escoltar música fa 10 anys

Avui estava sopant (com tinc costum) i he sentit una cançó que fa molt no escoltava (per falta de costum): Supertramp – You Win, I Lose.

La reflexió ha estat que fa una mica més de 10 anys, tenir música era difícil, i per això escoltava moltes vegades la mateixa cançó. I quan trobaves música que t’agradava i encara l’escoltaves més.

Jo tinc l’àlbum de Supertramp en MP3, però no l’escolto. Com l’he d’escoltar si sempre tinc el pandora obert? I tinc el Pandora perquè no vull escollir. No vull posar-me a triar entre mil mp3.

Recordo que fa 13 anys em vaig comprar un CD (God Shuffled His Feet) i vaig estar un mes sense, mentre passava de mà en mà per la classe. I sort que les còpies en casset també passaven de mà en mà.

I un altra cosa relacionada amb l’abans i el després. M’agrada veure el programa The Daily Show. Aquí teniu el capítol de 12 d’abril. Diu que se l’han baixat 3 mil persones. Ara estava buscant un capítol del 2005, i ja no està a la xarxa. Al 2005 també se’l baixaven tantes persones com ara. Però ja no hi és. Ha desaparegut.

Com a mínim els CDs costava més que desapareguessin. Ara tens tots els MP3 o AVI que vulguis, però desapareixen. Imagina’t una biblioteca que perden els llibres de més de tants anys. Imagina’t una biblioteca amb infinits llibres. Imagina’t una biblioteca amb infinits llibres i tots desconeguts.

El motiu que em va fer començar a escriure SpainNews va ser tenir en un lloc totes les notícies que creia rellevants per recordar-les en el futur. També m’ha passat escrivint en aquell bloc. Un dia llegeixo una notícia, el Google News té desenes d’enllaços a diferents webs que en parlen. Passen uns dies, torno a buscar la notícia i ha desaparegut. I ja no la puc tornar a trobar. El passat a desaparegut.

4 thoughts on “escoltar música fa 10 anys

  1. Una reflexió molt interessant, però no hi estic ben bé d’acord. Les notícies o els programes amb episodis (com The daily show) s’eliminem ràpidament de la xarxa perquè ocupen espai i n’hi ha d’altres del mateix tipus que venen a substituir-los. No tindria lògica veure un programa del 2005, sobretot si tracta d’actualitat.
    A més, en una biblioteca, l’espai físic s’aprecia diferent que l’espai en un disc dur i quan un usuari esborra un arxiu del seu disc dur és el mateix que si retornés un préstec. La diferència és que, a la vida real, del préstec se’n podria beneficiar algú, mentre que a Internet amb els sistemes P2P, tothom que esborra l’arxiu del seu disc dur, n’esborra una petita part de l’arxiu a la xarxa… Alguna solució?

  2. ja, potser només m’agrada a mi saber què pensavem l’any 2005, potser m’agrada més del que seria natural el programa aquell, i potser m’agrada massa guardar coses.

    De totes maneres, si no es té memòria, si no sabem què va passar fa un any, sobretot a nivell polític, llavors tot perd el sentit.

    Una mica seria: l’any passat ens van convèncer d’atacar Iraq per unes armes, i ara hem vist que no n’hi ha, però tan li fa.

  3. I dos comentaris més. Els primers mp3 que vaig tenir (fa més de 10 anys) ara ja no els tinc, no sé què se n’han fet. Estaven en CDRs, estaven gravats no sé on, es van esborrar, qui sap. En canvi els cassets de fa 20 anys si que sé on són i segueixen funcionant.

    I el mateix per les fotos, les primeres fotos digitals, estaran en algun CDR que potser ja no es llegeix, però les fotos de paper són més antigues i les puc mirar.

  4. Pingback: Bookmarks about Musica

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *