l’altre.

Apple sempre ha fet ordinadors preocupat perquè les coses estiguin ben pensades. Els usuaris d’un Apple amb disquet i pantalla en blanc i negre ja m’explicaven que allà tot funciona sense que hagis de saber què has de fer perquè el pc faci el que tu vols que faci.

Avui podem veure que Apple ven alguna cosa més que un ordinador, podem dir que ven disseny, ven facilitat d’ús, ven absència de problemes imprevists. Ven l’experiència d’estar en contacte amb els seus productes. Però això no és nou d’ara. No s’ho han inventat fa 6 anys. El Macintosh que he enllaçat ja venia aquesta idea.

Microsoft, a la competència, pensa les coses diferents. Ells només fan el sistema operatiu. Allà és on hi ha les peles i que després cada u que compri el monitor que més li agradi. Ells treballen buscant un estàndard, volen que el funcionament d’un ordinador es pugui descriure en una llista de passos. Per això hi ha un botó que es diu “inici”, així no es perd ningú. I a dins del menú inici hi ha l’opció “Run”, que no farà servir mai ningú a no ser que sàpigues informàtica.

I aquest és un punt important de la meva tesi. Microsoft va progressar perquè mentre Apple tenia un control total del seu producte (que a més, també venia car igual que ara), Microsoft tenia un representant de l’empresa en cada persona que es copiava gratis els seus programes. Quan van arribar els “ordinadors multimèdia”, que volien dir “amb targeta de so, micròfon i pantalla de colors”, ja tenia un exercit d’aficionats que ajudarien a saber on clicar a tota aquesta gent que mai havia vist un ordinador.

Tota aquesta gent que tenia més temps que diners feia servir Windows, i avui tota la gent que té més diners que temps fa servir Apple.

PD: De gent amb més temps que diners sempre n’hi ha hagut, però fa 15 anys no necessitàvem els ordinadors, i qui en tenia un era perquè hi tenia interès. Avui tothom necessita un ordinador i no ens dóna la gana perdre-hi el temps.

PPD: Ara he vist que tenia més coses a dir (m’havia deixat de comentar la segona notícia). Així que ho posaré tot en aquesta post-data 8)

Hi ha un tret distintiu en l’iPod que faré servir per explicar la seva filosofia: la bateria. A cap informàtic se li acudiria fer un reproductor d’mp3 amb bateria fixa. Apple ho va fer per no espatllar l’estètica del producte. Això és molt important. Apple no ven funcionalitat, ven una altra cosa.

I aquests iMacs de pantalla plana amb l’ordinador encastat allà dins estan molt bé, però són per persones que no pensen en canviar-se l’ordinador, que és una cosa que pensen els usuaris de Windows.

pèrdua d’€ en la CPU

El Febrer del 2006 vaig comprar una CPU AMD Athlon 64 X2 4200 per 345€. Avui el mateix processador val 61€. El Febrer 2007 valia 175€.

Aproximadament, en un any el preu va caure un 50%, i en un any i mig un 80%.

Això em fa pensar en allò altre que diuen que avui no fan les coses perquè durin. I ho diuen com si ens estiguessin enganyant per consumir més.

Però la veritat és que jo estaria encantat que la CPU enlloc d’haver-me costat 345€ n’hagués valgut 280€ i que ara ja s’hagués trencat per comprar-ne un altre. Perquè si ara em venc la CPU no me’n donaran 61€, me’n pagaran 30 o 35 (imagino).

El que si és un problema és que si llencem l’ordinador cada dos anys, generem una pila d’escombraries. I aquest és un tema que no sé si tenim solucionat.

I ara un apunt important: el Febrer 2007 em vaig comprar la pantalla de 30″, i avui val el mateix que llavors: 1500€.

Fa dos anys, a l’Octubre 2005 vaig comprar la pantalla de 24″ per 1000€, i aquesta val ara mateix 700€.

El que vull dir amb això és que les pantalles aguanten més el valor (cosa que passa des de temps immemorials). Malgrat això, molta gent es compra un bon processador però veu massa car gastar-se diners en una pantalla gran.

És veritat que la pantalla gran pot valdre el mateix que l’ordinador en si, però l’ordinador, com hem vist avui, en dos anys ha perdut moltíssim valor i la pantalla gran no només manté millor el valor sinó que la pots fer servir en cada nou ordinador.

pàgines del DiR

Vosaltres creieu que una pàgina a la web del DiR ha de tenir aquest títol?

DiR – Dir Castillejos, Dir Tarragona, Dir Claret, Dir Claris, Dir Eixample, Dir Diagonal, Dir Tres Torres, Dir Tarragona, Dir Av Madrid, Dir Campus, Dir Sant Cugat, Dir Club Hispa, Dir Maragall, Gimnasio Castillejos, Gimnasio Tarragona, Gimnasio Claret, Gimnasio Claris, Gimnasio Eixample, Gimnasio Diagonal, Gimnasio Tres Torres, Gimnasio Tarragona, Gimnasio Av Madrid, Gimnasio Campus, Gimnasio Sant Cugat, Gimnasio Club Hispa, Gimnasio Maragall, Gimnas Castillejos, Gimnas Tarragona, Gimnas Claret, Gimnas Claris, Gimnas Eixample, Gimnas Diagonal, Gimnas Tres Torres, Gimnas Tarragona, Gimnas Av Madrid, Gimnas Campus, Gimnas Sant Cugat, Gimnas Club Hispa, Gimnas Maragall,Gimnasio Barcelona, Gym Barcelona, Gimnas Barcelona, Sport Barcelona, Deporte Barcelona, Clubs Fitness Barcelona, DiR Horarios, DiR Horaris

28 vegades la paraula “gimnàs” en les dues excepcions bilingüístiques. Estan reafirmant la seva personalitat?

[editat] Aquesta entrada ha aconseguit atraure un spam-blog per culpa del títol tan llarg. Quina ironia.

Corsair vs Kingston

IMG_1316

Avui m’ha arribat el Corsair Flash Voyager GT de 4GB. Anem a comparar-lo amb el Kingston DataTraveler Secure:

Corsair vs Kingston

Res a veure en aquesta foto. Els dos són molt iguals.

Corsair vs Kingston 3

Aquí veiem que el Corsair (el de l’esquerra) és més lent escrivint (el que a mi m’importa) fins a 16kB, però a partir de llavors bastant més ràpid que el Kingston Secure.

Corsair + TrueCrypt

I aquí veiem com es comporta el Corsair amb el TrueCrypt, programa que porta la mateixa memòria per protegir amb password els continguts (per si la perds o així). La memòria Kingston Secure porta el seu programa d’encriptació, i ja l’estava fent servir quan he fet la seva gràfica, així que podem comparar aquesta última gràfica amb la del Kingston i dir: vaja, no va tant ràpid si vols protegir amb password. Això és així perquè la Kingston Secure porta el seu xip per codificar, i, crec, la Corsair no el porta.

Però la diferència de velocitat d’escriptura amb encriptació no és tan diferent, i potser el programa TrueCrypt és millor que el que han fet els de Kingston. Però la velocitat de lectura de fitxers >32kB del Kingston és casi el doble que el Corsair (14k vs 26k).

Recordem que la velocitat d’escriptura de fitxers >32kB sense encriptació és bastant més ràpid en Corsair: 22kB/s vs 13kB/s

En resum: no tinc clar quin és millor. 😕

Si voleu el programa ATTO Disk Benchmark el podeu trobar aquí.