Sala-i-Martin i The Trap

Una de les coses que explica el documental The Trap és que arrel de la guerra freda va entrar a la política la teoria de jocs per analitzar matemàticament què podia fer la URSS.

Quan va acabar la guerra freda, els anàlisis matemàtics van servir per modelar la societat. I els polítics van cedir espai als analistes de mercats perquè es va començar a entendre que l’autorregulació del mercat era bona. És això de la oferta i la demanda, i que si falten pisos algú els farà i el govern no cal que hi fiqui les mans.

Això és una explicació curteta que em va inspirar ni que sigui inconscientment per escriure això.

Val la pena llegir l’article de Lluís Foix, el de Xavier Sala i Martín, i, com no, veure el documental The Trap de Adam Curtis :mrgreen:

The Trap

Volia fer un resum dels tres capítols de The Trap, però no ho faré per dos motius. Primer perquè cada cinc minuts està tractant situacions diferents que per elles mateixes ja s’entenen i et fan pensar. I segon, perquè vaig llegir per sobre el que deia la wikipedia i, tot i que diu exactament el que relata el documental, no s’entén perquè li falta el desenvolupament, la presentació, veure com es va marcant el camí narratiu.

Utilitza intensament retalls d’altres vídeos que fan explícit el que explica, i si fas una frase que resumeixi el que està dient no entens el que ha dit. De fet, després de veure el documental he tornat a llegir la wikipedia i llavors he reconegut el documental en les paraules. Les paraules per elles mateixes, segurament, segueixen sense dir-me res. (explico tot això perquè estic molt temptat a fer-vos un resum 😛 )

M’ha fet gràcia que un dels tres capítols acaba dient que els economistes només els entenen altres economistes o els psicòpates. M’agradaria veure aquest documental al costat de Xavier Sala i Martin, a veure què diu.

Per altra banda, depèn de com miri aquest documental puc recordar les tesis del professor de ioga. Per exemple, que en la nostra societat tothom té por i està molt tancat. També diu que la nostra societat està en decadència i que un dia tot farà un pet.

Economista vs professor de ioga. Ioga vs Economia. Els ioguis no necessiten economistes per seguir vivint. I els economistes tampoc necessiten ioguis.

I em sembla que està guanyant el ioga. Fins i tot un dels que hauria de ser partidari de l’economia com Pedro Nueno (un super-capo de l’escola IESE) diu (si no recordo malament) que les noves tendències indicaven que el temps era el vertader luxe. És a dir, el luxe no és tenir molts diners, el luxe és tenir temps. Escac i mac dels ioguis (que es poden passar molta estona amb els ulls tancats).

(si viviu a Barcelona i voleu venir un dia a fer ioga amb mi, busqueu-me i us invito 😉 )

((per cert, segurament ningú voldrà venir a fer ioga, i no voldreu perquè teniu por, i això confirmarà que el profe de ioga tenia raó 😛 ))

Anècdota de 2n de BUP

L’altre dia vaig recordar una anècdota que va passar quan feia 2n de BUP.

En aquell curs fèiem Llatí i la professora dedicava un dimarts a la tarda a explicar-nos mitologia grega. Dimarts al matí teníem una hora de Francès i amablement la professora ens va cedir part de la seva classe per estudiar l’examen de mitologia de la tarda.

Llavors la professora es va preguntar de manera retòrica perquè fèiem mitologia grega en una classe de llatí. I jo li vaig respondre que en aquell moment estàvem fent mitologia a la classe de Francès. Ella es va enfadar molt i va dir que no ens deixaria mai més temps per estudiar exàmens d’altres assignatures.

Jo no vaig entendre què havia passat. Després vaig pensar que amb la seva pregunta volia mostrar superioritat i la meva frase la feia quedar en evidència. Però la meva resposta només era una còpia de la seva.

Aquesta anècdota em resulta interessant perquè va ser el primer cop que no vaig entendre les conseqüències del que deia, cosa que m’ha passat vàries vegades.

