nunca nueve

Avui he estat mirant fotos antigues i reordenant-les per tenir-ho ben posat en un disc dur extern. M’ha fet gràcia veure les fotos dels ordinadors i ho poso aquí.

2001. Aquesta és la posició inicial de l’escriptori, mirant cap a la finestra.

2003. Vaig canviar-ho al costat. Per ocupar menys espai i per obrir la finestra

2004. Em vaig comprar un monitor LCD i vaig configurar l’ordinador per fer servir dues pantalles. Em canvio el ratolí per un d’òptic

2006. Em compro el monitor de 24″, i mantinc el de 15″. Poso un prestatge per amagar el teclat, cosa que fa que les pantalles estiguin massa altes. Em compro també un reposapeus

Febrer 2007. Em compro el de 30″ i canvio el prestatge per un de més baix i ample. Encara que estigui vertical, el de 24″ sempre l’he fet servir horitzontal.

Avui. I per fi m’he adonat que la taula necessitava un canvi. Per ironies de la vida, aquesta taula la tenia des d’abans del 2001. No la feia servir perquè era massa grossa, però ho hauria d’haver fet. També he canviat la cadira. I, finalment, he aconseguit ordenar els cables de manera que no molestin ni s’omplin de pols.

Coses curioses de les fotos. Sempre tinc una ampolla d’aigua sobre la taula. Sempre tinc el mateix llum, el mateix teclat i els mateixos altaveus. I sempre faig servir una regleta amb interruptor per obrir i tancar les pantalles, altaveus i llum. A totes fotos menys una surt el telèfon mòbil.