Stupid Status Blogger

Hi ha res més estúpid que posar la web d’informació de problemes a la web que pot tenir problemes? Al Blogger així ho fan.

Status Blogger

http://status.blogger.com és on et diuen si hi ha alguna incidència a blogger.

[editat] ara diu que només han estat 3 minuts de baixa. Quina mala sort que tinc, espero que m’indemnitzin 😛

Reclamació Endesa

Ara m’acaben de trucar d’Endesa per la reclamació dels dies sense llum. M’han preguntat quins desperfectes havia causat i els he dit 100€, llavors m’han dit que em pagarien això i que amb aquesta quantitat quedava tancada la reclamació, els he dit que aquesta quantitat no cobria les molèsties, ells m’han dit que digui la quantitat que les cobreix, els he dit 300€ i m’han dit que llavors em pagarien això.

Ho poso aquí per animar-vos a trucar, i dir una bona quantitat quan us tornin a trucar ells.

per què Apple no ven barat ni per empreses

Stuck on the enterprise
Want more? Here’s Jobs’s response to a question about Apple’s neglect of the low-end of the market (e.g., $500 PCs, $100 phones, etc.):

There’s some stuff in our industry that we wouldn’t be proud to ship. And we just can’t do it. We can’t ship junk. There are thresholds we can’t cross because of who we are.

This can all sound pretty smug. For a more grounded interpretation, you can try to look at it from a business perspective—profit margins, avoiding commoditization, the potential for growth and so on—but there’s no getting around the results. And no matter how you slice it, the decision to ignore markets where you must sell to someone other than the end user is pretty high-minded (for a corporation). It’s also perhaps the only way to ever create great products, products that customers actually love.

Aquest article explicar perquè Apple no es preocupa per vendre en el segment d’empreses i, al final, (el tros citat) perquè no ven productes barats. Encara que jo diria que amb els iPod nano, i el futur iMac si que vendrà bé de preu.

torrents d’alta definició

Només fins d’aquí tres dies us podeu donar d’alta a una comunitat privada que només comparteix fitxers d’alta definició, ja siguin películes, audio, sèries de tele, videoclips, anime, o altres coses. Les paraules importants són: alta definició.

Podria explicar millor què és aquesta comunitat, però no ho faré 😛 Us deixo dos enllaços relacionats.

si us interessa (que pot ser que no), heu d’anar a: bit guió hdtv punt com. Ho escric així, per si de cas algú em busca, no em trobi.

nenes que es depilen

Meet the pre-teen beauty addicts | the Daily Mail
Take 11-year-old Belle Chapman. Last week, Belle, a naturally pretty brunette, turned to her mother Cheryl and said: “I must get my legs waxed again, they are getting so hairy.”

Cheryl, a PR executive from Reigate in Surrey, says: “Her monthly waxing costs me about £30, and she regularly has her hair highlighted, which costs £60.

[…]

The Daily Mail columnist Bel Mooney, who lectures on the role pornography plays in society, says: “Go into town centres and you see pre-teen girls dressed as go-go dancers in mini skirts or navel-showing jeans with skimpy crop tops over their flat chests.

“Do parents have to hammer the nails in the coffin of innocence themselves?”

Set stories such as this together with the release of a UN study in February which said British children were the unhappiest and unhealthiest in the developed world, and a very worrying picture of Britain’s young girls begins to emerge.

[…]

For many, such behaviour may seem hard to fathom, but experts from the American Psychological Association point an accusing finger at toys such as Bratz dolls, voted Girls Toy of the Year in the UK in 2002, which come with eye make-up, miniskirts, fishnet stockings and feather boas, and embrace the slogan ‘passion for fashion’.

Is it surprising then that young girls are receiving such mixed messages?

In reality however, it appears it’s the parents who ultimately believe that beauty, success and financial security go hand in hand.

Pisos Protecció Oficial

Avui vull expressar 4 idees que tinc sobre els pisos de protecció oficial.

Primer, no em sembla gens bé que amb els impostos de tothom es paguin pisos per uns pocs. Sé que l’Estat en altres ocasions també es gasta molts diners en gent concreta, com per exemple, fent una radiografia al braç de qui se l’ha trencat. També veig com independitzar-se dels pares costa molt, i tothom comparteix pis.

Entenc perfectament que l’Estat pot afectar el mercat dels pisos, em sembla obvi que la bombolla immobiliària és culpa del PP. Però la solució dels partits d’esquerres no pot ser pagar pisos a qui ells decideixin que ho mereixen.

És una presa de pèl a tots els votants que els polítics diguin que faran pisos de protecció oficial quan se’ls pregunta pel problema de l’habitatge. Si el PP ha escalfat el mercat immobiliari a base de lleis que s’apliquen a tothom, els d’esquerres també ho haurien de fer així. Però tampoc val dir “a partir d’ara tots els edificis hauran de destinar el 20% en pisos de protecció oficial” (com han dit). Això és fer el mateix que pagar pisos de protecció oficial, però obligant a tothom a participar-hi. És com al comunisme soviètic, on el preu del pa havia d’estar fixat perquè sinó les masses es podien adonar que el comunisme no funcionava.

I, evidentment, els pisos de protecció oficial són la font més gran de corrupció que hi ha. I és del tot natural. Què pots esperar si un pis val 300 mil euros i hi ha algú que l’aconsegueix infinitament més barat? Enlloc de tenir els pisos en el mercat i tenir notaris, tasadors i hipoteques, tenim uns pisos fora del mercat amb buròcrates que decideixen qui és prou pobre per merèixer un pis. Comunisme també.

Per acabar un cas que vaig llegir no sé on: Hi havia un grup de gent que van ser agraciats amb uns pisos de protecció oficial farà uns 20 anys. Properament s’acabava el termini d’estar oficialment protegits, i si fa 20 anys no tenien diners per sobreviure sense la mà de l’Estat, avui que l’Estat els convidava a viure en la natura, veien que encara tenien menys possibilitats de llogar o comprar un pis.

Tenia més arguments però m’han fugit del cap. 😕

Articles futurs: perquè no m’agrada l’actual Educació Pública, i per què hi ha coses ben fetes que no compleixen les lleis de mercat.

whereisit (i treesize pro)

Us recomano el programa whereisit, o amb espais “where is it”.

Serveix per catalogar coses que no tens sempre connectades al pc. Per exemple, CDRs, DVDRs o HDDs.

Dues coses que té bones el programa: Identifica el HDD que has connectat pel número de sèrie i té un botó d’actualitzar el catàleg que el que fa és buscar quins HDD estan connectats i els actualitza, sense que tu li hagis de indicar quins HDD de la llista estan connectats.

Segona cosa bona: Recull molta informació dels fitxers, pot llegir què hi ha dins dels fitxers comprimits, de les fotos en pot fer miniatures o llegir les dades EXIF, i té mil altres plugins per llegir altres fitxers, com per exemple, els fitxers d’Autocad. (cosa que m’anirà molt bé el dia que em decideixi a estudiar Arquitectura)

Només té una pega, val 40$, i les versions piratejades et poden putejar perquè l’autor del programa era cracker i es sap tots els trucs.

Un altre programa que m’agrada molt és el TreeSize Pro. La funció principal és veure on s’amaguen les GB en el HDD, però el detall pràctic que més faig servir és que pot posar una columna a l’explorador de fitxers de windows on et diu el tamany que ocupa cada carpeta, cosa que no fa la columna normal del winxp.

Au, que us siguin utils aquests dos programes, que a mi em van molt bé 😀 (fins que ubuntu m’ilumini el camí).