Recordo que vaig fer una pregunta a 1r de carrera a un professor i tota la classe i ell mateix es van quedar muts, i llavors sorprès per la tensió que havia creat vaig dir “ei, de bon rollo eh!”.

Catalunya ja s’ha independitzat

Companys, segons alguna web internacional (que no anomenaré per evitar les típiques pressions españolistes), Barcelona forma part del fus horari d’Amsterdam, Berlin, Bern, Frankfurt, Oslo i Stockolm. I Madrid forma part d’un altre fus horari. Encara no hem aconseguit tenir una hora diferent (tots som GMT+1), però tot arribarà.

Catalunya ja s'ha independitzat

Quan sàpiguen els españolistes (del PP i del PSOE) que algú en el món ha separat Barcelona i Madrid, els agafarà un patatús que els ilegalitzaran per tota la vida.

l’ordenança de la bici

Ciclistes
a partir del dilluns 17 de setembre la Guàrdia Urbana de Barcelona començarà a multar –habitualment amb no més de 30 euros– els ciclistes que no respectin la nova ordenança municipal de circulació. Això és, aquells que se saltin un semàfor en vermell, que no portin llum o timbre, que circulin amb auriculars o parlant pel mòbil, que lliguin les seves bicicletes a semàfors, papereres, arbres o bancs, que circulin pel carril bus, que vagin per voreres de menys de cinc metres d’ample o que no deixin més de tres metres d’espai a la vorera per als vianants, entre altres infraccions.

[…]

Les autoritats municipals asseguren que l’aplicació d’aquesta ordenança –que també contempla multes als vianants que ocupin els carrils bici de les voreres, com el de la Diagonal, un invent del diable– no es convertirà en una campanya de persecució als ciclistes.

A mi em sembla un error tractar una bicicleta com si fos un vehicle normal i corrent, sigui moto o sigui cotxe.

Anar en bicicleta per Barcelona és com anar a peu però més ràpid. Ja està. No té més. Semàfors i pàrquings són coses que fan per altres vehicles.

Heu anat per Barcelona i us heu fixa’t on hi ha pàrquings? Enlloc, però no demano que en posin més, demano que deixin d’omplir la ciutat de coses. Com si no hi haguessin prou coses que ara l’ompliran de parquings de bicis.

I ara mireu aquesta foto. A dues bicicletes els posaran multa perquè no estan lligades al parquing. És imbècil.

IMG_0704

Enlloc de deixar que la gent s’espavili, els socialistes de l’ajuntament han pensat que les bicis només es poden lligar on ells han pensat abans que s’han de poder lligar. I si el “parquing de bicis” està ple i no pots “aparcar” la teva bici, et fots i pagues una bonica multa.

I en canvi les motos es poden aparcar on els doni la gana. Quina classe de lleis fan aquesta gent?

I a sobre, els vianants que caminin pel carril bici de la Diagonal els posaran multa.

És un sense sentit.

Han fet un servei de bicing que peta per tot arreu. La ciutat no està preparada per anar en bici, i què s’inventen els de l’ajuntament? MULTES!

Si trobo algun socialista o eco-socialista pel carrer, el penso atropellar.

Per cert, vaig anar a Amsterdam i allà els ciclistes parlen pel mòbil i ningú els diu res. A Barcelona, et posaran una multa. És estúpid de veritat, es pot parlar pel mòbil i anar en bici perfectíssimament. Quan vas en bici vas a poc a poc. I buròcrates de l’ajuntament s’han pensat que la bicicleta és un “vehicle de transport”, i cal regular-ho ben regulat. Ah, i tampoc tenen pàrquings de bicicletes. I em sembla que es salten els semàfors. Què carai està fent l’Ajuntament de Barcelona?

