Josep Piqué i la igualtat d’oportunitats

Hi ha una cosa que em balla pel cap, Josep Piqué. Ho prometo, no estic boig 😛

El tema és que diuen que és un home que val, i ho diuen massa persones com perquè jo, un simple votant, pugui pensar que realment és imbècil, com ho sembla des de la meva perspectiva. També diuen que Rajoy és inteligent, i la Montserrat Nebrera també he sentit que val. Però aquests dos també fan un ridícul espantós en política. L’Artur Mas també sembla una persona competent que en política no toca ni quarts ni hores. En canvi el Sirera és més bon polític que el Piqué. Com a mínim quan l’escolto no penso que és imbècil, penso que s’equivoca, que defensa el partit, etc

El Pujol és un bon polític, però era un mal empresari. Ara sembla que estigui dient que unes persones serveixen per ser polític i unes altres per ser empresari, però el que dic és que hi ha gent inteligent que fa l’imbècil en política, i que hi ha incompetents que tiren endavant en política. (no dic més noms però estarem d’acord en molts noms de polítics de primera línia que son uns incompetents, en Duran per exemple, aix ara n’he dit un altre :P).

Tot això ho dic mirant The Trap, on expliquen la racionalització de la societat.

The episode ends with the suggestion that this mathematically modelled society is run on data—performance targets, quotas, statistics—and that it is these figures combined with the exaggerated belief in human selfishness that has created “a cage” for Western humans. The precise nature of the “cage” is to be discussed in the next episode.

Amb el Piqué i The Trap i ha una altra cosa que em balla pel cap. La idea que tothom tingui igualtat d’oportunitats.

És poc comú que algú estigui en contra la igualtat d’oportunitats, però escoltant The Trap i pensant en el burro del Piqué penso que imposar igualtat d’oportunitats és injust. La primera manera de veure-ho és que els polítics que han d’imposar la igualtat no són les persones inteligents de la societat sinó els incompetents.

La segona manera de veure-ho és que no sabem què és una oportunitat, tampoc sabem què vol dir igual i tampoc sabem què serà això de tothom.

Ara veig que la frase “igualtat d’opotunitats” encaixa perfectament al que diu The Trap quan diu “mathematically modelled society”, però us juro que això ho vaig pensar jo solet 🙂

Igualtat d’oportunitats és un mite per fer callar els pobres i que no els sàpiga greu no poder jugar a paddle. Igualtat d’oportunitats és una frase impersonal que aconsegueix que la classe mitja se’n torni a casa satisfet però amb les mans buides.

Igualtat d’oportunitats serveix perquè tots els adolescents de classe mitja vagin a la universitat i quan surtin es frustrin de la merda de feina que els espera.

Ara veig que he estat una mica massa destroyer. Reprenem el fil.

Una societat on només triomfen els més “no-se-que” que surten de la igualtat d’oportunitats no és una bona societat. És una societat on aquesta elit pren el pèl a la massa que no ha sabut aprofitar per sobresortir aquesta igualtat d’oportunitats creada artificialment.

Tampoc m’agrada la igualtat d’oportunitats perquè és paternalista. Tampoc m’agrada perquè individualitza la societat. Ja no som tot-de-gent-junta, sinó individuals que tenim oportunitats per ser millors que els altres. Tampoc m’agrada perquè pren llibertat. Què passa si jo vull donar-li 3000 euros a algú perquè ell pugui fer quelcom que no podria fer sense els diners? Quin sentit té la meva vida si els resultats del meu treball no els pot heretar el meu fill?

Igualtat d’oportunitats vol dir que activament forçaran a ser igual el que a ells els sembla que no és igual. Per això l’argument més fort contra la igualtat d’oportunitats és preguntar què és igual i què és una oportunitat. Ells et diran que ho saben, però no ho saben.

És més, seré més atrevit: Els que defensen la igualtat d’oportunitats sempre tindran molts arguments per fer-ho, perquè defensar-ho és defensar no res. Igualtat d’oportunitats és el que vulgui defensar ell en aquell moment. Si li ve de gust defensar que tothom ha de fer la mili, ho farà. Si vol defensar que ningú ha de fer la mili també ho pot fer. Si vol defensar que s’han d’abaixar els preus de la universitat, farà servir aquest argument, però també pot defensar apujar els preus per donar més serveis.

I amb tot això no estic dient que no s’hagi d’escolaritzar a tothom, però se’ls ha d’escolaritzar perquè val la pena saber llegir i saber multiplicar, no perquè tothom tingui igualtat d’oportunitats. És que, a més, si ho fas per donar igualtat d’oportunitats et pots trobar que la gent no li doni la gana anar a escola.

Espero que hagueu gaudit del que he dit, perquè no tothom té l’oportunitat de fer-ho. I mireu The Trap si voleu sobresortir de la resta. :mrgreen:

2 thoughts on “Josep Piqué i la igualtat d’oportunitats

  1. No acabo d’entendre tot això que dius. Jo conec gent de classe mtija que ha anat a la universitat i ara està triomfant. No veig quina oportunitat hi ha en que tots els joves passin pel servei militar ni en l’encariment les l’universitat.
    Realment és tant com dius?

  2. No, segurament no “és tant”.

    La segona part de l’escrit era que no m’agraden les justificacions de “igualtat d’oportunitats”. Clar que m’agrada que la classe mitja vagi a la universitat, però que no m’ho justifiquin dient “hem de donar igualtat d’oportunitats a tothom”.

    I tampoc m’agrada la justificació “conec gent de classe mitja que tal i qual”, perquè, per posar un exemple, jo conec gent que ha fet l’amor sense condó ni cap protecció de cap tipus i tampoc els ha passat res.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *