nunca nueve

Are PC enthusiasts heading for extinction?
Average PC selling prices are dropping as new ideas dry up and PCs become commodities.

Quan morirà el teu iPod? (si en tens)

Aprofito aquestes dues notícies per explicar la meva visió del que ha passat en la informàtica. Sobretot pensant que Windows ha fracassat amb el Vista i Apple és, avui, el rei del mambo.

Especificar que Apple és el rei del mambo, però continua tenint una minúscula quota en el món d’ordinadors. Però ha capturat la part del mercat d’ordinadors més important: la gent que vol un ordinador per fer aquestes coses modernes com veure fotos, navegar per internet, llegir blogs, email, estar en contacte amb els seus amics, i coses de feina, però que li importa tres pitus els MHz o la quantitat de memòria RAM. I aquest és el sector més important del mercat perquè tenen diners i tenen ganes de fer aquestes coses guais com fer fotos amb una càmera digital per veure-les a l’ordinador, però no volen ni sentir la paraula “driver”.

La meva tesi és que Apple i Microsoft han seguit fent el mateix de sempre, però el mercat ha canviat i per això abans triomfava un i ara l’altre.

Apple sempre ha fet ordinadors preocupat perquè les coses estiguin ben pensades. Els usuaris d’un Apple amb disquet i pantalla en blanc i negre ja m’explicaven que allà tot funciona sense que hagis de saber què has de fer perquè el pc faci el que tu vols que faci.

Avui podem veure que Apple ven alguna cosa més que un ordinador, podem dir que ven disseny, ven facilitat d’ús, ven absència de problemes imprevists. Ven l’experiència d’estar en contacte amb els seus productes. Però això no és nou d’ara. No s’ho han inventat fa 6 anys. El Macintosh que he enllaçat ja venia aquesta idea.

Microsoft, a la competència, pensa les coses diferents. Ells només fan el sistema operatiu. Allà és on hi ha les peles i que després cada u que compri el monitor que més li agradi. Ells treballen buscant un estàndard, volen que el funcionament d’un ordinador es pugui descriure en una llista de passos. Per això hi ha un botó que es diu “inici”, així no es perd ningú. I a dins del menú inici hi ha l’opció “Run”, que no farà servir mai ningú a no ser que sàpigues informàtica.

I aquest és un punt important de la meva tesi. Microsoft va progressar perquè mentre Apple tenia un control total del seu producte (que a més, també venia car igual que ara), Microsoft tenia un representant de l’empresa en cada persona que es copiava gratis els seus programes. Quan van arribar els “ordinadors multimèdia”, que volien dir “amb targeta de so, micròfon i pantalla de colors”, ja tenia un exercit d’aficionats que ajudarien a saber on clicar a tota aquesta gent que mai havia vist un ordinador.

Tota aquesta gent que tenia més temps que diners feia servir Windows, i avui tota la gent que té més diners que temps fa servir Apple.

PD: De gent amb més temps que diners sempre n’hi ha hagut, però fa 15 anys no necessitàvem els ordinadors, i qui en tenia un era perquè hi tenia interès. Avui tothom necessita un ordinador i no ens dóna la gana perdre-hi el temps.

PPD: Ara he vist que tenia més coses a dir (m’havia deixat de comentar la segona notícia). Així que ho posaré tot en aquesta post-data

Hi ha un tret distintiu en l’iPod que faré servir per explicar la seva filosofia: la bateria. A cap informàtic se li acudiria fer un reproductor d’mp3 amb bateria fixa. Apple ho va fer per no espatllar l’estètica del producte. Això és molt important. Apple no ven funcionalitat, ven una altra cosa.

I aquests iMacs de pantalla plana amb l’ordinador encastat allà dins estan molt bé, però són per persones que no pensen en canviar-se l’ordinador, que és una cosa que pensen els usuaris de Windows.