Josep Piqué i la igualtat d’oportunitats

Hi ha una cosa que em balla pel cap, Josep Piqué. Ho prometo, no estic boig 😛

El tema és que diuen que és un home que val, i ho diuen massa persones com perquè jo, un simple votant, pugui pensar que realment és imbècil, com ho sembla des de la meva perspectiva. També diuen que Rajoy és inteligent, i la Montserrat Nebrera també he sentit que val. Però aquests dos també fan un ridícul espantós en política. L’Artur Mas també sembla una persona competent que en política no toca ni quarts ni hores. En canvi el Sirera és més bon polític que el Piqué. Com a mínim quan l’escolto no penso que és imbècil, penso que s’equivoca, que defensa el partit, etc

El Pujol és un bon polític, però era un mal empresari. Ara sembla que estigui dient que unes persones serveixen per ser polític i unes altres per ser empresari, però el que dic és que hi ha gent inteligent que fa l’imbècil en política, i que hi ha incompetents que tiren endavant en política. (no dic més noms però estarem d’acord en molts noms de polítics de primera línia que son uns incompetents, en Duran per exemple, aix ara n’he dit un altre :P).

Tot això ho dic mirant The Trap, on expliquen la racionalització de la societat.

The episode ends with the suggestion that this mathematically modelled society is run on data—performance targets, quotas, statistics—and that it is these figures combined with the exaggerated belief in human selfishness that has created “a cage” for Western humans. The precise nature of the “cage” is to be discussed in the next episode.

Amb el Piqué i The Trap i ha una altra cosa que em balla pel cap. La idea que tothom tingui igualtat d’oportunitats.

És poc comú que algú estigui en contra la igualtat d’oportunitats, però escoltant The Trap i pensant en el burro del Piqué penso que imposar igualtat d’oportunitats és injust. La primera manera de veure-ho és que els polítics que han d’imposar la igualtat no són les persones inteligents de la societat sinó els incompetents.

La segona manera de veure-ho és que no sabem què és una oportunitat, tampoc sabem què vol dir igual i tampoc sabem què serà això de tothom.

Ara veig que la frase “igualtat d’opotunitats” encaixa perfectament al que diu The Trap quan diu “mathematically modelled society”, però us juro que això ho vaig pensar jo solet 🙂

Igualtat d’oportunitats és un mite per fer callar els pobres i que no els sàpiga greu no poder jugar a paddle. Igualtat d’oportunitats és una frase impersonal que aconsegueix que la classe mitja se’n torni a casa satisfet però amb les mans buides.

Igualtat d’oportunitats serveix perquè tots els adolescents de classe mitja vagin a la universitat i quan surtin es frustrin de la merda de feina que els espera.

Ara veig que he estat una mica massa destroyer. Reprenem el fil.

Una societat on només triomfen els més “no-se-que” que surten de la igualtat d’oportunitats no és una bona societat. És una societat on aquesta elit pren el pèl a la massa que no ha sabut aprofitar per sobresortir aquesta igualtat d’oportunitats creada artificialment.

Tampoc m’agrada la igualtat d’oportunitats perquè és paternalista. Tampoc m’agrada perquè individualitza la societat. Ja no som tot-de-gent-junta, sinó individuals que tenim oportunitats per ser millors que els altres. Tampoc m’agrada perquè pren llibertat. Què passa si jo vull donar-li 3000 euros a algú perquè ell pugui fer quelcom que no podria fer sense els diners? Quin sentit té la meva vida si els resultats del meu treball no els pot heretar el meu fill?

Igualtat d’oportunitats vol dir que activament forçaran a ser igual el que a ells els sembla que no és igual. Per això l’argument més fort contra la igualtat d’oportunitats és preguntar què és igual i què és una oportunitat. Ells et diran que ho saben, però no ho saben.

