Ets massa rígid en les teves idees. No hi ha per un costat els ciclistes i per l’altre els vianants. Jo també sóc un vianant i com a vianant veig què fan els ciclistes. I també com a vianant pateixo el que fan. El que més em molesta és que facin sonar el timbre per demanar pas, per exemple.

El que he intentat fer en aquest escrit i en aquest altre és equilibrar les situacions i argumentar què està passant per no quedar-nos amb un simple “els ciclistés son uns temeraris que creen inseguretat, es cruen infalibles que no respecten les normes vials”.

És una llàstima que no hagi aconseguit aquest equilibri d’arguments, però el que em sap greu és que la teva resposta sigui, simplement, “tu tens la culpa de tot i algun dia et mataràs”.

Però imagino que és el teu estil de prendre’t les coses perquè jo en cap cas he dit ni insinuat (em sembla) que tu siguis un ciclista amargat.

Sembla mentida com es pot portar tan ràpidament una conversa de bicicletes als atacs personals.

Els semàfors i les normes vials són una convenció que cal respectar perquè la resta de gent les fem servir com a guia i confiem en elles, i en el fet que tothom les compleixi, la nostra seguretat. Del teu relat el que em sembla més horrorós és que desqualifiquis aquell que sí que les segueix. Potser els ciclistes que seguim els semàfors som uns amargats sense valentia per a viure la vida, però com a mínim no tenim l’egoisme de no pensar en donar seguretat (i felicitat) a la resta de conciutadans.

I quan dic que les normes no són iguals per tothom estic dient que les normes no tracten igual a un motorista que a un cotxe que a un trailer que a un ciclista.

Apa, jo tb el dóno per mort el fil, doncs.

Queda molt clara la teva posició: “jo defenc lo meu i tu lo teu”. I el que jo estic explicant és que tots estem en el mateix forat. La conversa no avançarà si tu et limites a defensar lo teu.

Ja he fet prou esforços per descriure la realitat. Que vagi bé.

Les voreres són pels vianants. L’asfalt pels mitjans de transport. Hi estem d’acord? A cada ú el lloc que li pertoca.

Tu vas amb bici, em sembla molt bé. Jo vaig a peu. I tb em sembla molt bé. Jo defenc lo meu, i tu lo teu. Estem d’acord. Però et dic que des que les bicis heu aparegut de forma massiva els vianants no només hem de vigilar els cotxes (cosa que creuant en verd teniem resolt) sinó que a més hem de vigilar les biciss (que no respecten els senyals).

La base del problema, i que ens fa discutir, és que circuleu per un lloc no pensat per a vosaltres. Ni l’asfalt ni l’acera. Volta pel món i veuràs que països amb tradició ciclista tenen carrils reservats, i així totom va tranquil. Si volem pau cal que us posin carrils exclusius i que respecteu els senyals. Tan senzill com això.

No té sentit enfrontar-nos i que qui no està fent bé la seva feina en quedi incòlume. Les culpes cal repartir-les: l’ajuntament per no reordenar el trànsit tenint en compte les vostres necessitats, vosaltres per no respectar els senyals i els vianants per… bé, alguna culpa tindrem

Estaria més interessat en trobar la manera que tothom pugui fer el que vulgui. I no em diguis que els que van en cotxe estan interessats en anar per la vorera. He intentat un diàleg amb sentit comú. I sí, em sembla de sentit comú saltar-se els semàfors quan vas en bicicleta. Que a tu no t’ho sembla. D’acord. I per això està el diàleg.

I el diàleg no consisteix en dir que jo pensi que la vorera és meva, ni que pensi que sóc més ecològic que ningú ni que em crec el rei de res, ni que tinc més drets, ni que faci el que em rota.

El problema dels ciclistes es que us penseu que sou els reis del mambu, que sou més ecologics i per tant teniu més drets. Doncs no, nosaltres (els vianants) hi érem abans i fixa’t, les cames són el mitjà de transport més usat del món.

A mi em rebenta veure com els ciclistes us salteu a la torera totes les senyals, circuleu en sentit contrari, passeu dels semàfors, pareu la bici on us rota i passeu per l’acera (pensada pels vianants) com si fos vostra. Vosaltres ou un mitjà de locomoció i per tant no podeu anar per la vorera. I si us molesten els cotxes doncs mala sort. Als cotxes tb els molesten els busos i s’aguanten.

He dit