nunca nueve

Ara vinc de la plaça Tetuan, on a les 00:50 he començat a esperar un Nitbús. A la parada paren l’N1 i l’N4, i a mi em van bé els dos. A la 1:20 ha passat de llarg un autobús que havia canviat el nom per “complet”. Que s’ha de tenir cara per no deixar pujar a un autobús que passa cada 20 minuts perquè al conductor li sembla que no hi cap ningú més, perquè a més a més, sí que hi cabia més gent. En fi. Jo he agafat l’N1 que ha passat a la 1:40.

És a dir, 50 minuts esperant un autobús a una parada que n’haurien de passar dos cada 20 minuts.

A la parada he deixat un company que esperava l’N4 des de 00:40. És a dir, cap autobús en una hora.

I no és una situació excepcional.

Com que m’avorria he fet una foto als horaris dels bus:

El que més em fot és que tenia una parada de bicing allà al costat, però alguna ment brillant va decidir que no es podria anar en bicicleta per Barcelona més tard de les 12 de la nit. En bici hauria arribat a casa en 15 minuts. 15 minuts és també el temps que he trigat venint en bus. El bus triga igual que jo en bici perquè el bus no va en línia recta, i para a altres parades de bus.

He perdut una hora esperant un bus que contamina i fa tantes coses lletges, quan podia haver passejat per Barcelona en bicicleta.