És més, seré més atrevit: Els que defensen la igualtat d’oportunitats sempre tindran molts arguments per fer-ho, perquè defensar-ho és defensar no res. Igualtat d’oportunitats és el que vulgui defensar ell en aquell moment. Si li ve de gust defensar que tothom ha de fer la mili, ho farà. Si vol defensar que ningú ha de fer la mili també ho pot fer. Si vol defensar que s’han d’abaixar els preus de la universitat, farà servir aquest argument, però també pot defensar apujar els preus per donar més serveis.

I amb tot això no estic dient que no s’hagi d’escolaritzar a tothom, però se’ls ha d’escolaritzar perquè val la pena saber llegir i saber multiplicar, no perquè tothom tingui igualtat d’oportunitats. És que, a més, si ho fas per donar igualtat d’oportunitats et pots trobar que la gent no li doni la gana anar a escola.

Espero que hagueu gaudit del que he dit, perquè no tothom té l’oportunitat de fer-ho. I mireu The Trap si voleu sobresortir de la resta. :mrgreen:

FAT

PBS Special – Fat – What No One is Telling You

Us recomano veure aquest documental, és americà, i és interessant per veure la visió que tenen. Certament, aquí no tenim aquest problema.

Mirant el documental i les voltes que li donen al tema, vàries vegades m’he dit a mi mateix que no veuen el que és obvi i es perden en estudis i elucubracions que no arreglen el problema.

L’altre dia, caminant per Barcelona em vaig parar en un semàfor i al meu costat es van posar una família del que només podien ser americans. Eren 4 i cada un feia dos com jo, o tres. No és que fossin grassos. És que eren extraterrestres.

I és segur que és un tema cultural.

M’he adonat que segons el súper on vaig a comprar compro més sa o més greixos. El súper Dia, per exemple, està orientat a comprar begudes carbonatades, salsitxes, xoriços, pernils, formatges, congelats, gelats, preparats làctics. Hi ha fruita, però no et ve de gust comprar-ne.

En canvi, quan vaig a comprar al Bon Preu, tinc més tendència a comprar iogurts i amanides, sucs de fruita o aigua.

I també he pensat una altra cosa. Són els anuncis a la tele de bollycaos i donuts els que fan que en compri. Si et mires un donut i et mires una maduixa, és infinitament millor una maduixa. Però si el frabricant de donuts, paga als súpers per posar-los en llocs prominents, i paga a revistes per posar fotos de gent contenta amb un donut als dits, si paga a la tele pel mateix, evidentment que compraré un donut. És la maquinària de la propaganda. I ho dic així, perquè els anuncis de donuts fan el mateix que la propaganda nazi. No et deixen pensar.

Que les maduixes no tenen ningú que les defensi ho vaig sentir a la película Super Size Me.

IMG_1319

Aquest documental té un gir molt interessant, que ara us resumiré per si no teniu temps de veure’l però heu arribat a llegir fins aquí 😛

A partir de 1:07 surt una hispana. En oposició als americans i els seus estudis profunds, surt ella i diu que el que s’ha de fer és mirar a nivell comunitari i no fixar-se en això de la llibertat individual. El que s’ha de fer és que els nens puguin jugar al carrer, i així no s’estaran a casa mirant la tele, a l’ordinador, menjant…

I si em permeteu un toc iògic, que els ioguis pregonin coses com ser vegetarià té un sentit, perquè saber autolimitar-se és important per no menjar cada dia pizza. I autolimitar-se no és contrari a la llibertat individual. De fet, si no t’autolimites, no ets lliure.

Internet People

Internet People Video

Se reconeixeu més de 5 coses del vídeo, vol dir… vol dir que sabeu què passa a internet. Ara, si esteu llegint això, és més que probable que així sigui.

Amb aquest vídeo m’he adonat que hi ha part de la població que tenen una culturilla i una altra part de la població que no tenen aquesta complicitat. És com a l’escola que si no miraves la sèrie estaves fora del grup.

Que vagi bé, fins a la pròxima tontaria que ens entretingui 🙂 (ja l’he trobat)